La nit dels investigadors

El passat 27 de setembre més de 350 ciutats de 32 països europeus van fer un altre any, la Nit dels Investigadors, una activitat promoguda per la Comissió Europea que se celebra cada any. A la Nit dels Investigadors, aquestss són els protagonistes i es pot conèixer de prop com són, els seus treballs, els seus assoliments i l'impacte que la seva recerca. La Nit dels Investigadors culmina amb interessants aportacions ciutadanes a l´IESA-CSIC. La Nit dels Investigadors és un projecte europeu de divulgació científica emmarcat al Programa PEOPLE del 7º Programa Marc de la UE, que té lloc simultàniament en més de 300 ciutats europees des de 2005. El seu principal objectiu és apropar els investigadors als ciutadans perquè coneguin el seu treball, els beneficis que aporten a la societat i la seva repercussió a la vida quotidiana.

Tot això en el marc d'activitats festives i lúdiques, els protagonistes de les quals són tant els ciutadans com els investigadors. Durant la Nit dels Investigadors Madrid 2013 es desenvoluparan activitats a les diferents localitats.

Twitter amb les situacions d´emergència

Twitter ha ideat un servei d'alertes per facilitar la comunicació als seus usuaris quan es produeix una situació d'emergència. Twitter ha publicat que el sistema s´ha dissenyat amb la finalitat que organismes oficials i ong apareguin destacats als dispositius, solament en els casos en què es produeixin situacions d'alarma com desastres naturals, incidents químics, nuclears, cibernètics, problemes de transport i actes de terrorisme.

El servei és gratuït i accessible només per a aquells que ho sol·licitin i rebin l'aprovació de Twitter. Els missatges que es distribueixin sota el sistema d'alertes d'emergències disposaran d'una icona especial, diferent de la resta. Els tuits s'enviaran en forma de sms o notificacions des de l'aplicació.

Vacuna contra la grip

Un equip de científics del Col·legi Imperial a Londres ha desenvolupat les bases per a una vacuna universal contra la grip que podria estar preparada en 5 anys. La grip és una malaltia que forma part del nostre modus vivendi però perillosa, ja que es calcula que mata unes 400.000 persones. L'explicació general sobre per què és tan complicat combatre aquest virus i la seva resistència, apunta a la seva superfície. A mesura que realitza còpies de sí mateix, el virus pot alterar el seu mapa genètic, guanyant resistència. La clau per desenvolupar una vacuna universal estaria a atacar a el nucli, utilitzant cèl·lules T. Un equip de científics del Col·legi Imperial va decidir provar utilitzant mostres del virus H1N1 que va causar la pandèmia el 2009. Aquest equip va comparar els nivells de cèl·lules T en 342 persones quan la pandèmia va començar i va concloure que en els casos amb major presència de cèl·lules T, els símptomes de la grip van ser molt més lleus.

El Curiosity no troba metà

El Curiosity, està trobant a Mart menys gas metà del que els científics havien calculat i descarten les possibilitats de vida al planeta. Les dades obtingudes conclouen l'existència de petites petjades d'aquest gas. El metà és un gas que pot proporcionar indicis de possible activitat biològica.Curiosity ha estat durant aquest temps realitzant mesuraments del gas però de les mostres obtingudes no s'han detectat rastres.

Segons Michael Meyer, responsable del programa científic del Curiosity, els resultats obligaran a corregir el sentit de la tasca per determinar les possibilitats de vida en Mart: “És possible que actualment al planeta vermell s'hagi reduït l'existència de microbis que produeixen metà”, va dir Meyer.

El món de l´olfacte

Un estudi científic dut a terme als estats units i publicat recentment, conclou que l'olfacte pot percebre 10 categories que categoritzen els milers d'olors. Després d'analitzar 144 olors, Jason Castro i Chakra Chennubhotla, responsables de l'estudi, van arribar a la conclusió que les percepcions olfactòries poden classificar-se en les següents categories mínimes: fragant o floral, llenyós, fruiter (no cítric), químic, mentolado o refrescant, dolç, cremat o fumat, cítric, podrit, acre o ranci. Aquestes deu categories reflecteixen característiques importants sobre el que hi ha al món: perill, aliment, etc., segons ha explicat Jason Castro. Ha manifestat que un cop conegudes aquestes categories, pots començar a pensar a construir olors.

Preocupats per la Terra

 L´Agència Espacial Europera ha fet previsió del llançamet de 13 missions per controlar i analitzar el nostre planeta. Les noves missions complira tres fites: l´aportació de dades per comprovar els canvis al medi, el desenvolupament de noves tecnologies i per últim, oferir informacions variades al camp de la meteorologia, la predicció de riscos, etc. Per l´ESA, la partida més gran del seu pressupost està dedicada al programa d´observació de la Terra, per davant fins i tot del programa aeroespacial Ariane o el programa d´investigació científica. Ara la gran novetat serà la nova generació de satèl.lits del programa anomenat Copèrnico, iniciativa conjuta de l´ESA i la Unió Europea.

Obtingudes cèl.lules mare en adults

Un equip del Centre Nacional de Recerques Oncològiques ha demostrat que el procés de reprogramar les cèl·lules adultes per convertir-les en iPS es pot provocar també en l'organisme d'un ésser viu adult. Fins ara aquest procès s´havia desenvolupat en laboratori. Aquestes cèl·lules mare, tenen major capacitat de diferenciació, vol dir poder-se convertir en diferents teixits, que les obtingudes en laboratori. Aquesta nova tècnica permet pensar en un futur en què siguin els propis òrgans lesionats els que puguin produir cèl·lules mare per regenerar-se. Aquesta investigació permetrà cercar estratègies que permetin regenerar òrgans i teixits d'una forma similar als processos naturals.

Però, les cèl·lules mare iPS tenen memòria del seu origen. L´investigador Yamanaka va reprogramar en el seu moment, les cèl·lules adultes introduint en elles quatre gens característics de l'etapa embrionària, de manera que, en activar-se, retornen a la cèl·lula a un estadi similar al d'una cèl·lula embrionària, convertint-la en la famosa iPS. Manuel Serrano ha fet servir la mateixa combinació de gens, el coctel Yamanaka amb certes diferències. L'equip de l'investigador espanyol va dissenyar un ratolí al que va introduir un gen artificial que en resposta a l'administració d'un antibiòtic —tetraciclina— s'activa i produeix el mateix efecte que el coctel de les quatre proteïnes de Yamanaka.