Troballes arqueològiques a Israel

Un grup d'arqueòlegs ha localitzat un centenar de llocs de culte d'uns 8000 anys d'antiguitat a les muntanyes Eilat, a Israel, al desert de Negev. Els arqueòlegs han trobat restes òssies d'animals i creuen que es pot tractar de sacrificis rituals. El curiós del descobriment és que han trobat pedres tallades amb formes de penis en erecció i vulves, podent-se tractar de símbols de la fertilitat. Són blocs de pedra amorfs, en què s'ha practicat una obertura amb la forma de la vulva. Els penis estan esculpits en pedres allargades en què es pot veure totes les parts de l'aparell reproductor. Una de les talles s´ha trobat dins d'una zona circular, com si es tractés d'un acte simbòlic relacionat amb la mort. Moltes de les escultures encara romanen dempeus. Aquests llocs de culte, en els quals apareixen talles d'òrgans sexuals humans tenen una llarga tradició a la història. El penis sempre s'ha adorat com a signe del poder de la fecunditat ja que és el símbol de la mateixa a les antigues societats. El culte als òrgans femenins va derivar en l'adoració de les deesses mares, com Deméter, Isis, Cibeles, que apareixen relacionades amb els actes de la fecunditat.

Troben un monument funerari d´un faraó egipci

Un grup d'investigadors de la Universitat de Pennsilvània en col·laboració amb el Ministeri d'Antiguitats d'Egipte, han descobert la tomba d'un faraó desconegut fins ara i que sembla pertanyia a la dinastia Abydos, que va governar el segon període intermedi (1650 a. de C.). La troballa del misteriós rei egipci s'ha produït al sud de la zona d´Abydos, a 556 quilòmetres al sud del Caire. Els egiptòlegs han identificat al faraó com Seneb Kay. El ministre d'Antiguitats, va destacar ahir que el descobriment llança llum sobre la família Abydos, una dinastia local que va governar una època difícil de la història d'Egipte, quan el país es va dividir en diversos regnes locals. Així mateix la troballa també pot ajudar a revelar més informació sobre el context polític i social de llavors. La tomba trobada està construïda amb blocs de pedra. A la zona s'han trobat restes d'un taüt de fusta, dins del com estaven les restes en mal estat de l'esquelet del faraó, que va poder tenir una alçada d'1,85 metres.

Troben a Papúa, artefactes de 6000 anys d´antiguetat

Arqueòlegs australians han trobat una sèrie d'artefactes de 6.000 anys d'antiguitat que poden donar pistes sobre l'origen i la història d'una de les civilitzacions més antigues del Pacífic. Els artefactes fabricats a força de vidre volcànic negre o obsidiana, tenen forma fàl·lica i probablement eren utilitzats durant cerimònies i rituals. Són molt grans d´uns 20 centímetres de llarg, plans i tenen molt tall. Se sap que no és una eina funcional sinó alguna cosa gran i vistosa que busca atreure l'atenció i clarament la seva forma és una forma de donar un missatge a la gent. Els artefactes daten de temps anteriors a la cultura Lapita, que es creu va ser el primer assentament humà del Pacífic Sud, per la qual cosa poden donar pistes sobre els orígens i la història d'aquesta civilització. L'arqueologia considera que els lapita, poble d'exploradors marins, provenia de Nova Guinea o d'alguna altra regió de Australàsia, i que després es va disseminar per les illes Salomón, Fiji, Tonga i a la resta de Polinèsia, entre l'1.600 i l'1.000 abans de Crist.

Arqueòlegs italians creuen descobrir la porta de l´infern

Segons diverses informacions, arqueòlegs italians sembla haver trobat les restes de l´entrada que els grecs creien que donava accès a l´infern. Pels antics grecs i romans, l'infern era un lloc físic que es trobava comunicat amb el món dels vius i al que es podia accedir a través d'una porta que situaven prop de la ciutat turca de Hierápolis. Sembla que aquest grup d'investigadors ha trobat en aquesta zona del sud-oest de Turquia una cova que podria correspondre's amb la Porta de Plutó, considerada com el portal al inframón. Segons els documents històrics, aquesta entrada estava envoltada de vapors letals, de manera que qualsevol animal que passés al seu interior trobava una mort instantània, tal com va escriure Estrabón. Aquesta és una de les característiques que posseeix la cova que ha descobert l'equip en l'actual Pamukkale i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat en 1998.

Trobat a Sevilla un taller ´dedicat a la fabricació d´ivori

A la localitat de Valencia de la Concepción a Sevilla, han trobat el taller més antic d´Europa, taller que es dedicava a la fabricació d´objectes d´ivori. Segons assenyalen els investigadors el comerç d´ivori era ja una pràctica a l´època del Calcolític. La datació de les peces trobades pertany a la primera meïtat del tercer mileni a.C.. Als fragments analitzats s´han pogut identificar objectes d´ivori, d´asta i d´os i altres peces despreciades a la mateixa producció. Segons ha informat Thomas Schumacher, de la Universitat Autònoma de Madrid les excavacions es van desenvolupar el 2005-2006.

