Fent un mapa de la Vía Láctea

Un grup d'astrònoms que integren l´Sloan Digital Sky Survey III (SDSS-III), en què participa l'Institut d'Astrofísica de Canàries acaba de publicar les característiques desconegudes de 60.000 estels de la Via Làctica, fet que permetrà explorar la part oculta de la galàxia i ajudarà a entendre com es va formar. S'ha dut a terme gràcies a les dades a través d´observacions de l´espectògraf d'alta resolució APOGEE, que observa la galàxia en infraroig, capaç de penetrar el vel de pols que enfosqueix el centre de la Via Làctica.

La Via Làctica apareix com una banda lluminosa que creua el cel coberta per cortines fosques:  és el disc i el bulb o nucli galàctic i les cortines són la pols que impedeix als astrònoms veure totes les parts de la Galàxia.

Com més a prop es troba un estel del centre, una major part de la llum és apagada per la pols. Per això, els estudis sobre els estels de la Via Làctica han estat limitats per la capacitat de mesurar els estels d'aquesta zona polsosa. Es tracta d´una completa col·lecció d'espectres d'estels en infraroig i és una fita memorable, ja que el total de 60.000 estels analitzats suposen deu vegades més que el nombre d'espectres d'alta resolució en infraroig obtinguts fins ara per tots els telescopis del món.

Descobert un cúmul de galaxies

Un equip internacional de científics ha detectat el cúmul de galaxies més massiu i lluminós fins ara identificat. Segons assenyalen a la revista Nature, la Vía Làctea no és més que una estructura petita al costa d´questa composició, que sembla ser una de les més grans de l´univers.Els investigadors han detallat que el cúmul de galaxies que han trobat està a 7.000 milions d´anys llum de distància de la Vía Láctea y produeix uns 740 nous estels cada any, només a la galaxia central. A més del tamany i la llum, aquest cúmul, que ha estat batejat com a Phoenix, té el nucli de color blau brillant, el que significaque el gas circundant es refreda a un ritme molt ràpid, generant les condicions per un esclat d´estels massius. Segons ha explicat un dels investigadors les galaxies centrals són de color vermell perquè estan formades per molts vells estels que orbiten al voltant d´un forat negre massiu i en ells no passa res nou. El fenomen d´aquest cúmul és haver arribat a la vida d´alguna forma i donar a llum tants estels nous.