Trobada una talla que mostra l´evolució del món simbòlic

Un equip internacional d'investigadors liderat pel CSIC ha descobert al jaciment arqueològic de Tell Qarassa (Síria) un os tallat en què apareixen dues cares humanes. El fòssil, té 10.000 anys d'antiguitat, i reflecteix l´ evolució de l'art figuratiu i el canvi de mentalitat de les primeres comunitats d'agricultors i ramaders respecte als últims grups de caçadors recol·lectors. L´estudi han estat publicat a la revista Antiquity. La talla mesura 51 mil·límetres de llarg, 17 d'ample. Està fabricada a partir d'una costella de bòvid, probablement un uro euroasiàtic, i datada al voltant de l'any 8200 abans de la nostra era. Les dues cares mostren les mateixes característiques: front alt i buidat, arcs superciliars, ulls tancats, nas llarg i recta connectada amb el front, boca petita feta amb una incisió curta i recta i barbeta corba.

Pintura de la Prehistòria

La composició de la pintura a la Prehistòria no va canviar en milers d'anys i en la seva elaboració no hi havia rituals ni connotacions culturals. Aquestes són les conclusions d´un estudi publicat al Journal of Archaeological Science d'un equip amb participació d'investigadors del CSIC. Els investigadors han analitzat dues figures rupestres d'abrics rocosos situats al conjunt de Minateda a Hellín, Albacete, d'estils diferents i separades per diversos mil·lennis en el temps: la primera de les figures és un bòvid de l'art llevantí, fa uns 10.000 anys, i la segona, un quadrúpede de fa entre 6.500 i 3.500 anys. Per elaborar les pintures, els artistes van usar òxids de ferro i terrígens, materials fàcilment localitzables a l'entorn dels abrics. Les composicions dels pigments en tots dos estils són idèntiques, la qual cosa significa que es tracta de matèria pigmentant abundant i de bona qualitat que era fàcil d'obtenir als voltants. Els investigadors també han detectat la presència de determinats àcids grassos, la qual cosa indicaria que els pigments, en ser processats, aplicats o emmagatzemats, van poder estar en contacte amb pells d'animals.

Nous estudis sobre Stonehenge

Stonehenge, la més famosa formació prehistòrica del sud d´Anglaterra, va ser primer un cementiri de les classes priviliegiades i després un centre de peregrinació i grans celebracions, segons un estudi d´investigadors anglesos. La impressionant construcció de grans pedres, ha tingut moltes teories i en ser única, ha estat catalogada com a patrimoni de la Unesco. Calendari, observatori o temple han estat algunes de les funcions que han prosperat com a possibles funcions. Però el nou estudi, avala que es tractaria d´un gran cementiri per famílies d´èlit sobre els 3.000 anys abans de Jesucrist. Uns 500 anys després, sobre els 2500 abans de Crist va tenir una funció de celebració, fins que van canviar els hàbits i costums de la societat del moment.

El VIH va néixer a la Prehistòria

Investigacions portades a terme per científics del Centre d´Investigació sobre el càncer Fred Hutchinson semblen confirmar que l´aparició de virus molt semblants al virus d´immnodeficiència humana, l´VIH, va ser present en primats no humans a l´Àfrica, fa uns 12 milions d´anys. El virus de la sida es va infiltrar al segle XX després de moltes transmissions d´un virus de ximpancés semblant. Mitjançant la comparació de mapes genètics, van calcular l´origen desenes de milers d´anys abans, però de seguida es van adonar que era massa recent a la línea històrica temporal. Ara per ara aquests estudis parlen d´una aparició des dels 5 fins als 12 milions d´anys.

Científics russos troben cèl.lules de mamut

Investigadors de Rússia han fet l´anunci de la troballa de cèl.lules de mamut en bon estat a la república siberiana de Yakutia, i han indicat que en ser tan excepcional pot obrir el pas a una possible clonació d´aquest animal prehistòric. La troballa s´ha fet a uns cent metres de fondària amb molt material per a la investigació, segons el cap de la investigació paleontològica Semión Grigoriev, entre el què s´inclou teixit greixòs, llana i medul.la òssia. A l´expedició van participar a més, científics d´Amèrica, Anglaterra, Japó, Canadà, Suècia i Corea del Sud. El científic sudcoreà Hwang Woo-suk, expert en clonació animal de la Fundació d´Investigació Biotècnica de Seúl ja ha demostrat el seu interès.

Trobaalla sobre els marsupials

Els minbadon, uns marsupials extingits que tenien la grandària d´una ovella , van poblar les copes del arbres australians fa uns 15 millons d´anys, segons van informar investigadors. El nimbadon, que tenia un pes d´uns  70 kilograms i tenía gaunes afilades urpes era molt hàbil i tenia un mètode per pujar als arbres similar als koales actuals. Els seus descendents són els actuals wombat, uns marsupials terrestres d´un metre de llarg, amb pates curtes i molt agressius quan se senten amenaçats.

L´Home de Pekín

Després de 70 anys de misteri i recerca, un nou estudi que han portat a terme experts de la Xina i de Sudàfrica assegura que les restes perdudes de l´Home de Pekín, un dels avantpassats més antic, es troba soterrat en una densa zona demogràfica. Així ho diu l´investigador i professor Lee Berger de la Universitat de  Witwatersrand, qui està intentant donar llum a un dels grans enigmes arqueològics del segle XX, fóssils que són clau per entendre l´origen del ser humà. Els fóssils es van perdre quan a la Segona guerra mundial, l´exèrcit americà intentava protegir-los de l´avenç de les tropes japoneses.

