El millor de la ciència 2013

Les dues revistes més importants del món com a referents de la ciència, Nature i Science, han recopilat les fites científiques del 2013.

Per la revista Nature, el referent de l´any és Fen Zhang, un investigador de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, doncs ell i el seu equip van demostrar que el sistema CRISPR, és el mètode que utilitzen bacteris i arqueges per localitzar i tallar seqüències d'ADN. La tècnica es basa en el mateix mecanisme per modificar el material genètic, i permetrà dissenyar tractaments mèdics personalitzats. Per la revista Science la millor fita l´encapçala l´últim treball en immunoteràpia contra el càncer, un camp de la medicina on els tractaments estan dirigits a estimular la capacitat del sistema immunitari per lluitar contra la malaltia. Ambdues publicacions destaquen l'obtenció de cèl·lules mare embrionàries amb la mateixa dotació genètica que un adult, és a dir, clonades. La generació de plaques solars a partir de perovskita,´és també destacat per les publicacions esmentades: a l'agost, el físic de la Universitat d'Oxford Henry Snaith va desenvolupar una de les més prometedores cèl·lules solars a partir d'aquest material, molt més barat i eficient que el silici utilitzat habitualment. 

Science destaca també el sistema d'imatges CLARITY, "claredat": a l'abril, un grup d'investigadors de la Universitat de Stanford donava a conèixer aquest nou mètode que permet veure a través dels teixits biològics com si fossin transparents. També es destaquen una vacuna contra el virus sincital respiratori que és la principal causa d'hospitalització de nens, i la creació de miniòrgans; els primers a arribar van ser els minicervells a l'agost i al novembre un equip d'investigadors amb participació del Centre de Medicina Regenerativa i l'Hospital Clínic de Barcelona anunciava l'obtenció de minirunyons a partir d'un cultiu de cèl·lules d'aquest òrgan.

La nit dels investigadors

El passat 27 de setembre més de 350 ciutats de 32 països europeus van fer un altre any, la Nit dels Investigadors, una activitat promoguda per la Comissió Europea que se celebra cada any. A la Nit dels Investigadors, aquestss són els protagonistes i es pot conèixer de prop com són, els seus treballs, els seus assoliments i l'impacte que la seva recerca. La Nit dels Investigadors culmina amb interessants aportacions ciutadanes a l´IESA-CSIC. La Nit dels Investigadors és un projecte europeu de divulgació científica emmarcat al Programa PEOPLE del 7º Programa Marc de la UE, que té lloc simultàniament en més de 300 ciutats europees des de 2005. El seu principal objectiu és apropar els investigadors als ciutadans perquè coneguin el seu treball, els beneficis que aporten a la societat i la seva repercussió a la vida quotidiana.

Tot això en el marc d'activitats festives i lúdiques, els protagonistes de les quals són tant els ciutadans com els investigadors. Durant la Nit dels Investigadors Madrid 2013 es desenvoluparan activitats a les diferents localitats.

Científics creen una orella humana al laboratori

Científics d´un equip del Massachusetts General Hospital a Boston han aconseguit crear al laboratori un altre òrgan humà, en aquest cas, una orella. Així, en el futur es podran fer servir òrgans per transplantaments que no siguin fruit de donacions sinò que hagin pogut conrear-se en un laboratori. Aquest equip assegura haver fet un gran pas per fabricar una orella humana completa a partir de les cèl·lules d'una persona.

L'orella té la flexibilitat d'una real i esperen que la tècnica serveixi en el futur per ajudar a les persones amb anomalies a l'oïda externa. L'enginyeria de teixits és un camp que cobra importància a la medicina i la possibilitat de fabricar òrgans en el laboratori ja no és un somni. És un pas més en la preparació d'un teixit modificat per avançar en futurs assajos clínics humans. Els investigadors van prendre teixits vius de vaques, ovelles i els van conrear en un marc de filferro flexible amb la forma d'una oïda humana en 3D -les cèl·lules es van conrear en una bastida de titani que es modela en les dimensions d'una oïda humana veritable-, van implantar el teixit en una rata el sistema immune de la qual s'havia suprimit per permetre que l'orella es desenvolupés. 

Premi al millor vídeo cientìfic de l´any

Un video que mostra el funcionament del cor humà que ha estat realitzat al BSC -Barcelona Supercomputing Center-, ha estat escollit per la revista Science i la Fundació Nacional de Ciències americana com el millor video científic del món l´any 2012. Barrejant les tècniques de les ressonàncies magnètiques i la computació, han creat un model informàtic del cor i està dins la investigació per conèixer i comprendre millor el cor humà i serveix a més per simular per ordinador nous fàrmacs al cor.

