Lingüística per la robòtica

L'investigador del Basque Center on Cognition, Blair Armstrong, ha publicat cinc recerques basades en una combinació de neurociència, psicologia i computació amb l'objectiu que els ordinadors entenguin la ironia del llenguatge humà. Aquesta nova aproximació, ciència computacional cognitiva, servirà perquè els ordinadors entenguin millor els equívocs, dobles sentits i ironies de la comunicació entre humans. 

Armstrong, becat amb el Marie Curie, proposa una nova aproximació: sumar la psicologia, la neurociencia i la ciència de computació amb l'objectiu que els avanços en aquesta combinació de disciplines permetin a les màquines comunicar-se amb els humans de la mateixa manera en el qual aquests ho fan. Entre altres aplicacions, aquestes recerques suposen un nou pas en la creació de la web semàntica en la qual els cercadors seran més capaços d'entendre els equívocs i ironies de la manera natural de comunicació entre humans.

Marvin Minsky rep el premi Fronteres del Coneixement

Marvin Minsky ha rebut el prevmi Fronteres del Coneixement a la categoria de Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Marvin encara somia amb que una màquina pugui pensar com un ésser humà, encara que encara està molt llunyà per culpa dels propis investigadors. ja que al seu parer ara mateix no hi ha ni recursos ni investigadors suficients. Pel gran divulgador i científic "els grans avanços en intel·ligència artificial es van donar entre els 60 i els 80 del passat segle. En els últims anys no he vist gens que em sorprengui, perquè ara el finançament s'enfoca més en aplicacions de curt termini que en ciència bàsica". 

Marvin Minsky està considerat el pare de la IA, laintel·ligència artifical i va ser un dels creadors del prestigiós Laboratori d'Intel·ligència Artificial de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El jurat ha destacat que els treballs de Minsky sobre l'aprenentatge de les màquines en sistemes que integren la robòtica, el llenguatge, la percepció i la planificació a més de la representació del coneixement basada en marcs han conformat el camp de la intel·ligència artificial.

Orina pels nous robots

Fa anys que els científics es van adonar del valuosos que són les deixalles per produir energia. Residus i bacteris han estat ja utilitzats per fabricar biocombustibles amb major o menor èxit i les deixalles del cos humà també estan al punt de mira: els científics han trobat en els mecanismes amb els quals la naturalesa ha dotat als éssers vius una inspiració per desenvolupar robots i diversos dispositius. Ambdues línies es combinen en un estudi publicat aquesta setmana enBioinspiration and Biomimetics, revista especialitzada. A un equip de científics britànics se'ls ha ocorregut utilitzar l'orina per alimentar als robots del futur. Segons detallen han desenvolupat un dispositiu que imita a un cor humà i és capaç de transformar l'orina humana en electricitat. El seu objectiu és aconseguir que produeixi energia suficient per proveir a robots que puguin treballar de forma autònoma. En el laboratori els científics ja han aconseguit, per exemple, generar electricitat per recarregar un telèfon mòbil utilitzant bacteris que es nodreixen d'orina.

El primer robot astronauta

Toyota ha donat a la lluma Kirobo, el petit astronauta mecànic que viatjarà a l'espai a l'agost d'enguany.  Kirobo és un dels dos robots de comunicació verbal desenvolupats al Projecte Kibo Robot, projecte conjunt del Centre de Recerca per a Ciència Avançada i Tecnologia de la Universitat de Tòquio, Robatori Garage i Toyota Motor Corporation. La infraestructura de Kirobo ha estat creada pel centre de recerca nipó i Robatori Garage i Toyota ha proporcionat el programa de reconeixement de veu. L'Agència d'Exploració Aeroespacial de Japó també s'ha implicat en el projecte. El 4 d'agost, Kirobo partirà cap a l'Estació Espacial Internacional i esperarà l'arribada de l'astronauta Koichi Wakata. Serà el primer comandant japonès que assumeixi el comandament de l'estació el 2014. Kirobo farà companyia a Wakata com a part d'un experiment. El robot i l'astronauta nipó formaran part del primer experiment conversacional entre humans i robots en l'espai.

