Troballes arqueològiques a Israel

Un grup d'arqueòlegs ha localitzat un centenar de llocs de culte d'uns 8000 anys d'antiguitat a les muntanyes Eilat, a Israel, al desert de Negev. Els arqueòlegs han trobat restes òssies d'animals i creuen que es pot tractar de sacrificis rituals. El curiós del descobriment és que han trobat pedres tallades amb formes de penis en erecció i vulves, podent-se tractar de símbols de la fertilitat. Són blocs de pedra amorfs, en què s'ha practicat una obertura amb la forma de la vulva. Els penis estan esculpits en pedres allargades en què es pot veure totes les parts de l'aparell reproductor. Una de les talles s´ha trobat dins d'una zona circular, com si es tractés d'un acte simbòlic relacionat amb la mort. Moltes de les escultures encara romanen dempeus. Aquests llocs de culte, en els quals apareixen talles d'òrgans sexuals humans tenen una llarga tradició a la història. El penis sempre s'ha adorat com a signe del poder de la fecunditat ja que és el símbol de la mateixa a les antigues societats. El culte als òrgans femenins va derivar en l'adoració de les deesses mares, com Deméter, Isis, Cibeles, que apareixen relacionades amb els actes de la fecunditat.

La fi dels maies

Un equip d´investigadors han dut a terme un estudi que ha estat publicat a la revista Science, que els canvis climàtics -en aquest cas una brutal sequera- van propiciar el declivi d´una  de les civilitzacions més extraordinàries, la cultura maia. La fi d´aquesta civilització ha estat de sempre un enorme misteri. El seu imperi, amb un cicle clau des de l´any 300 fins l´any 1000, es va estendre pel territori que avui ocupen Guatemala, Honduras, El Salvador i Belice. Segons l´estudi relacionat, un episodi de sequera que es va allargar uns 100 anys, va propiciar la fragmentació social i el col.lapse polític. La investigació ha pres com a punt de partida de l´estudi les estalagmite4s de 2000 anys d´antiguetat de la cova de Yok Balum a Belice. Mesurant els isòtops d´oxígen que es troba a les estalagmites i que viatgen amb la pluja, reflexen les precipitacions que van caure a la superfície terrestre. Amb lògica els períodes de pluja correspon als cicles expansius de la civilització, amb gran producció agrícola i demogràfica. El posterior període de sequera va ser l´inici de la fi dels maies, sobretot als anys 1020 i 1100. L´estudi l´han complementat amb observacions realitzades amb satèl.lits de la NASA i que va concloure que el polen dels arbres va anar desapareixent en el període de declivi i va ser substituït per polen de males herbes, i la desforestació va propiciar un increment de la temperatura a la regió d´uns sis graus, cosa que va afectar a al qualitat de les terres i canviant els patrons de pluja.

Veure a més http://www.slideshare.net/Rosa_Lara/los-mayas-breve-historia , o http://www.historialuniversal.com/2010/10/civilizacion-cultura-maya.html .