Les tres notícies més importants de l´any al camp de la ciència

Al llarg de l´any 2012 han estat moltes les notícies que podríem destacar en el camp de les ciències. Segurament  la troballa de la partícula del bosó de Higgs per part de científics del CERN treballant més de 6.000 científics a les ordres de Rolf Heuer, ha estat la notícia de l´any per la seva trascendència dins el camp de la física teòrica. L´arribada del Curiosity a Mart i les descobertes d´exoplanetes i galàxies llunyanes és també una de les supernotícies de l´any. La investigació del planeta vermell està sent portada amb molta prudència, però sens dubte és brutal: portar un giny científic a Mart, aterrar, mostra-nos imatges, recollir i analitzar en el terreny pols, roques, material, cerca materia orgànica, etc., és inversemblant. És un d´aquells fets històrics que han de passar als llibres de text per donar fe dels avenços de la humanitat no tan sols en el camp de l´espai, sinò en la recerca de sí mateix. Per últim a l´últim trimestre de l´any la recerca en la lluita contra la SIDA comença a trobar el camí amb la trobada de la mol.lècula culpable de propagar i obrir la porta que al virus de la sida per investigadores de l´IrsiCaixa, descobriment que pot ajudar a treballar sobre una nova família de fàrmacs per aturar l´expansió del virus. 

També aquest any és l´any de la reivindicació per la ciència i els investigadors. en l´any de les retallades, la constància de la pèrdua d´inversió a l´I+D+i, i la necessitat de molts científics d´haver de marxar a altres països i tancar projectes, és una notícia negativa però de gran impacte per nosaltres. A d´altres països també n´hi han retallades, però no com el cas espanyol, on sembla que la destinació de generacions serà marxar a l´estranger. Les paraules "Ja no crec que torni si no és jubilat o al taüd", són del bioquímic David López.

Estudiant l´epigenoma de la cèl.lula de la leucemia

Els científics estan investigant i avançant en l´enteniment del llenguatge de les cèl.lules cancerígenes. Un grup d´investigadors espanyols entre els que està Carlos Otín de la Universitat d´Oviedo ha aconseguit desxifrar els epigenomes de la leucemia limfàtica crònica (LLC). El descobriment obre una nova perspeciva a la investigació ja que permet predir l´evolució de la malaltia i aplicar tractaments personalitzats a cada cas i més eficaços. L´estudi ha estat publicat per la prestigiosa revista Nature Genetics i ha estat presentat a Madrid. El treball del professor Martín-Subero forma part del projecte del Consorci espanyol del genoma de la LLC integrat a un consorci internacional que investiga els 50 tipus de tumors més freqüents.

Exposició a Cosmocaixa

La ciència i la tecnología han seguit al llarg dels segles camins diversos però la convergència entre ambdues ha provocat un canvi a la vida de les persones i un canvi que afecta al nostre dia a dia: aquest és el leimotiv de la nova exposició Tecnorevolució al Cosmocaixa.És un gran recorregut sobre la confluència entre

nanotecnologia, biotecnologia, les TIC y les ciències cognitives que han desenvolupat aplicacions impensables fa poc. Nanorrobots sanitaris, medició de variacions de les ones cerebrals, nanopartícules que detecten cèl.lules tumorals, etc. És un repàs interactiu  sobre les anomenades tecnologies convergents (NBIC) amb exemples a la ingeniería, l´educació o la medicina.

Ciència per a tots

Fa poc vaig veure un comentari en relació a la necessitat de fer arribar la ciència a tots els públics. Donar a conèixer la ciència i les investigacions científiques, a la ciutadania i sobre tot als joves i escolars. És un repte para tots les societats però molt especialment para un país com el nostre que té una carència tan gran en formació, en investigadors, en desenvolupament, en indústria. Apropar la ciència a la societat i fer-la més atractiva als estudiants de la Universitat és una de les missions que hauria de tenir tots els científics. No podrem ampliar el planter de nous científics si no apropem aquest món als alumnes d´eso i de batxillerat. És així com es planta les llavors i les arrels del futur. Està bé l´acció que vull remarcar avui, El dia de la ciència a les escoles, un dels actes emblemàtics de la divulgació científica, però no s´ha de quedar aquí. S´ha de passar de paraules a fets i invertir des del món empresarial, social i politic, de forma real.

Els autistes poden ajudar la ciència

Un estudi de la revista "Nature" revela que els individus amb aquest transtorn fan servir parts del cervell que són aplicables a diverses disciplines del coneixement. El cervell dels autistes funciona diferent de la majoria dels sers humans. El doctor Laurent Mottron explica les seves investigacions amb un grup de 8 autistes destacant la memòria excepcional d´alguns membres, la capacitat innata per veure patrons en diferents sèries de dades i altres habilitats.  Son més ràpids en tipus de proves no verbals i per resoldre-les fan servir una part diferent del cervell.