Combatre el dolor crònic amb una planta de la medicina xinesa

Una planta utilitzada durant segles com un calmant pel dolor a la medicina xinesa, pot ser eficaç pel tractament del dolor crònic, per mitjà d´un dels seus ingredients conegut com dehydrocorybulbine. Aquest compost es troba en les arrels de la planta de flors "Corydalis", un membre de la família de l´adormidera. Olivier Civelli, un dels autors de la recerca, ha manifestat que l´estudi revela el descobriment d'un nou producte natural que pot alleujar el dolor. Civelli, juntament amb Xinmiao Liang, va fer el descobriment dins el projecte "herbalome", un esforç per catalogar tots els components químics de la medicina tradicional xinesa. Les plantes Corydalis en les quals se centra el treball creixen a l'est de Xina central, on es cullen tubercles subterranis i plantes i es bullen en vinagre calent. Sovint, aquests líquids es prescriuen per tractar el dolor, incloent el de cap i el d'esquena. «Tenim bons analgèsics pel dolor agut -codeína o morfina-, subratlla Civelli, tenim medicaments pel dolor inflamatori, com l'aspirina o el paracetamol, però no bons medicaments pel dolor crònic. DHCB pot no ser capaç d'alleujar el dolor crònic fort, però pot ser utilitzat pel dolor crònic de baix nivell".

Els medicaments perden eficiència en els humans

Mercedes Nieto, membre de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries ha manifestat que un greu problema de salut es detecta a escala mundial amb conseqüències greus per als pacients, perquè ens quedem sense opcions de tractament o amb la necessitat d'utilitzar diversos antibiòtics simultàniament, amb el que el problema segueix augmentant”. El problema augmenta perquè l'ús excessiu dels antibiòtics ha pogut ser una de les causes principals que els bacteris hagin desenvolupat resistències, i aquest increment de resistències no s'acompanya del desenvolupament de nous antibiòtics per combatre-les. 

La Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries, compta amb un grup científic específic, el Grup de Treball de Malalties Infeccioses i Sèpsies amb experiència científica en aquest camp. Els seus dos últims projectes, Bacteriema Zero i Pneumònia Zero, van aconseguir reduir molt significativament els casos d'infeccions relacionades amb l'ús dels catèters venosos en un 47% i de les derivades de la ventilació mecànica en un 43%. El seu proper projecte, Resistència Zero, té per objectiu reduir els casos d'inoperància antibiótica davant les infeccions.

Es prova una vacuna contra la sida en micos al Brasil

La vacuna contra la sida que està sent desenvolupada per la Facultat de Medicina de la Universitat de Sao Paulo ha començat a ser provada amb micos. Als simis ja se'ls ha inoculat la vacuna que conté parts del virus. Després, rebran una malaltia modificada que causa el refredat com a part dels estudis per desenvolupar la seva immunització. Els responsables de la recerca han informat que el que diferencia a aquesta vacuna és l'ús de parts del virus que no són alterades. Un dels grans problemes de fer un remei contra la sida és que aquesta malaltia és molt variable. A més de per la seva escassa variació, aquestes parts del virus van ser seleccionades per la forta reacció que provoquen en la majoria de les persones. Segons fonts de la investigació, després d'experimentar en els quatre micos, tres nous virus modificats amb parts del VIH, seran experimentats amb 28 nous simis. "Les combinacions d'aquests tres virus són, fins avui, les millors combinacions per generar les millors respostes en primats. Aquella que doni el millor resultat, serà testada amb éssers humà", han manifestat els investigadors.

Atorgats els Premis Nobel de Medicina

Els nord-americans James I. Rothman i Randy W.Schekman i l'alemany Thomas C. Südhof han estat guardonats amb el Premi Nobel de Medicina pels seus estudis sobre el transport de molècules dins de les cèl·lules, que han servit de base per a tractaments contra la diabetis, el tètanus i altres malalties.

El Comitè Nobel va atorgar aquest guardó pels descobriments de la maquinària que regula el tràfic vesicular, un sistema de transport essencial. Els guardonats han resolt el misteri de com la cèl·lula organitza el seu sistema de transport intern i han detallat els principis moleculars que expliquen per què aquest sistema és capaç de lliurar les molècules precises en el lloc i el moment adequat. El químic de la Universitat de Yale James I. es va graduar en 1971 en Física abans de doctorar-se en Química Biològica en 1976 per la Universitat d'Harvard. El professor Rothman va descobrir la clau de la maquinària molecular encarregada de la transferència de materials entre els diferents compartiments a l'interior de les cèl·lules. Randy W. Schekman, de la Universitat de Califòrnia, va doctorar-se treballant en Stanford.

Obtingudes cèl.lules mare en adults

Un equip del Centre Nacional de Recerques Oncològiques ha demostrat que el procés de reprogramar les cèl·lules adultes per convertir-les en iPS es pot provocar també en l'organisme d'un ésser viu adult. Fins ara aquest procès s´havia desenvolupat en laboratori. Aquestes cèl·lules mare, tenen major capacitat de diferenciació, vol dir poder-se convertir en diferents teixits, que les obtingudes en laboratori. Aquesta nova tècnica permet pensar en un futur en què siguin els propis òrgans lesionats els que puguin produir cèl·lules mare per regenerar-se. Aquesta investigació permetrà cercar estratègies que permetin regenerar òrgans i teixits d'una forma similar als processos naturals.