Tornen els treballs de restauració a Pompeia

Aquest dimecres s´han reiniciat les obres de restauració de Pompeia després de les denúncies pel mal estat de conservació d´aquest iaciment que és patrimoni de la humanitat. Els treballs tindran un cost d´uns 105 milions d´euros, aportats en gran part pels fons europeus. Una part dels treballs es centrarà a la recuperació de la Casa dels Dioscuros i el Criptopòrtic.Les restes han patit un deteriorament amb ensulsiades parcials per les plujes que van arrassar entre d´altres amb la coneguda Casa dels gladiadors.

Trobades les restes de Ricard III d´Anglaterra

Investigadors anglesos han informat que les restes que es van trobar al setembre del 2012 a Leicester, pertanyen al rei Ricard III d´Anglaterra, mort el 1485. El rei Ricard, va ser immortalitzat per William Shakespeare, i va morir aquell any a la batalla de Bosworth enfront del seu successor Enric Tudor. El director del projecte ha assegurat que mercès a les proves de les restes trobades es pot concloure que pertanyen al rei, últim monarca de la dinastia dels Plantagenet.

Troballes a la cova de Blombos

Al llarg de molt temps s´ha cregut que Àfrica només va ser el bressol del nostre origen, però que el nostre desenvolupament intel.lectual i tecnològic es va portar a terme a Europa. Però cada vegada més n´hi han i es troben evidències que la modernitat, l´avançament en la conducta i la tecnologia va originar-se a l´Àfrica fa més de 70.000 anys. Es va fent-se forat entre les diverses opinions científiques que el Homo sapiens tal com el coneixem es va originar al sud del continent africà. El professor i arqueòleg de la Universitat de Witwatersrand, Christopher Henshilwood, ha presentat la seva investigació sobre dos cultures que van estar actives a Sudafrica  una fa 70.000 i l´altre sobre els 60.000. Aquests períodes van ser importants al desenvolupament de la conducta del Homo sapiens a l´Àfrica meridional, i van ser períodes amb moltes innovacions amb el primer art abstracte, l´inici de la fabricació de joies, les primeres eines d´o i el primer ús de les puntes de pedra i fletxa.

Arqueologia i tocadors

Ha estat inaugurada al Museu d´Arqueologia de Catalunya l´exposició Històries de tocador. La mostra, mitjançant una recopilació d´objectes i ambientacions, constata que la cura en l´aspecte i la higiene personal no és una qüestió contemporània, sinò que és innata a la presència de l´home, estant molt present a l´antiguetat. Teresa Carreras, que és la comissària de la mostra ha manifestat que homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte, fent servir els materials que la natura ha posat al nostre abast amb cosmètics, olis perfumats, perruques, mascarilles, etc. L´exposició s´estructura en quatre punts temàtics: la cura del cos, cremes i perfums, el cabell i els últims retocs. L´espai ha estat dissenyat per l´escenògraf Ignasi Cristià amb un joc que retorna la bellesa i els cànons de l´època clàssica. Ens ensenya que cada cultura té el seu ideal de bellesa.

Troballa precolombina a Mèxic

A l´estat de Sonora a Mèxic han trobat un cementiri precolombí d´uns 1.000 anys d´antiguetat. Es tracta de 25 enterraments humans, 13 dels quals tenen deformació del crani i mutilacions dentàries. Són pràctiques culturals típiques dels grups precolombins del sud de Sinaloa. La deformació craneal es feia servir per diferenciar els grups socials o per finalitats rituals i les mutilacions a les dents com un símbol de trànsit de la pubertat. Només un cos és d´una dona i la resta són homes. Els cossos en general són de nens d´entre 5 mesos i 16 anys i es creu que es tracta de morts per males pràctiques en aplicar la deformació cranial. L´arqueòloga en cap, Cristina García, creu que l´assentament és dels antics indígenes pimas, que és un grup cultural de la regió però on els seus descendents van transitar cap a la zona de Sonora, on entrarien en contacte amb grups de Mesoamèrica.

Tresor de l´Odissey

Finalment podrem veure el tresor de l´Odissey. El Museu Nacional d´Arqueologia Subaquàtica (ARQUA) de Cartagena, acollirà el tresor de la nao Nuestra Señora de las Mercedes. Aquesta col.lecció, que ha costat un llarg procés judicial amb els propietaris de l´Odissey, consta de més de mig milió de monedes (212 d´or, unes 300.00 d´argent i unes 265.000 de metall argent) i pertanyen a l´època de Carlos III i de Carlos IV. Van ser peces encunyades als vireinats de Lima, Potosí, Popayán i Santiago de Xile. El Ministeri ja ha anunciat mostres itinerants i préstecs per altres museus i exposicions a partir del segon semestre del 2013.

La Barcelona subterrània

Mireia Valls ens porta el llibre "La Barcelona subterrània" en què ens envia a travès d´un viatge per sota dels carrers, pels col.lectors, pel clavegueram , per les coves i galeries d´aquesta gran ciutat que es diu Barcelona. Emprenent un viatge pel subsòl de la ciutat, ens duu d´un lloc a un altre. Per presentar el llibre, Valls va escollir a un dels punts d´aquesta aventura, la claveguera que recorre els carrers Carders i Corders i la plaça Marcús, al costat de Santa Caterina i que segueix el tram de la Via Augusta romana. Les ciutats també existeixen per sota dels seus carrers. I Barcelona, bella per dalt, també ho és i molt d´interessant per sota.

