Malgrat la manca de recursos, els nostres investigadors segueixen marcant ritme

Investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques han completat la primera seqüenciació de l´exoma, part del genoma que conté la informació per a la síntesi de proteïnes, del càncer de bufeta no infiltrant, el tipus més freqüent de càncer de bufeta. Els resultats, publicats a la revista 'Nature Genetics', revelen noves vies genètiques involucrades en la malaltia, com la divisió cel·lular i la reparació de l'ADN. El càncer de bufeta representa un greu problema en molts països, especialment a Espanya, on es registren 11.200 nous casos cada any. La majoria d'aquests tumors cursen amb un bon pronòstic (70-80% de supervivència als cinc anys del diagnòstic) i no infiltren el múscul de la bufeta en el moment del diagnòstic. Però, malgrat això, molts dels tumors tornen a sortir de forma recurrent, la qual cosa exigeix una estreta vigilància. El treball ha consistit en l'anàlisi de l´exoma de pacients diagnosticats de càncer de bufeta i la posterior validació dels resultats mitjançant l'estudi d'un grup específic de gens.

Obtingudes cèl.lules mare en adults

Un equip del Centre Nacional de Recerques Oncològiques ha demostrat que el procés de reprogramar les cèl·lules adultes per convertir-les en iPS es pot provocar també en l'organisme d'un ésser viu adult. Fins ara aquest procès s´havia desenvolupat en laboratori. Aquestes cèl·lules mare, tenen major capacitat de diferenciació, vol dir poder-se convertir en diferents teixits, que les obtingudes en laboratori. Aquesta nova tècnica permet pensar en un futur en què siguin els propis òrgans lesionats els que puguin produir cèl·lules mare per regenerar-se. Aquesta investigació permetrà cercar estratègies que permetin regenerar òrgans i teixits d'una forma similar als processos naturals.

Però, les cèl·lules mare iPS tenen memòria del seu origen. L´investigador Yamanaka va reprogramar en el seu moment, les cèl·lules adultes introduint en elles quatre gens característics de l'etapa embrionària, de manera que, en activar-se, retornen a la cèl·lula a un estadi similar al d'una cèl·lula embrionària, convertint-la en la famosa iPS. Manuel Serrano ha fet servir la mateixa combinació de gens, el coctel Yamanaka amb certes diferències. L'equip de l'investigador espanyol va dissenyar un ratolí al que va introduir un gen artificial que en resposta a l'administració d'un antibiòtic —tetraciclina— s'activa i produeix el mateix efecte que el coctel de les quatre proteïnes de Yamanaka.