El primer robot astronauta

Toyota ha donat a la lluma Kirobo, el petit astronauta mecànic que viatjarà a l'espai a l'agost d'enguany.  Kirobo és un dels dos robots de comunicació verbal desenvolupats al Projecte Kibo Robot, projecte conjunt del Centre de Recerca per a Ciència Avançada i Tecnologia de la Universitat de Tòquio, Robatori Garage i Toyota Motor Corporation. La infraestructura de Kirobo ha estat creada pel centre de recerca nipó i Robatori Garage i Toyota ha proporcionat el programa de reconeixement de veu. L'Agència d'Exploració Aeroespacial de Japó també s'ha implicat en el projecte. El 4 d'agost, Kirobo partirà cap a l'Estació Espacial Internacional i esperarà l'arribada de l'astronauta Koichi Wakata. Serà el primer comandant japonès que assumeixi el comandament de l'estació el 2014. Kirobo farà companyia a Wakata com a part d'un experiment. El robot i l'astronauta nipó formaran part del primer experiment conversacional entre humans i robots en l'espai.

La sonda Dragon, regresa a la Terra

La sonda no tripulada Dragon, fabricada i desenvolupada per l´empresa Space X i la NASA, ha aconseguit tornar amb èxit després d´haver completat la seva primera missió privada de transport a l´Estació espacial internacional. Dragon ja va fer al maig una missió semblant de prova, i aquesta vegada va aconseguir posar-se a l´Oceà Pacífic amb la seva càrrega de mostres mèdiques i d´haver portat aliments i roba. L´empresa Space X es converteix en la primera empresa privada en fer una missió de transport espaial i obre la porta a nous usos i contractes amb empreses privades. 

L´Endeavour fa el seu últim viatge

El transbordador Endeavour ha fet el seu últim enlairament i ha aterrat a Los Angeles per convertir-se en peça de museu després de 20 anys de viatges orbitals. La nau va aterrar a sobre d´un Boeing 747 després de fer una exhibició de més de cinc hores per Califòrnia. Personal de la NASA, polítics i personal del museu de ciències de la ciutat, van rebre l´Endeavour front l´hangar de la United Airlines. El transbordador de 88 tones, va despegar per primer cop al 1992 i fins el 2011 va fer 25 missions, 4.671 òrbites al voltant del planeta  i uns 197.761.261 km., una distància superior a la separa la Terra del Sol. Van ser les primeres naus orbitals reutilitzables; es llançaven amb un coet i aterraven amb un planejador. Mai s´havia fet alguna cosa semblant.

Mor Neil Amstrong

Ha mort Neil Amstrong, el primer home que va trepitjar la lluna. Avui doncs és dia de dol per tots aquells que estimem l´aeronàutica espacial, l´estudi de l´univers i l´esforç de la humanitat per cercar-se a ella mateixa fent honor a la nostra intel.ligència, que fem servir tan poques vegades. És brutal que estem en disposició d´inventar ginys que ens porten a l´espai, portar astronautes, estudiar i passejar pels planetes o satèl.lits de la nostra galàxia, portar sondes més enllà dels confins de l´univers conegut. Doncs un d´aquests protagonistes va ser Neil Amstrong, que en juliol de 1969 va fer història a la missió de l´Apolo 11 acompanyat de Buzz Aldrin i Michael Collins. Ha mort als 82 anys per qüestions cardiovasculars. Aquest home, que en trepitjar la LLuna va fer famosa la frase "un petit pas per a l´home, un gran pas per a la humanitat", era un home humil que sempre va creure que només estava fent la seva feina. No savia que en aquell moment, la seva trepitjada, el seu alè, era el de tot un planeta, bandera de tota aquella gent que treballa per explorar el desonegut i viatjar el més lluny possible a l´espai. 

Un robot català a la Lluna

L´empresa xinesa Great Wall Industry Corporation (CGWIC) llançarà a la Lluna al junt del 2014, el Barcelona Moon Team, robot que està competint al Google Lunar X Price, concurs internacional en què participen 19 països i està dotat amb 15 milions d´euros. El llançament es farà amb un llançador Long March 2C segons ha informat a París, Yin Liming, president de CGWIC, i Xavier Claramunt, president de Galactic Suite i líder de l´equip Barcelona Moon Team. El cohet portarà el módul que, un cop alliberat, farà les operacions de correcció i frenada per a la inserció en òrbita lunar abans d´aterrar a la superfície de la Lluna i abans de començar a fer tasques d´ exploració i transmissió.

