Investigacions amb simis per apropar-nos a véncer el càncer

El gibón,un petit simi que habita als boscos tropicals del sud-est asiàtic, s'ha convertit en 

l'eina que ajudarà als científics a entendre millor malalties com el càncer. Un equip internacional de científics ha seqüenciat el genoma complet d'aquest simi, El resultat de la recerca, que contribuirà a entendre millor com canvia l'ADN durant el procés evolutiu, s'ha publicat a Nature. "Durant 15 anys els científics hem estat seqüenciant el genoma dels individus vius més propers evolutivament a l'home. Comencem amb el ximpanzé i a poc a poc hem anat arribant als més llunyans. L'últim és el gibón, i amb ell tanquem un capítol en el procés de comprendre el genoma humà i començar a mirar amb detall les regions que són específicament humanes", explica Marquis-Bonet. "Aquestes regions òbviament podrien estar relacionades amb malalties que solament tenim els humans. Ara ens esperen anys i anys de treball per entendre els genomes.

Trobada una talla que mostra l´evolució del món simbòlic

Un equip internacional d'investigadors liderat pel CSIC ha descobert al jaciment arqueològic de Tell Qarassa (Síria) un os tallat en què apareixen dues cares humanes. El fòssil, té 10.000 anys d'antiguitat, i reflecteix l´ evolució de l'art figuratiu i el canvi de mentalitat de les primeres comunitats d'agricultors i ramaders respecte als últims grups de caçadors recol·lectors. L´estudi han estat publicat a la revista Antiquity. La talla mesura 51 mil·límetres de llarg, 17 d'ample. Està fabricada a partir d'una costella de bòvid, probablement un uro euroasiàtic, i datada al voltant de l'any 8200 abans de la nostra era. Les dues cares mostren les mateixes característiques: front alt i buidat, arcs superciliars, ulls tancats, nas llarg i recta connectada amb el front, boca petita feta amb una incisió curta i recta i barbeta corba.

Les potes dels animals són una ampliació de les aletes del darrere

El descobriment de la pelvis i una aleta pèlvica parcial del Tiktaalik roseae, una espècie de transició entre peixos i els primers animals amb potes d'uns 375 milions d'anys d'edat, assenyala el camí de l'evolució de les potes posteriors que semblen desenvolupar-se des d´un augment de les aletes posteriors. Aquesta troballa desafia la teoria existent que els grans apèndixs posteriors mòbils es van desenvolupar només després de la transició dels vertebrats a la terra. Les teories anteriors proposen que es va produir un canvi des de la locomoció amb tracció davantera en els peixos a una doble tracció en els tetràpodes, però la troballa suggereix que en realitat va succeir en els peixos, no en els animals amb extremitats. Descobert en 2004 per Shubin i Edward Daeschler i Farish A. Jenkins, el Tiktaalik roseae, representa l'espècie de transició més coneguda entre els peixos i els tetràpodes terrestres. 

Els científics van quedar impressionats per la pelvis, que era comparable a la d'alguns primers tetràpodes i posseïa una junta de ròtula esfèrica del maluc prominent, que connectada a un fèmur mòbil podria estendre's per sota del cos.

Investigant l´evolució humana

Un equip de científics en què ha col·laborat la Universitat del País Basc ha conclòs que es pot estudiar la història de l´evolució humana només a la illa de Sardenya. En la seva recerca els investigadors han demostrat que després d´haver seqüenciat el cromosoma Y d'1.200 sards i a través de prop de 12.000 mutacions han pogut obtenir quan es va originar l'espècie humana i com es va desenvolupar. L'estudi es basa en que el genoma humà presenta variacions entre les persones ja que l'ADN sofreix canvis bioquímics aleatoris, però heretables, coneguts com a mutacions que, si es produeixen, es van acumulant generació rera generació.

Francesco Cucca, director de l'Institut de Recerca Genètica i Biomèdica ha apuntat que la població de Sardenya sola conté la major part de la variació genètica que existeix en les poblacions d'Europa. "Això la converteix en un valuós recurs tant per comprendre els nostres orígens com per estudiar els factors implicats en el risc genètic a diverses malalties". Altre investigador, Paolo Francalacci, ha explicat que el cromosoma Y és adequat per a una reconstrucció basada en l´ADN doncs es troba només en els homes i en una única còpia.

Investigant la nostra evolució

Els científics estan investigant l´homínid Australopithecus sediba, d´uns 2 milions d´anys. És un representanta amb trets humans i també de primat. Aquesta barreja, per altra part força comú i normal doncs la línia que separa l´evolució del homo dels primats és prou prima, porta als científics a no tenir clar si serà un aspirant a canviar la nostra història evolutiva de moment. Els Australopithecus sediba, podien caminar de forma bípeda però encara no com el sapiens, per la forma del seu taló. La dentición, columna i mandíbula són semblants als humans, però espatlles i braços llargs denoten els trets més primats. El seu cervell era encara petit. Des de la seva descoberta a Sudàfrica, els paleontòlegs investiguen en sis equips diferents que estudien els fòssils trobats. La descoberta va portar a les restes de dos especímens d´uns 1.27 metres d´alçada i uns 30 kg amb un cervell que tindria uns 420-450 cc., lluny del volum que van adquirir els representants primerencs coneguts de l´homo, d´uns 700-750 cc. Malgrat tot, els seus ossos ens porten a una barreja a la seva anatomia amb un conjunt complex funcionalment que són diferents al que coneixíem tant pels australopitecus com els homo primitius.

Projecte Genogràfic de National Geographic

El Projecte Genogràfic és un projecte de la National Geographic que porta uns quants anys ja d´investigació que fa servir l´ADN per fer la història de la migració humana. Mitjançant la recopilació de dades en set anys, estudia el passat de la humanitat, el seu viatge per la Terra al llarg dels últims 60.000 anys. A la seva primera fase va comptar amb la participació de més mig milió de persones d´uns 130 països. En aquesta segona fase que ara comença espera comptar amb més gent i aprofita ja la tecnologia genètica per explorar i documentar la migració humana. Aquesta nofa se del projecte, Geno 2.0, examinarà una col.lecció de prop de 150.000 identificadors d´ADN que ofereix informació de tot el genoma humà.

Troballa de fòssil d´ou sobre l´evolució de les aus

La troballa d´un ou fòssil a la Serra del Montsec a Lleida, ha portat als investigadors a reforçar la tesi de què els dinosaures i les aus tenen un avantpassat comú. Els científics de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) centren la teoria d´aquest parentiu llunyà en el fet que l´ou té forma ovoidal, semblant als ous de les gallines, segons la revista Paleontology.

El nou tipus d´ou ha estat batejat amb el nom científic Sankofa pyrenaica i forma part d´un jaciment d´ous de dinosaures que procedeixen de sauròpodes del Cretaci Superior, fa entre 70 i 83 milions d´anys. En aquells temps el pasiatge del Montsec era una zona de litoral plena de platges i deltas que guanyaven terreny al mar, terreny enfangat que va permetre la fossilització dels ous, d´un tamany de 7 cm, corresponents a dinosaures del cretaci, diferents a dinosaures no aviaris que sí posaven ous simètrics i allargats.