La destrucció de les posidònies

La pèrdua de les prades submarines de posidònia ja ha estat anunciada fa temps i planteja problemes, ja que aquestes zones ja no poden capturar i emmagatzemar el CO2 atmosfèric, i poden convertir-se en una fonts d'aquest gas en alliberar el diòxid de carboni emmagatzemat en la prada durant dècades. Aquesta és la conclusió d'un estudi en què ha participat el CSIC, la UAB i l'Institut dels Oceans de la Universitat d'Austràlia Occidental. L'equip va avaluar si la revegetació d'aquestes prades és eficaç per restaurar la capacitat per actuar com a embornals de carboni en relació al temps necessari per aconseguir-ho. Per Nuria Marbá, coautora de l'estudi, “els nostres resultats indiquen que la pèrdua d'aquest ecosistema també ha d'haver representat una important pèrdua en la capacitat de segrestar i emmagatzemar carboni en els sediments de les prades submarines”. Pere Masqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca que “les àrees potencials disponibles a tot el món per dur a terme projectes de revegetació d'angiospermes marines és enorme i poden ajudar a reconstruir els embornals de carboni, així com a preservar els dipòsits més antics”.

L´impacte de l´home als oceans

Una investigació patrocinada per les Nacions Unides confirma que cada any 6,4 milions de tones d'escombraries acaben als oceans de tot el món. Aus, tortugues i mamífers moren en ingerir o embullar-se en objectes de plàstic, xarxes i altres residus. La degradació d'alguns d'ells genera plàstics petits que poden contaminar tota la cadena alimentosa. L'impacte més visual d'aquesta brutícia marina són les gegantesques illes de plàstic que suren en diversos oceans, com l´abocador marí al Pacífic al que se suposa una superfície d'entre tres i set vegades Espanya. Diversos equips d'investigadors han estat més d'una dècada prenent mostres a 32 punts de l'Atlàntic, l'Àrtic i el Mediterrani. I han trobat que les escombraries generades per l'home està a tot arreu: des de les platges fins als fons marins més profunds i més remots. Llocs tan recòndits que ni tan sols s'havien explorat fins llavors. “En molts casos, aquestes han estat nostres primeres visites. Ha estat sorprenent comprovar que les nostres escombraries ha arribat allí abans que nosaltres”, han citat diverses fonts.: bosses de plàstic, ampolles, xarxes de pesca, fusta, vidre i tot tipus de metalls van aparèixer en profunditats que van dels escassos 35 metres del Golf de León fins als 4.500 del canó submarí de Cascais.