La composició de la pintura a la Prehistòria no va canviar en milers d'anys i en la seva elaboració no hi havia rituals ni connotacions culturals. Aquestes són les conclusions d´un estudi publicat al Journal of Archaeological Science d'un equip amb participació d'investigadors del CSIC. Els investigadors han analitzat dues figures rupestres d'abrics rocosos situats al conjunt de Minateda a Hellín, Albacete, d'estils diferents i separades per diversos mil·lennis en el temps: la primera de les figures és un bòvid de l'art llevantí, fa uns 10.000 anys, i la segona, un quadrúpede de fa entre 6.500 i 3.500 anys. Per elaborar les pintures, els artistes van usar òxids de ferro i terrígens, materials fàcilment localitzables a l'entorn dels abrics. Les composicions dels pigments en tots dos estils són idèntiques, la qual cosa significa que es tracta de matèria pigmentant abundant i de bona qualitat que era fàcil d'obtenir als voltants. Els investigadors també han detectat la presència de determinats àcids grassos, la qual cosa indicaria que els pigments, en ser processats, aplicats o emmagatzemats, van poder estar en contacte amb pells d'animals.