Tiny, un robot del tamany d´una mosca

La destresa aèria de l'insecte arriba a la robòtica. De la mateixa grandària que una mosca, Tiny és un diminut robot amb ales que servirà als científics per estudiar el vol dels insectes. És el primer robot de la seva classe, i segons diuen els seus creadors van haver de recórrer a tècniques no tradicionals per dissenyar la propulsió, l'accionament i la fabricació. Per això, aquest petit robot és capaç de surar en l'aire i realitzar exercicis d´impressió. Per desenvolupar les diminutes ales de Tiny, els seus investigadors van fer ús de microestructures intel·ligents amb els quals una càrrega elèctrica es converteix en una tensió mecànica i van connectar el robot a una petita font d'energia elèctrica, de la qual el dispositiu consumia 19 mil·liwatts durant el vol.

Creen un dit per a robots amb sentit humà

Investigadors de l´Escola d´Enginyeria Viterbi a la Universitat del Sud de Califòrnia acaben de publicar un estudi a Frontiers in Neurorobotics que mostra un robot especialment dissenyat per superar als humans en la identificació d´una àmplia gama de materials naturals, amb avenços en pròtesi, robots d´assistència personal i proves de productes de consum. El robot està equipat amb un nou tipus de sensor tàctil construït per assemblar-se a la punta del dit humà. Fa servir un nou algoritme dissenyat per a prendre decisions sobre com explorar el món exterior. Té capacitat per imitar altres sensacions humanes, i pot decidir on i en quina direcció aplica forces a la punta dels dits o les propietats tèrmiques d´un objecte. Aquest sensor BioTac té una pell suau, flexible, té petjades dactilars i sensibilitat a les vibracions. A mesura que el dit va lliscant sobre una superfície amb textura, la pell vibra de diverses formes, que es detecten amb un hidròfon a l´interior del nucli de l´os del dit.

Tecnologia militar.

Sempre ens queixarem que una part més important del que ens creiem de la investigació i la teconologia, és centrada pels governants en el desenvolupament de ginys i elements que ajudin encara més al món militar. En un món on n´hi ha tanta necessitat no estaria de més que fessin una reflexió sobre això, perquè deixa en evidència el que tants s´aventuren a negar. El centre d´investigacions del Pentàgon ha desenvolupat un robot anomenat guepard que és un robot de quatre potes, capaç de córrer a 29 km/h i que té com a objectiu assistir en el futur als soldats en el camp de batalla. Ja està bé que es treballi en la investigació, però podria intentar-se que ajudés a les persones.

Japó crea el primer robot

Científics de la Universitat de Keio (Japó) han desenvolupat el primer robot sensible que pot veure, escoltar i sentir amb tacte. Aquest robot és una màquina amb forma humana i pot mitjançant un vestit sensible reproduir els moviments d´un operador. Alhora els sensor instal.lats al robot permeten que l´operador rebi les seves sensacions. El robot ha estat batejat amb el nom de Telesar V i es mou igual que un humà i aquest vestit especial li transmet els moviments de la persona que porta el control, que inclou els moviments de cap, extremitats, mans. A més el robot pot proporcionar a la persona que ho porta dades mitjançant un cas de realitat virtual que li permet veure el que veuen les càmeres que té instal.lades com si fossin els seus ulls. També uns guants amb sensors permeten al robot  "sentir".

IBM construirà un cervell humà artificial en 10 anys

IBM fa poc va treballar en un superordinador amb què va guanyar un prestigiòs concurs responent preguntes d´interès general millor que els humans. Ara, l´empresa planeja construir en col.laboració amb l´empresa DARPA un ordinador més potent, capaç d´emular el funcionament del cervell humà, simulant simultàniment 100.000 millons de neurones. Hauria d´estar llest el 2022 i IBM dedica moltes quantitats de calers i recursos per investigar i treballar en el que es coneix com a “computació cognitiva”.