Trobada una talla que mostra l´evolució del món simbòlic

Un equip internacional d'investigadors liderat pel CSIC ha descobert al jaciment arqueològic de Tell Qarassa (Síria) un os tallat en què apareixen dues cares humanes. El fòssil, té 10.000 anys d'antiguitat, i reflecteix l´ evolució de l'art figuratiu i el canvi de mentalitat de les primeres comunitats d'agricultors i ramaders respecte als últims grups de caçadors recol·lectors. L´estudi han estat publicat a la revista Antiquity. La talla mesura 51 mil·límetres de llarg, 17 d'ample. Està fabricada a partir d'una costella de bòvid, probablement un uro euroasiàtic, i datada al voltant de l'any 8200 abans de la nostra era. Les dues cares mostren les mateixes característiques: front alt i buidat, arcs superciliars, ulls tancats, nas llarg i recta connectada amb el front, boca petita feta amb una incisió curta i recta i barbeta corba.

Ajudant la vida amb drones

Científics del CSIC han desenvolupat un sistema de vigilància per a la detecció de la caça furtiva mitjançant avions no tripulats, també coneguts com a drones. El sistema ha estat engegat a la província sud-africana de KwaZulú Natal per protegir als rinoceronts africans, en perill d´extinció per la caça furtiva. Les aeronaus, equipades amb càmeres d'alta resolució i espectre tèrmic, han permès localitzar intrusions de persones i veure per on accedeixen als parcs.Sud-àfrica és el país que presenta el major índex de caça furtiva. Margarita Mulero, de l'Estació Biològica de Doñana del CSIC explica que "aquest treball demostra que els avions no tripulats poden funcionar com una eina útil per a la vigilància d'àrees sensibles, especialment les de difícil accés”. No molesten a la fauna en ser aparells elèctrics i són de difícil detecció per als caçadors furtius. Sud-àfrica compta amb el 83% de la població mundial de rinoceronts, és el país que presenta el major índex de caça furtiva i l'any 2013, mil exemplars van ser víctimes dels caçadors. El rinoceront blanc i el negre són les dues espècies que viuen a Àfrica i estan classificats per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa com gairebé amenaçat el primer, i en perill crític el segon. 

Científics desenvolupen dispositius per ajudar als malalts de Parikinson

Amb el nom de robots vestibles, un grup d´investigadors de bioingeniería del CSIC, ha desenvolupat uns dispositius robotitzats que ajuden a reduir el tremolor en patologies com el Párkinson, l´ictus, l'apoplexia o la paràlisi cerebral. Eduardo Rocon, investigador del Centre d'Automàtica i Robòtica del CSIC-UPM, ha estat guardonat amb el premi Juan López de Peñalver 2013 de la Real Acadèmia d'Enginyeria. Els robots s'usen en rehabilitació per ajudar a persones amb discapacitat, i concretament a les persones que sofreixen tremolors, el 6% de les persones amb més de 60 anys. Moviments senzills de la vida diària, com beure un got d'aigua, poden convertir-se en alguna cosa molt complicat a causa dels tremolors. Fa deu anys, va desenvolupar en la seva tesi un exosquelet que permetia separar els tremolors dels moviments voluntaris amb l'objectiu de controlar el tremolor i permetre dur a terme certs moviments. Posteriorment, amb el seu grup d'investigadors han creat neuroprótesis i sensors que es poden integrar en tèxtils. Aquests són capaços d'eliminar els tremolors incontrolats que provoca el Párkinson o altres malalties neurològiques.

Entrega de signatures per salvar el CSIC

235.000 signatures. Són les que han aconseguit presentar els investigadors del col·lectiu "Ciència sense futur" que fa unes setmanes van engegar una petició online demanant que els poders públics no deixin morir el CSIC. Un centenar de treballadors del CSIC han fet lliurament al Ministeri d'Economia d'aquestes signatures, recollides a través de la plataforma Change.org. Moltes persones han recolzat la missiva publicada el 10 de juliol, en què es demana que s'actuï per salvar al CSIC i denuncien que aquesta institució i la ciència pública espanyola agonitzen i podrien desaparèixer. José Manuel Fernández, investigador de ciències agràries del CSIC, ha recordat que cada any sense inversió en recerca es perden 5 o 10 anys de treball. Amb samarretes amb el lema "Sense ciència no hi ha futur", els científics han desplegat pancartes que denunciaven la situació crítica d'aquesta institució que com resaven els cartells, ha desenvolupat tasques tan importants com una vacuna contra el VIH que aconsegueix una resposta immune del 90%" o un compost que permet a les plantes adaptar-se a la sequera.

La vida als oceans

Segons una investigació internacional en què ha col.laborat el CSIC, els oceans estan plens d´una biodiversitat molt extensa. Sembla ser que la xifra d´espècies diferents es mouria al voltant de les 980.000 espècies. Així ho han afirmat uns 270 taxòmans d´arreu del món en un estudi que mostra les seves conclusions a la revista Current Biology, estadística que ha sorgit de l´experiència de cada especialista i de les seves estimacions. Segons Xavier Turon, del Centre del CSIC a Blanes, coneixem al voltant d´una tercera part de les espècies. Malgrat que no existeix una xifra màgica, es creu que el nombre d´espècies que habiten la superfície terrestre, podria ser 10 vegades superior a la biodiversitat del món oceànic.