La Lluna, germana

Les mostres que van portar a la Terra els astronautes de les missions Apol·lo que van trepitjar la Lluna, segueixen mantenint ocupats als científics. L´anàlisi segueix revelant informació sobre la composició del nostre satèl·lit. Un nou estudi publicat a Science sosté que l´aigua de la Lluna va tenir el mateix origen que l'aigua de la Terra. Van analitzar mostres de vidre volcànic present en roques del satèl.lit i contenia petites traces d'una espècie de cristalls denominats inclusions foses, en les quals queden registrats els processos magmàtics que van tenir lloc en el passat. La proporció d'isòtops d'hidrogen que contenia aquest magma lunar és similar al que han trobat a la Terra. Durant molt temps els científics han sospitat que material com aquest, van ser les que per primera vegada van portar aigua al nostre Sistema Solar. Segons aquesta teoria, part de l'aigua que hi ha a la Terra es va originar quan aquestes condrites van impactar contra el nostre planeta. Els científics creuen que l'aigua del nostre planeta va tenir el seu origen al mateix temps que es va formar la Lluna. Els científics creuen que la Lluna es va formar després d'una gegantesca col·lisió entre una proto-Terra i un altre planeta. Encara que durant molt temps es va creure que aquest xoc va provocar que la Lluna es quedés sense hidrogen, recents anàlisis de vidres volcànics i altres mostres lunars han demostrat que l'interior del nostre satèl·lit no manca d'aigua, com es creia durant molts anys.

Accident a la Lluna

La NASA planteja provocar un accident de dues petites sondes científiques a la LLuna la propera setmana després d´un any d´exploració per sota de la superfície del satèl.lit. Els científics han pogut conèixer l´estructura interna i al composició de la Lluna i ja les estan orbitant per provocar l´impacte en una muntanya propera al pol lunar. Com tenen poc combustible, no poden fer més missions científiques. Mercès al seu treball s´ha generat un mapa de millor resolució d´un camp magnètic de la Lluna i permet entendre perquè i com es va formar la Terra.

Mor Neil Amstrong

Ha mort Neil Amstrong, el primer home que va trepitjar la lluna. Avui doncs és dia de dol per tots aquells que estimem l´aeronàutica espacial, l´estudi de l´univers i l´esforç de la humanitat per cercar-se a ella mateixa fent honor a la nostra intel.ligència, que fem servir tan poques vegades. És brutal que estem en disposició d´inventar ginys que ens porten a l´espai, portar astronautes, estudiar i passejar pels planetes o satèl.lits de la nostra galàxia, portar sondes més enllà dels confins de l´univers conegut. Doncs un d´aquests protagonistes va ser Neil Amstrong, que en juliol de 1969 va fer història a la missió de l´Apolo 11 acompanyat de Buzz Aldrin i Michael Collins. Ha mort als 82 anys per qüestions cardiovasculars. Aquest home, que en trepitjar la LLuna va fer famosa la frase "un petit pas per a l´home, un gran pas per a la humanitat", era un home humil que sempre va creure que només estava fent la seva feina. No savia que en aquell moment, la seva trepitjada, el seu alè, era el de tot un planeta, bandera de tota aquella gent que treballa per explorar el desonegut i viatjar el més lluny possible a l´espai. 

Un bocí de la lluna a Espanya

Un troçet de lluna ha estat deixat per una representació de la NASA a Espanya, concretament al Centre de Visitants d l´Estació Espacial de Robledo de Chavela a Madrid, roca que va ser portada per l´Apolo XV fa 40 anys. Les antenes de la NASA de Robledo de Chavela van resultar imprescindibles per totes les missions americanes a la Lluna i en alguns moments van ser les úniques comunicacions amb les naus i els astronàutes i van ser clau per a la retransmisió per la televisió d´aquests aconteixements. La roca de tipus basàltic va ser recollida a la vora d´una depresió a la superficie i té un pes a la Terra d´uns 9,6 kilos i l´edat calculada és superior als 3.000 millons d´anys. 

La Terra i la Lluna vistes des del satèl.lit Juno

La sonda Juno s´encamina des del 5 d´agost cap a Júpiter i ha tingut temps de dirigir la seva càmara en la direcció de la Terra en una imatge presa el 26 d´agost.Aquesta fotografia permet veure la Terra i la Lluna. La fotografía es va pendre quan la nau es trobava a 9,7 millions de km de la Terra. La Juno necessitarà cinc anys per completar el seu viatge fins a Júpiter (2.800 millons de km).