Trobat minerals amb aigua provinents del mantell

Una petita mostra d'un mineral en un diamant confirma les prediccions de Julio Verne conforme a les profunditats de la Terra hi ha una enorme reserva d'aigua. En el seu llibre "Viatge al centre de la Terra" escrit al 1864, va imaginar un oceà a l'interior del planeta. Aquestes noves informacions diuen que encara que no en forma líquida, l'aigua podria estar atrapada en minerals de l'escorça terrestre, entre els mantells superior i l'inferior, a una profunditat d'entre 410 i 660 quilòmetres. Ningú fins ara havia pogut demostrar l'existència d'aquest mineral conegut com ringwoodita, format a alta pressió i que fins ara solament s'havia trobat en meteorits. Però ara investigadors de la Universitat d'Alberta han identificat una mostra de ringwoodita dins d'un diamant trobat a Brasil. El diamant, que es va trobar enterrat en el jaç d'un riu, hauria estat «empès» a la superfície de la Terra per una roca volcànica anomenada kimberlita, la més profunda de totes les roques volcàniques. L'autor principal d'aquesta recerca, Graham Pearson ha manifestat que "aquesta zona en particular a la Terra, la zona de transició, podria tenir tanta aigua com tots els oceans del món junts".

Troben diamants a l´Antàrtida: comença el desastre!

A l'Antàrtida, sembla que el seu interior amaga un tresor que ha estat descobert recentment: el diamant, pedra preciosa molt valorada amb finalitats comercials va ser motiu pel qual terres africanes o australianes fossin sotmeses a l'explotació amb la finalitat d'extreure la major quantitat de diamants possible. Els diamants es formen a partir de carboni pur sotmès a una calor extrema, pressionat a una profunditat d'uns 150 quilòmetres sota la superfície de la terra. Un equip internacional de científics ha detectat la presència de kimberlita en muntanyes gelades de l'Antàrtida, concretament en els vessants de la Muntanya Meredith (zona aquest). Quan surt a la llum un nou jaciment de diamants, es corre la veu; no obstant això, els diamants trobats en l'Antàrtida estan protegits pel Protocol sobre Protecció del Medi ambient del Tractat Antàrtic, i la troballa no podrà extreure's per cap fi comercial fins almenys 50 anys. No obstant això, s'està plantejant la possibilitat que es modifiqui aquesta nor mativa, amb la finalitat d'aprofitar tan valuós descobriment.

El nucli del nostre planeta no està sincronitzat amb la seva rotació

El nucli de la Terra va a diferents velocitats, accelerant i desaccelerant amb freqüència, i aquest moviment no està sincronitzat amb la de la massa restant del planeta, segons un estudi portat a terme per Hrvoje Tkalcic de la Universitat Nacional Australiana. Els investigadors van descobrir que en comparació del mantell, el nucli rotava a major velocitat a la dècada de 1970 i 1990, però va desaccelerar a la dels 80. "L'acceleració més dramàtica probablement va ocórrer en els últims anys. L´investigador va comentar que Edmund Halley va especular que les capes internes de la Terra giraven a diferent velocitat... el 1692. L´expert en física i matemàtiques va analitzar, a través d'un mètode nou, els registres dels terratrèmols dels últims 50 anys per a mesurar la velocitat de la rotació del nucli terrestre.