Mujtarbay Otelbáyev troba solució d´un enigma matemàtic

El matemàtic kazakh

Mujtarbay Otelbáyev afirma haver trobat una solució parcial per a l'equació Navier-Stokes sobre la mecànica de fluids, un dels set problemes del mil·lenni llançats per la Fundació Clay en 2000. Mujtarbay Otelbáyev explica la seva troballa en "L'existència d'una bona solució de l'equació Navier-Stokes", articule publicat per la Revista Matemàtica kazakh.Otelbáyev, director de l'Institut Matemàtic de la Universitat Nacional Euroasiàtica d'Ànima Atá, assegura haver trobat una resposta satisfactòria i única per al famós conjunt d'equacions en derivades parcials no lineals que descriuen el moviment de qualsevol fluid. Ara, la comunitat científica, ha de determinar si el matemàtic kazakh ha trobat la solució pel enigma. En cas afirmatiu, permetria avançar en molts àmbits de la física i de l'enginyeria, com és el cas de l'aeronàutica.

Fins ara, només el científic Grigori Perelman ha estat capaç de resoldre un dels problemes del mil·lenni (la conjectura de *Poincaré). La Fundació Clay va presentar els Problemes del Mil·lenni en commemoració dels famosos 23 problemes enunciats per David Hilbert al Congrés Internacional de Matemàtics de París de 1900.

Les plantes fan deures de mates

Un grup de científics d´Anglaterra han trobat un exemple d´un sofisticat càlcul aritmètic a biologia. Les plantes fan matemàtiques durant la nit per poder calcular la quantitat de midó que consumeixen, a través de la divisió en un procés de productes químics de les fulles de les plantes. Són les conclusions de l'informe de l'equip del Centre John Innes. Els científics han estudiat la planta Arabidopsis, que es considera com una planta modelo per a experiments i han conclòs que el procés és similar al de les aus, que fan càlculs semblats per preservar els nivells de greix durant la migració. Al llarg de la nit, quan la planta no pot utilitzar l'energia de la llum solar per convertir el diòxid de carboni en sucres i midó, ha de regular les seves reserves de midó per assegurar que duren fins a l'alba. Els experiments realitzats per científics del Centre John Innes  demostren que per ajustar el seu consum de midó de manera precisa, la planta ha d'estar realitzant un càlcul matemàtic o divisió aritmètica.

Un matemàtic resol el problema dels nombres primers de Goldbach

Harald Andrés Helfgott, matemàtic peruà ha publicat la solució a la conjectura de Goldbach, un problema de la teoria dels nombres sense resoldre des de fa 271 anys. Goldbach va plantejar el 1742 que tot nombre imparell major que cinc pot expressar-se com suma de tres nombres primers. És considerat un dels problemes més difícils de les matemàtiques. Helfgott, va publicar dos treballs en què reivindicava la millora de les estimacions dels arcs majors i menors per demostrar la conjectura feble de Goldbach. La seva demostració ocupa 133 pàgines. Segons publica el diari El Comerç, el matemàtic era ja un prodigi des de nen i freqüentava les universitats per augmentar coneixements. Va estudiar a Princeton i Yale, entre d´altres  i el seu treball ha estat distingit. La major part de la seva recerca consisteix en l'estudi dels nombres, el creixement i la distribució d'objectes discrets en estructures algebraiques.

La importància de les matemàtiques

Roger Guimerà i Marta Sales investigadors de la Universitat Rovira i Virgili han desenvolupat un model matemàtic que pronostica amb un percentatge d´encert de prop del 87% què votarà cadascú dels membres del tribunal suprem americà, fent servir els algoritmes: s´identifiquen i es relacionen relacions ocultes entre els magistrats i els casos sotmesos al seu criteri, essent estudiats els magistrats com unitats d´una mateixa xarxa complexa. El treball dels investigadors es publica a la revista New Scientist. Coneixent la decisió de vuit jutges, els algoritmes poden determinar la decisió del nové jutge ja que el model computacional prediu qui vota amb qui i com votarà la persona.

Fermat

Dies enrera Google va retre homenatge a Pierre de Fermat, matemàtic nascut a Franmça el 1601 i que va trobar l´anomenada "conjetura o teorema de Format" que no va ser desxifrat fins el 1995. Fermat va trobar  una conjetura que va anotar al seu llibre Arithmetica de Diofanto i que deia: "No existeixen tres nombres enters x,y,z (diferent de zero) que compleixin l´equació xⁿ+yⁿ=zⁿ per a n>2". En una nota a sota va fer l´anotació que havia trobat una demostració meravellosa però no es va trobar mai. No es va resoldre fins el 1995 amb Andrew Wiles.