Xina llença la nau espacial Shenzhou 9

Xina va llançar avui a l´espai la nau tripulada Shenzhou 9, la quarta nau de la carrera espacial xinesa per primera vegada amb una dona astronauta. La nau va despegar des del centre de satèl.lits de Jiuquan (al desert de Gobi).  Liu  Yang forma part de la tripulació que portarà al coet Shenzhou 9 a acoplar-se al mòdul espacial 'Tiangong 1'.

Avortat el llançament de la càpula espaial Dragon

El llançament del coet Falcon 9 que havia de portar a òrbita la càpsula espaial Dragon ha estat avortat aquesta matinada a l´últim moment, segons va poder informar l´agència espaial NASA. El compte enrere a  Florida es feia amb total normalitat però els motors no es van encendre i minuts després la NASA va comunicar que s´havia suspés el llançament.

Coet a l´espai

El coet Vega, una petita nay de l´agència europea, va enlairar-se avui a les 10.00, portant nou satèl.lits, entre ells un d´espanyol, el Xatcobeo. Des del centre de control s´ha vist com enfilava el cel amb una trajectòria correcte, seguint les previsions dels científics. Els satèl.lits que porta són de caire científic. La missió més important del Vega, generat per l´Agència Espacial Italiana i amb la participació de França, Bèlgica, l´estat espanyol, Suècia i Suïssa, comporta verificar que el llançador destinat a posar a l´espai els satél.lits, és segur.

Revès espacial rus

El treball a l´aeronàutica està ple de magnífiques notícies i també de molt de treball i d´esforç que no té recompensa. Rússia, que està treballant també per poder apropar Mart al nostre abast, va patir ahir un revès. Una nau espacial no tripulada va fallar en intentar assolir l´òrbita de Fobos, la lluna més gran del planeta vermell. La sonda russa es va enlairar però hores més tard no va poder abandonar l´òrbita terrestre per culpa d´una fallada mecànica i va impedir que s´encenguessin els dos motors. Els científics disposen de tres dies per reiniciar l´enginy espacial i passat aquest temps, s´esgotarà la bateria. A veure si tenen perícia i la poden reparar, ja que porta instrumental molt sensible per recollir mostres i enviar-les de tornada a la Terra d´aquí a tres anys.

Mars 500

El 3 de juny del 2010, sis científics escollits, astronautes alhora, van ser seleccionats i tancats en l´experiment Mars 500. Van entrar en un mòdul de l´Institut de Problemes Biomèdics de Moscou i al llarg de 520 dies han recreat el viatge al planeta vermell. El febrer passat la nau "va arribar" i fins i tot van fer un passeig simulat en un mòdul que recreava les condicions de Mart. L´objectiu ha estat conèixer les dificultats tècniques, mèdiques i psicològiques d´un viatge real. Al llarg d´aquest temps els voluntaris no han vist la llum del sol ni han mantingut comunicació amb l´exterior més enllà de les oficials amb el lloc de comandament, s´han alimentat amb menjar enllaunat. Tot l´experiment ha servit per conèixer millor les implicacions i complicacions del viatge i per tant estar millor preparats per quan el viatge sigui una realitat. "Això pot succeir després del 2030" ha declarat Vitali Davidov, vicecap de l´agència espacial russa.

El primer comandant en sortir del mòdul el primer que va demanar va ser anar a la platja i nedar al mar.

Galileo

El llançament d´un cohet Soyuz amb els dos primers satèl.lits del sistema de navegació Galileo ha estat aplaçat 24 hores segons l´ Agència Espacial Europea (ESA). Es trata d´una cancel.lació d´última hora decidida pels responsables de Soyuz, després d´una reunió a la base de llançament de Kurú, a la Guayana francesa.

Sonda Cassini

La sonda espacial Cassini va passar prop d´Hiperion, lluna del planeta Saturn, a una distància d´uns 25.000 kilòmetres. El mecanisme flyby ha permès a la sonda prendre noves fotografies de l´astre i haurà permès fer una mapa de territori ara desconegut. Es creu que Hiperion va poder formar part d´un astre més gran que es va fragmentar com a conseqüència d´una col.lisió amb altre astre o cos. La missió Cassini-Huygens és una col.laboració entre la NASA, l´Agència Espacial Europea i l´Agència Espacial Italiana.

Retorn dels astronautres rusos a la Terra

Tres astronautes de l´estació espacial internacional van retornar el 16 de setembre després de mesos d´estància al complex orbital, retorn que es va veure retardar per la pèrdua de la nau de càrrega Progress en el seu llençament. Aleksandr Samokutyaev, Ron Garan i Andrey Borisenko van deixar la ISS el dijous després de sis mesos tornant a la càpsula Soyuz TMA-21. Un problema a les comunicacions va posar nervis al retorn en perdre el contacte entre la nau i la Terra.