Un nen de Somàlia, Minhaj Gedi Farah, un més, s´ha convertit aquests dies en la imatge d´Àfrica. Ja vàrem estar parlant de la situació desesperada i desesperant de la Banya d´Africa, en concret de Somàlia. No sentireu parlar gaire als mitjans, ja que aquesta notícia no ven, no agrada, no atrau, no n´hi ha petroli ni dòlars que treure, només llàgrimes i les llàgrimes i la humanitat no et fa ric. La notícia és que aquest nen va arribar al campament de Dadaab a Kènia amb nou mesos i pesant 3,1 quilos. La foto que acompanya aquesta entrada parla per si sola. El petit, que posa a l´altre foto amb uns mesos més, ha pogut recuperar-se i ara pesa gairebé vuit quilos després de menjar i ser tractat contra la tuberculosi. L´ONG Metges sense fronteres diu que els primers set dies només els donen llet amb poca proteïna i lípids ja que pateixen insuficiència hepàtica i pancreatitis i no poden metabolitzar els nutrients; els següents dos o tres dies prenen llet més rica i després un preparat que és una pasta de cacauet enriquit. És la seva vida. És també la nostra.