Troballa arqueològica a Begues

Un equip d´arqueòlegs ha trobat l´anomenat L´Encantat de Begues. Es tracta d´una figura o ídol prehistòric del neolític trobat  a la cova de Sant Sadurní  i té uns 6.500 anys d´antiguitat. És la figura més antiga de les trobades a Catalunya i la més antiga de la Península Ibèrica quant a peces de ceràmica. ´La Cova de Sant Sadurní és un espai que porta un recorregut ja de 35 excavacions i que ha portat a diverses troballes úniques. A l´última excavació, que va tenir la col.laboració del SERP de la Universitat de Barcelona, es van trobar gran quantitat de materials neólítics, ceràmiques variades i gran nombre d´eines i en lloc destacat l´estatueta. Aquesta, s´enquadra al neolític mitjà, en la cultura postcardial i es conserva el tronc i el braç dret i no es descarta que en properes excavacions es trobin la resta d´elements de l´estatueta.

Possible troballa del cos de la Mona Lisa

Un equip internacional d´arqueòlegs ha trobat restes de dos esquelets femenins a Florència, un dels quals es sospita pugui ser el de la Mona Lisa. Segons diuen els experts, la tomba on s´ha fet la troballa al convent de  Santa Úrsula de la ciutat, és on segons la història es va enterrar a la famosa jove, model de Leonardo. Els científics han apuntat que els escrits indiquen que la Mona Lisa va ser enterrada al convent després de la seva mort al 1542. Fins avui les restes trobades al convent, fins a set, no pertanyien a dones.

Descobertes a Molí de Salt

La campanya d´excavacions d´aquest any als iaciments del Molí de Salt (a Vimbodí, Tarragona) ha descobert més de 5.000 fossils d´entre 13.000 i 14.000 anys d´antiguetat, així com antics llars de foc, que han permès veure per primera vegada als arqueòlegs com cuinaven els homínids. La troballa d´aquests llocs on es cuinava és prou important, ja que és la primera vegada que en els 13 anys d´excavacions han pogut esbrinar on s´encenia el foc.

Trobat un vi de més de 3.000 anys a la Xina

Un grup d´arqueòlegs ha trobat a la província noroccidental xinesa de Shaaanxi, un atuell amb líquid que podria ser el vi més antic descobert a la civilització oriental. L´atuell devi, fet de bronze va ser descobert a la tomba de un dels nobles de la dinastia Zhou Occidental (1046-771 AC) a la muntanya de Shigushan a la ciudad de Baoji. Segons el director de l´Institut d´Arqueología de Baoji, Liu Jun, el líquid podría ser el vi més antic descobert a la Xina.

Al llarg de la dinastía Shang (1600-1046 AC), predecessora de la Zhou, el vi es va convertir en símbol de corrupció ja que els oficials de Shang bevien a l´excès. Els líders de la dinastía Zhou van crear eines de prohibició per posar a la taula i recordar als ciutadans beure amb moderació; una d´aquestes eines d´uns 95 centímetres de llarg i 21 d´alt ha estat descoberta al costal dels atuells.

Trobats a Bulgària dos esquelets de vampir

Arqueòlegs han trobat els esquelets de dos vampirs de l´Edat Mitjana a la localitat búlgara de Sozopol, a la costa del Mar Negre. Els dos homes són considerats vampirs ja que tenien una estaca clavada a la seva gola segons ha comunicat l´historiador Boshidar Dimitrov. La troballa va fer-se en un cementiri darrera de l´esglèsia ortodoxa de San Nicolàs. Els esquelets trobats a l´antiga ciutat d´Apolonia confirmen el que va ser una pràctica comuna a Bulgària fins el segle XX, clavar estaques d´acer o fusta a les goles d´aquelles persones que en vida eren considerades dolentes per evitar que darrera de la mort es convertissin en vampirs i fessin mal als vius. Les restes són ja una nova atracció turística a la zona de Sozopol.

Restes arqueològiques a Sant Just i Pastor de Barcelona

Els arqueòlegs han trobat sota la basílica gòtica de Sant Just i Pastor de Barcelona, restes d´un mur del segle I , època en què es va fundar Barcino, altres elements del segle I que evidencien l´ existència d´un temple antic i un gran osari amb restes de ciutadans de 1714. Les troballes han estat un retrobament accidental fruït d´unes obres de restauració i substitució al subsòl de la basílica localitzada al centre del que va ser l´antiga Barcino romana. El rector de la basílica, mossén Armand Puig, ha explicat que la troballa d´una columna de granit del segle IV sota les tombes del sòl de la basílica evidencia que l´edifici religiòs es va alçar sobre un temple cristià de l´època romana el situa la basílica de Sant Just en l´única esglèsia, després de la catedral de Barcelona, que ha estat dedicada de forma ininterrompuda al culte catòlic des del segle IV.