Salut física, igual a salut mental

Ja havíem sentit allò de mens sana in corpore sano. Ara, investigadors han identificat una molècula anomenada irisina que es produeix al cervell durant l'exercici de resistència i té efectes neuroprotectors, confirmant el conegut llatinisme. Els científics van aconseguir augmentar artificialment els nivells de irisina a la sang per activar els gens que participen en l'aprenentatge i la memòria, una troballa que pot ser útil per dissenyar fàrmacs que usin aquesta molècula per protegir de malalties neurodegeneratives i millorar la cognició en l'envelliment de la població. Ja se sap que l'exercici pot millorar la funció cognitiva i disminuir els símptomes de les malalties neurològiques, però els mecanismes subjacents a aquests efectes no estan clars. Es creu que un jugador important és un factor de creixement anomenat factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF) .

La salut del nostre cervell

Fugir de la rutina, no acostumar-se a realitzar les tasques de forma automàtica, incorporar activitats com la lectura, passejar, fer exercici, seguir una dieta variada, dormir bé i exercitar la ment amb passatemps, jocs de taula, xerrades etc, són els consells que donen els neuròlegs per cuidar el cervell, claus per evitar que s'atrofiïn certes parts del nostre cap i retardar l'aparició de dolències. El cervell és un òrgan oblidat i no se sap d´ell fins que ja és massa tard. Són bons hàbits per un òrgan clau en la nostra vida que s'encarrega de dirigir la resta del cos. Ara, amb motiu de la setmana del cervell ens proposen la necessitat d´exercitar-ho, i també de procuar-li un bon descans, una correcta alimentació o fer exercici. Una de les claus per mantenir el cervell en forma és fugir de la rutina, realitzar qualsevol activitat ja que les neurones han de pensar com fer-ho.

Mapa en 3D del cervell humà

Científics han elaborat el mapa del cervell més detallat de la història i en 3D. Els seus creadors han treballat durant 10 anys per aconseguir un enorme nivell de detall a partir de 7.400 làmines del cervell d'una dona de 65 anys. El mapa té 50 vegades més resolució que altres models anteriors que imitaven un escàner tradicional del cervell. Aquest mapa mostra les neurones individuals i les connexions que existeixen entre elles. El mapa forma part del Projecte Europeu del Cervell Humà, que dedica 1.000 milions d'euros a tractar de desenvolupar un model computeritzat del cervell. Els seus creadors planegen posar-ho a la disposició del públic de forma gratuïta a través d'un portal d'Internet, CBRAIN, amb la finalitat de facilitar el treball d'investigadors de tot el món.

La lectura, bàsica per la salut del cervell

La lectura és un dels exercicis fonamentals per mantenir el cervell sà: incrementa la capacitat de concentració, afavoreix les connexions entre neurones i, si és un hàbit freqüent, és un exercici necessari per evitar la pèrdua de les funcions cognitives quan ens fem grans. Un cervell actiu realitza millor les funcions i incrementa la rapidesa de la resposta. Mentre llegim, obliguem al nostre cervell a pensar, a ordenar idees, a interrelacionar conceptes, a exercitar la memòria i a imaginar, la qual cosa permet millorar la nostra capacitat intel·lectual estimulant les nostres neurones. Així ens ho diuen des de la Societat Espanyola de Neurologia. S´incrementa l'activitat cerebral a l'hemisferi esquerre i són moltes les àrees implicades: el reconeixement d'una paraula escrita, identificar les lletres, processar-les en síl·labes i després traduir-les a sons.

Es descobreix la causa que el cerell humà es desenvolupi abans que el cos

Un equip d´investigadors està treballant en els mecanismes responsables del fenòmen que el cervell dels fetus es desenvolupin a més velocitat que el cos. Els nounats es desenvolupen dins l´uter en un espai limitat i en néixer el seu cap és gran respecte el seu cos. El cervell creix a expenses d´altres òrgans menys crítics. Estudiant larves de la mosca de fruita que té un creixement molt ràpid els investigadors han treballat la carena de pases bioquímiques del fenòmen del desenvolupament, fins l´activitat d´un gen anomenat ALK, que desfa el vincle entre els nutrients de la dieta i el creixement neural. La sorpresa dels investigadors ha estat quan van deshabilitar les vies de detecció de nutrients que responen a la insulina i als aminoàcids, essencials pel creixement de molts teixits. Sense aquestes vies funcionant quasi totes les parts del cos deixaven de crèixer, però les cèl.lules  neurals del cervell seguien endavant amb el desenvolupament cerebral.

Les comprobacions addicionals van portar què l´activació de l´ALK al cervell permet que les cèl.lules mare neurals creixen sense la necessitat de la senyalització relativa a insulina i aminoàcids.

La part del cervell que percep la bellesa

La bellesaa pot ser un  concepte abstracte perquè la poden tenir o no la música, un quadre o una obra literària, depenent la valoració de cada persona. Malgrat tot la bellesa és ben tangible al cervell humà i ara s´ha pogut confirmar ja que una regió del cervell encarregada de detectar-la a la pintura i la música. Aquesta regió, està a la part frontal del cervell i s´encén quan percep bellesa en una obra d´art o en un passatge musical, segons una nova investigació. Això comporta una característica important que tenen les obres d´art i és la seva capacitat de generar activitat a la mateixa regió del cervell.