Investigacions sobre l´esquizofrènia

Des de fa una vintena d´anys el doctor Artur Vitale, investigador independent a l´Institut de Bioquímica i Medicina Molecular (IBIMOL) fa estudis sobre els efectes de la dimetiltriptamina (DMT), principi actiu d´un dels ingredients de l´Ayahuasca i que es sintetitzat per l´organisme de persones esquizofrèniques. Les al.lucinacions que provoca l´Ayahuasca, beguda produïda de forma artesanal pels indígenes de l´Amazonas per les seves cerimònies, són semblants a les que pateixen els esquizofrènics.

Escoltar colors i veure música, alteracions de percepció, del pas del temps, de les dimensions espacials,  flashbacks, atacs de pànic o despersonalització, són alguns dels símptomes tan d´esquizofrènics com dels que beuen l´Ayahuasca. Per a la investigació, van conectar amb cultures de Brasil, van aconseguir la beguda per estudiar al laboratori, mostres d´orina per comparar, estudiar els efectes induits, etc. L´esquizofrènia és una malaltia neurodegenerativa. Per a Ciprian Ollivier conèixer la seva fisiopatología és fonamental per comptar amb eines que permetin una detecció primerenca.

El paper secret de molses, algues o liquens

Per a molta gent, les algues terrestres que poden viure en zones d´ombra i amb suficient humitat així com els liquens i la molsa, són considerades herbes sense importància. Ara diversos estudis d´investigació estan demostrant que poden estar aportant més beneficis del que la gent es creu, segons els resultats fonamentalment d´una de les últimes investigacions realitzada per científics de l´Institut Max Planck de Química a Magúncia, la Universitat de Kaiserslautern, i el Centre d´Investigacions de Biodiversitat i Clima a Frankfort. L´equip de Wolfgang Elbert ha descobert que aquestes plantes terrestres absorbeixen grans quantitats de nitrògen i diòxid de carboni de l´atmosfera i porten la seva fixació al terra.

Retorn al futur

L´acadèmia de Ciències de Rússia ha aconseguit cultivar especímens de flors blanques a partir de llavors i fruits conservats al llarg de desenes de milers d´anys al gel de Sibèria. Les restes es van trobar a caus d´esquirols del Pleistocé que estaven enterrades en permafrost (sól gelat) a 38 metres de fondària, a -7 graus i segons les proves realitzades amb carboni 14, al llarg de 32.000 anys. Els investigadors han desongelat els teixits de la planta, els han cultivat in vitro i han aconseguit fer créixer noves plantes que produeixen flors, fruits i llavors i fer noves generacions de plantes.

Els vegetals creen reserves d´aigua

Experiments efectuats mitjançant tomografies de neutrons revelen que al voltant de les arrels dels vegetals existeixen concentracions d´aigua més importants que a les zones circundants, fet que contradiu el que fins ara es creia.  Les arrels alteren el sól al seu entorn immediat, on viuen altres microorganismes i la  composició química s´altera en comparació amb les zones allunyades. Als experiments, desenvolupats a l´Institut Paul Scherrer de Suïssa, s´ha demostrat que el subsól proper a les arrels conté més aigua i es creu que els vegetals creen una petita reserva d´aigua per fer-la servir en períodes de sequera.