Descobreixen un gen que actua contra l´envelliment de les neurones

Investigadors del Cicle Cel·lular i Oncologia de la Universitat de Santiago i de la Unitat de la Universitat de València han descobert que un gen que actua com a fre sobre la proliferació excessiva té també la funció de reprimir el mecanisme que fa que envelleixin les cèl·lules mare neuronals. "La majoria de les cèl·lules neuronals van morint i no es renoven, però hi ha dues colònies concretes d'aquestes cèl·lules que sí poden fer-ho", concreta Anxo Vidal, director del grup que participa en aquest estudi, que coordina Isabel Fariñas. Els investigadors van descobrir en ratolins transgènics que l'absència de dichogen, denominat p21, causa l'esgotament i la desaparició de les cèl·lules mare neuronals. La troballa d'aquest mecanisme biològic, obre la porta per frenar la deterioració de les cèl·lules mare durant el seu envelliment. Pot tenir aplicació en un futur en qualsevol teràpia que necessiti el reemplaçament de cèl·lules neuronals. 

La salut del nostre cervell

Fugir de la rutina, no acostumar-se a realitzar les tasques de forma automàtica, incorporar activitats com la lectura, passejar, fer exercici, seguir una dieta variada, dormir bé i exercitar la ment amb passatemps, jocs de taula, xerrades etc, són els consells que donen els neuròlegs per cuidar el cervell, claus per evitar que s'atrofiïn certes parts del nostre cap i retardar l'aparició de dolències. El cervell és un òrgan oblidat i no se sap d´ell fins que ja és massa tard. Són bons hàbits per un òrgan clau en la nostra vida que s'encarrega de dirigir la resta del cos. Ara, amb motiu de la setmana del cervell ens proposen la necessitat d´exercitar-ho, i també de procuar-li un bon descans, una correcta alimentació o fer exercici. Una de les claus per mantenir el cervell en forma és fugir de la rutina, realitzar qualsevol activitat ja que les neurones han de pensar com fer-ho.

Maig, mes del Cervell

Després de la celebració de l'Any de la Neurociencia a Espanya l´any 2012, la Comissió Europea ha declarat el mes de maig de 2013 com a Mes Europeu del Cervell. Sota el lema Open your mind. Conèixer el cervell, com funciona i com tractar les patologies que ho afecten, són alguns dels reptes científics actuals. A les últimes dècades, la recerca entorn del cervell ha fet avanços crucials que permeten incrementar l'esperança de vida de la població. El gener passat la Comissió Europea va engegar el projecte Cervell Humà, amb l´objectiu de fer un mapa i simular l'òrgan per obtenir una millor compressió del mateix. Al mes de maig les iniciatives de la Comissió Europea per donar a conèixer al públic el cervell arriben a Castella i Lleó. Investigadors de diversos centres i del Centre de Recerca sobre l'Evolució Humana de Burgos detallaran els treballs que duen a terme amb teixits neuronals i fins i tot amb peixos, entre altres projectes. També s'abordarà un tema que preocupa especialment a la societat, les malalties neurodegeneratives, que afecten a una de cada tres persones al llarg de la seva vida. L'11 de maig s'organitzaran xerrades i tallers sobre teràpies i tècniques per millorar la vida de persones que sofreixen patologies neurodegeneratives. Les activitats del Mes Europeu del Cervell s'iniciaran aquest divendres, 3 de maig, a Castella i Lleó i conclouran el dia 25.

La lectura, bàsica per la salut del cervell

La lectura és un dels exercicis fonamentals per mantenir el cervell sà: incrementa la capacitat de concentració, afavoreix les connexions entre neurones i, si és un hàbit freqüent, és un exercici necessari per evitar la pèrdua de les funcions cognitives quan ens fem grans. Un cervell actiu realitza millor les funcions i incrementa la rapidesa de la resposta. Mentre llegim, obliguem al nostre cervell a pensar, a ordenar idees, a interrelacionar conceptes, a exercitar la memòria i a imaginar, la qual cosa permet millorar la nostra capacitat intel·lectual estimulant les nostres neurones. Així ens ho diuen des de la Societat Espanyola de Neurologia. S´incrementa l'activitat cerebral a l'hemisferi esquerre i són moltes les àrees implicades: el reconeixement d'una paraula escrita, identificar les lletres, processar-les en síl·labes i després traduir-les a sons.

Investigadors americans observen la formació de les neurones

Investigadors americans han visualitzat en dones embarassades el procés de cablejat i relació entre les neurones segons es desenvolupa el fetus. El cervell és una màquina gairebé perfecta i complex; veure´l i investigar la seva formació neuronal és impressionant, de futur. Coneixen que triga molts anys en el procès de maduració essent les primeres etapes del desenvolupament embrionari, claus per la correcta formació de les xarxes neuronals. Han aconseguit observar per primer cop les connexions entre les diverses parts del cervell del fetus a mesura que es va entrellaçant a l´úter.

Posant colors al cervell

Diverses institucions participen en un projecte per conèixer com es comunica el cervell i així poder entendre millor el seu funcionament. El projecte es va iniciar el 2009 i es diu Human Connectome Project. Mercès a les tècniques de neuroimatge es pot transitar amb les fibres de sustància blanca en persones vives i no com fins ara només en estudis postmortem. D´aquesta forma es pot veure el patronatge de les connexions i alhora fer un mapa de les conexions neuronals del cervell humà i fa servir la tècnica de neuroimatge que permet estudiar la direcció en què les mol.lècules d´aigua es difonen al teixit cerebral. El tractament de les imatges permeten asignar un color a les fibres en funció de la direcció de la difusió: blava per les fibres de projecció vertical, vermell per les de projecció horitzontal i verde per les de projecció anteriors-posteriors.