Captades imatges d´un sistema solar mentre forma planetes

Uns astrònoms japonesos estan segurs d'haver descobert un sistema en què s'està formant planetes entorn d'un estel jove. Han observat un disc asimètric de gas i pols, al voltant de l'astre i en ell es distingeix una zona d'alta densitat de matèria i és molt probable que s'estiguin generant objectes. Està lluny de l'estel, a unes cinc vegades la distància que separa Neptú del Sol, però es tracta,de la primera evidència sòlida de formació planetària en un disc al voltant d'un estel central. La pols, recorden els astrònoms de les universitats nipones d'Osaka i d´Ibaraki, és el material de construcció dels planetes. Es coneixen ja més de mil planetes extrasolars, amb característiques molt variades de grandària, composició, distància etc, i fins i tot s'han descobert sistemes planetaris múltiples, com el Solar. En el disc de pols entorn de l'estel jove HD142527 es distingeix una regió de major densitat en la qual s´estan formant planetes. Un sistema planetari com el Solar s'origina per col·lapse gravitatori d'un gegantesc núvol de gas i pols en la qual es forma l'estel i acumulacions de matèria a la seva al voltant que formen protoplanetes. En el cas del Sol va ser fa uns 4.600 milions d'anys.

Planetes surant per l´Univers

Un equip d'astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement. El planeta, anomenat PSO J318.5-22, es va formar fa 12 milions d'anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter. Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d'estels joves. No obstant això, es mou per si mateix, sense un estel mare. Mai abans s'havia vist un objecte surant lliurement en l'espai que se sembli a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d'altres estels, però està a la deriva. Durant l'última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d'un miler oposats per mètodes indirectes. Segons ha explicat l'autor del treball,publicat en Astrophysical Journal Letters, amb les observacions a aquest nou objecte s'aconseguirà una visió sobre el funcionament intern dels planetes gasosos.

Veient el color de l´univers

Els científics han vis el color real d'un planeta no pertanyent al Sistema Solar, concretament de l´exoplaneta HD 189733b, que es troba a 63 anys llum de la Terra i té un color blau cobalt profund segons els experts i compta amb furioses tempestes de pluja i vents de vidre de gran velocitat. Ha estat possible gràcies a les observacions del Hubble. Els científics pensen que HD 189733b és un Júpiter calent, un planeta gegant de gas que orbita molt prop del seu estel. El mesurament del seu color és una veritable novetat. En 2007, el Telescopi Espacial Spitzer va ajudar als científics mapear les condicions climàtiques d'aquest planeta. És difícil saber què causa el color de l'atmosfera d'un planeta, fins i tot als planetes del sistema solar han assenyalat els investigadors, però s´està fent camí. 

Descobert un planeta de grafit i diamant

Científics de la Universitat de Yale han descobert un planeta rocòs composat de grafit i diament, d´un tamany dues vegades més gran que la Terra i una massa vuit vegades més gran. El planeta, anomenat 55 Cancri e, és un dels cinc planetes que orbiten al voltant d´un estel semblant al Sol a la constel.lació de  Càncer, a 40 anys llum de la Terra. El planeta orbita tan ràpid que el seu any és de 18 dies i és un planeta calent ja que la termpertura s´apropa als 2.148 graus centígrads. El plantea va ser vist per primer cop l´any passat i els científics van assumir que podria tenir una composició química semblant a l´aigua, però les noves investigacions han demostrat que la seva composició és carboni ,com grafit i diamant, ferro o carbur de silici.

El telecospi Kepler detecta un planeta desapareixent

Per mitjà de les observacions de la missió Kepler de la NASA, els astrònoms poden haver vist l´evidència d´una possible desintegració d´un planeta sota l´escalfor del seu estel a 1.500 anys llum de la Terra. Semblant a un estel format per escombraries, el planeta es caracteritza per tenir una cua de pols, però aquest fenòmen té caducitat perquè l´actual tasa d´evaporació està fent que el planeta podria restar totalment vaporitzat dins de 200 milions d´anys (una edat molt petita cosmològicament parlant). Un equip d´investigació dirigit per Saúl Rappaport, professor de Física al Massachusetts Institute of Technology, Cambridge, ha identificat un patró de llum que surt d´un estel que es diu KIC 12557548 que a una distància orbital de només dues vegades el diàmetre està portant la superfície del planeta a uns 1.816 graus centígrads.