Trobat un crani d´un gran carnívor

A Tàrrega s´estan portant a terme diverses excavacions per a la construcció del canal Segarra-Garrigues que han portat a la troballa de les restes d´un crani de gran carnívor que va viure fa uns 33 milions d´anys al període de l´Oligocé. Les restes, d´un gran valor paleontològic, podrien pertànyer a un animal del gènere Amphicyon, conegut com ós-gos. Amb el crani s´han trobat restes fòssils de mamífers, rèptils i plantes. La troballa ha tingut lloc a la població de El Talladell, on ja existeixen restes de l´Oligocé.

Trobades a Rússia les trampes més antigues

Un equip internacional d´arqueologia liderat pel CSIC ha documentat prop de Moscú una sèrie de cèrcols i paranys de pesca de més de 7.500 anys d´antiguetat. Els ginys, són dels més antics del continent europeu i tenen una gran complexitat tècnica i el seu estudi permetrà conèixer quin era el paper de la pesca a les poblacions europees d´inicis de l´Holocè (fa 10.000 anys), especialment en zones on els seus habitants no van practicar l´agricultura fins quasi l´edat de ferro. Segons els resultats obtinguts , tant al Mesolític com al Neolític, el grup humà que habità el riu Dubná -a prop de Moscú-, feia activitats productives al llarg de l´any.

Segons els investigadors del CSIC, els habitants de la zona nomenada Zamostje 2, caçaven a l´estiu i a l´hivern, pescaven a començaments d´estiu, i així doncs la pesca va jugar un paper fonamental a l´economia d´aquestes societats.

Seqüenciat part de l´ADN d´un Neandhertal

Dos arqueòlegs han seqüenciat per primera vegada part de l´ADN d´un neandhertal trobat a Catalunya. Es tracta d´una mandíbula descoberta a la cova del gegant de Sitges pertanyent a un fòssil de 52.300 anys d´antiguetat. Els investigadors són Joan Daura i Montserrat Sanz, del Seminari d´Estudis i Investigacions Prehistòriques (SERP) de la UB i han determinat 52 parells de bases de la seqüència genètica de la mandíbula i això ha permès confirmar que es tracta del fòssil d´un neandhertal.

Restes més antigues d´Europa

Un equip de científics ha constatat que uns fòssils de dents trobats en una cova italiana el 1964, tenen entre 43.000 i 45.000 anyus d´antiguetat, essent les primeres restes d´Homo Sapiens a  Europa, molt abans d´allò que es creia. Les restes de dos dents trobades en una cova prehistòrica al sur d´Itàlia ( la Grotta del Cavallo) han estat datats com les restes d´homo més antigues d´Europa.

Troballes a la Cova de Blombos a Sudàfrica

A la cova de Blombos a Sudàfica http://es.wikipedia.org/wiki/Cueva_de_Blombos s´han trobat dues grans petxines amb restes d´una barreja amb ocre. Aquesta barreja es podria haver fet servir amb intenció de decoració i com a pigment per fer-lo servir de maquillatge. Té una antiguetat de 100.000 anys i és la més antiga de l´espècie homo sapiens, com a prova de pensament simbòlic. La cova de Blombos es troba a cent metres de l´oceà. Les peces trobades a l´última dècada l´han convertit en un jaciment important pels investigadors del pensament i la simbologia.

Autrolopithecus sediba, l´ancestre més antic del gèner homo

L´Australopithecus sediba és l´homínid primitiu que va existir a la mateixa època que van començar a sorgir les primeres espècies del gènere homo. Les noves troballes deixen clar que tenia característiques primitives però també altres més modernes i pròpies dels humans posteriors. S´han donat a conèixer nous detalls del cervell, pelvis, mans i peus. L´antiguetat dels fòssils trobats a Sudàfrica és de 1.977.000 anys, amb la mà més complerta d´un homínid, la pelvis més complerta de totes les desobertes i noves peces de peu i turmell. Sembla fins i tot que podia fabricar eines. Per la seva antiguetat sembla que l´Australopithecus sediba és el més antic ancestre directe de l´Homo.

Oxígen a la Terra

La pirita està poranta dades valuoses a un grup d´investigadors i podrien acabar servint per desembrollar alguns aspectes d´un moment crucial a l´evolució de la Terra fa uns 2.400 millions d´anys. S´espera conèixer una mica millor que va succeir a la Terra abans del període conegut com el de la "Gran oxigenació" fa 2.400 millions d´anys i que es va caracteritzar per un increment de l´oxigen a l´atmosfera. L´oxigen alliberat per les formes més antigues de vida bacteriana va propiciar que brollessin noves formes de vida vegetal i animal, la transformació dels oceans i l´atmosfera. La investigació de la Universistat d´Edimburg estudia la composició de les formes de ferro a la pirita i poden portar a conèixer la quantitat d´oxigen present.

Trobat l´antecessor més antic dels mamífers

S´ha trobat a la Xina un fòssil que és l´antecessor més antic dels mamífers actuals. Amb aquesta troballa es situa el momjent que ens vàrem separar dels marsupials uns 35 milions d´anys abans del que es pensava. Diversos paleontòlegs dirigits pel xinès Zhe-Xi Luo han publicat la notícia a la revista Nature. Descriuen les restes com un mamífer semblant a una musaranya que va viure a la Xina fa 160 milions d´anys al període  Juràsic.