La primera cama biònica

Investigadors americans han presentat la primera cama biònica. A les proves realitzades la cama biònica ha interpretat correctament el que vol fer el pacient el 98,2% dels casos. En la majoria de les errades, es tracta de moments d´interpretació, però en d´altres casos, ha provocat situacions de desequilibri que requereixen millores. La prova més dura a la qual s'ha sotmès la cama ha estat pujar fins dalt de la Willis Tower de Chicago amb 108 pisos i 442 metres. La cama biònica ofereix prestacions inimaginables en una pròtesi de cama, contruida i programada de forma que aprèn a reconèixer els patrons de com camina el pacient, que aquest pot fer transicions fluïdes entre estar assegut, aixecar-se, caminar, pujar i baixar rampes o escales. A més, la cama s'adapta a la velocitat a la qual es desplaça la persona. Comparada amb altres cames robòtiques, la nova pròtesi té l'avantatge que interpreta automàticament els senyals que el sistema nerviós transmet als músculs de la cuixa i que aquests transmeten als elèctrodes del giny. Encara que és experimental, els científics són prou orgullosos dels avenços duts a terme.

El món de l´olfacte

Un estudi científic dut a terme als estats units i publicat recentment, conclou que l'olfacte pot percebre 10 categories que categoritzen els milers d'olors. Després d'analitzar 144 olors, Jason Castro i Chakra Chennubhotla, responsables de l'estudi, van arribar a la conclusió que les percepcions olfactòries poden classificar-se en les següents categories mínimes: fragant o floral, llenyós, fruiter (no cítric), químic, mentolado o refrescant, dolç, cremat o fumat, cítric, podrit, acre o ranci. Aquestes deu categories reflecteixen característiques importants sobre el que hi ha al món: perill, aliment, etc., segons ha explicat Jason Castro. Ha manifestat que un cop conegudes aquestes categories, pots començar a pensar a construir olors.

Qüestió de testicles

Un estudi d´antropòlegs de la Universitat d´Emory, Atlanta, indica que la grandària dels testicles es correlaciona amb la participació de l'home en la cura dels seus fills, així els que els tenen més petits són més propensos a estar involucrats en la cura dels seus bebès. La investigació mostra que els testicles més petits es correlacionen amb una activitat del cervell més protectora dels pares. Sembla ser que quan els homes s'involucren més com a cuidadors, els seus testicles s´encongeixen. Investigacions anteriors ja havien determinat que un nivell més baix de testosterona en els homes s'ha correlacionat amb una més gran participació paterna i que els més alts de l'hormona comporten possibilitats de poligàmia. L'estudi va incloure a 70 pares amb fill d'entre 1 i 2 anys que vivien en família. La part del cervell de recompensa i motivació es va activar en homes amb testicles més petits. Els resultats van mostrar que tant els nivells de testosterona com la grandària dels testicles es correlaciona inversament amb la quantitat de cura paternal directa reportat pels pares.