Però, les cèl·lules mare iPS tenen memòria del seu origen. L´investigador Yamanaka va reprogramar en el seu moment, les cèl·lules adultes introduint en elles quatre gens característics de l'etapa embrionària, de manera que, en activar-se, retornen a la cèl·lula a un estadi similar al d'una cèl·lula embrionària, convertint-la en la famosa iPS. Manuel Serrano ha fet servir la mateixa combinació de gens, el coctel Yamanaka amb certes diferències. L'equip de l'investigador espanyol va dissenyar un ratolí al que va introduir un gen artificial que en resposta a l'administració d'un antibiòtic —tetraciclina— s'activa i produeix el mateix efecte que el coctel de les quatre proteïnes de Yamanaka.

Bisturís intel.ligents

En moltes operacions tumorals poden quedar restes de teixits tumorals que han pogut passar desapercebuts pel cirurgià. Ara pot deixar de passar mercès a un invent, el bisturí intel.ligent anomenat iKnife, que pot ser realitat properament als quiròfans. Aquest bisturí intel·ligent és capaç de dir en tres segons si el teixit està afectat o no. És un aparell experimental, però sembla que pot ser una revolució als hospitals en dos o tres anys. A l'actualitat, el cirurgià ha d´enviar un teixit a analitzar per saber si està o no afectat. iKnife és un electrobisturí que transforma energia elèctrica en calor per tallar teixits tous. En el procés surt fum i el bisturí absorbeix les molècules d'aquest fum i les envia a un espectròmetre de masses que analitza els ingredients del fum, diferents en funció de si és un teixit sa o cancerós. El bisturí redueix el procés a una anàlisi de tres segons. L´inventor d'aquest bisturí intel·ligent és el químic hongarès Zoltán Takáts, de l'Imperial College London. La primera prova del bisturí intel·ligent en éssers humans, els resultats dels quals es publiquen a la revista Science Translational Medicine, ha aconseguit diagnosticar teixits de 91 pacients amb un 100% de precisió.

Bolquers intel.ligents

L'empresa Pixie Scientific ha desenvolupat uns bolquers intel·ligents que permeten detectar infeccions urinàries, disfuncions renals i deshidratació. A més, gràcies a una app per a mòbils pot transmetre tota la informació recopilada i enviar-los a un metge. La tecnologia d'aquests bolquers és simple: la part davantera conté un pegat amb quadrats de colors, i cadascun representa una interacció diferent amb una proteïna, amb aigua o bacteris, així que canvia de color si detecta alguna cosa estranya. Té un quadrat blanc neutre per comprovar els canvis de color en els altres quadrats. L'app del telèfon permet escanejar el pegat i fer lectures de les dades químiques basades en els canvis de color. Un cop escanejat el pegat les dades es carreguen en una base central, on els metges poden accedir per veure la informació sobre l'evolució del nen i si és necessari realitzar-li proves.

Mapa en 3D del cervell humà

Científics han elaborat el mapa del cervell més detallat de la història i en 3D. Els seus creadors han treballat durant 10 anys per aconseguir un enorme nivell de detall a partir de 7.400 làmines del cervell d'una dona de 65 anys. El mapa té 50 vegades més resolució que altres models anteriors que imitaven un escàner tradicional del cervell. Aquest mapa mostra les neurones individuals i les connexions que existeixen entre elles. El mapa forma part del Projecte Europeu del Cervell Humà, que dedica 1.000 milions d'euros a tractar de desenvolupar un model computeritzat del cervell. Els seus creadors planegen posar-ho a la disposició del públic de forma gratuïta a través d'un portal d'Internet, CBRAIN, amb la finalitat de facilitar el treball d'investigadors de tot el món.

Científics aconsegueixen destruir les cèl.lules malignes

Un equip d´investigadors japonesos ha desenvolupat una tecnologia de radioteràpia amb neutrons que destrueix només les cèl.lules malignes en casos de tumor cerebral sense fer mal el teixit sa. L´equip està format per científics del Col.legi Mèdic d´Osaka, la Universitat de Kyoto, la indústria Stella Pharma i el trust Suimoto Heavy Industries i ha basat aquesta tècnica experimental en l´anomenada captura neutrònica de boro (BCNT). La tècnica consisteix en fer servir un accelerador de partícules que ocupa uns 3 metres d´amplada i amb un preu d´uns 30 milions d´euros, en lloc d´un reactor per crear els neutrons destinats a la teràpia. Els investigadors han presentat una sol.licitud per a realitzar assajos clínics fent servir la tecnologia en els malalts que hagin patit recaigudes en tumors molts agressius. 

Important avenç en la lluita contra la sida

Els investigadors de la sida ja el coneixen com el pacient de Berlín. És un home a qui es va diagnosticar la infecció per VIH al 1995, quan tenia 29 anys. Després va patir una leucèmia, va rebre un transplantament de medul.la òssia al 2007 i des de llavors no ha rebut cap tractament antiretroviral i no ha tingut el virus a la sang. Segons ha manifestat Françoise Barré-Sinoussi, premi Nobel de Medecina pel descobriment del VIH a la revista Nature, està curat. Aquesta curació de Tim Brown, nom del pacient de Berlín, té explicació perquè la medul.la òssia que va rebre pel tractament de la leucèmia tenia origen en una  persona immune al VIH, ja que el donant tenia malament el gen de la proteïna CCR5, que el VIH fa servir per entrar a les cèl.lules sel sistema immunitari; així quan les cèl.lules del donant van començar a escampar-se per la sang de Tim Brown, el virus es va trobar que no tenia entrada a les cèl.lules. Segons manifestava Javier Martínez-Picado, investigador Icrea del laboratorio IrsiCaixa, és el primr cas d´un pacient curat de la sida.