Seguim l´aventura del Curiosity

Les dades recollides pel Curiosity revelen que la muntanya Sharp, formada dins del cràter Gale, podria estar formada pels sediments dipositats en el jaç d'un llac fa milions d'anys, segons ha informat avui la NASA. Membres de l'equip de l'equip investigador van assenyalar que aquestes troballes suggereixen que Mart va tenir un clima més càlid que va permetre que hi hagués sistemes d'aigua i llacs durant un llarg període de temps. Aquest temps va ser el suficient perquè els sediments formessin la muntanya, va indicar Michael Meyer, director científic del programa. Meyer va dir que pels investigadors és un repte el desxifrar com es va formar la muntanya composta per capes de roques. Curiosity està investigant les capes de sediments més baixes de la muntanya, una secció de roques d'uns 150 metres en l'anomenada formació Murray, que podrien ser sediments superposats transportats per rius i una vegada evaporada l'aigua modelats pel vent. L'altra pregunta per resoldre és si aquest aigua va existir el temps suficient com perquè es donés la vida microbiana.

La missió Rosseta és un èxit

El mòdul d'aterratge Philae va aconseguir posar-se sobre la superfície del cometa 67P/ Churyumov-Gerasimenko, en el moment més important de la missió Rosetta, que es va llançar a l'espai fa més de 10 anys i que ha aconseguit per primer cop posar-se al damunt de la superfície d´un cometa al seu pas i dipositar en ell un mòdul científic per estudiar-ho. La sonda Rosetta acompanyarà al cometa durant un any i mig i el mòdul d'aterratge, si aconsegueix recarregar les seves bateries amb els panells solars dels quals està recobert, enviarà dades científiques els propers tres mesos. Després d´una sèrie de problemes tècnics, el mòdul d´aterratge Philae està subjectat a la superfície del cometa pels perns que van cargolar les seves potes a la superfície en tocar el sòl. La maniobra de l'aterratge va durar prop de set hores de caiguda lliure i a una velocitat d'un metre per segon. A les 09:35 del matí, el mòdul Philae va ser alliberat per la nau Rosetta per començar un llarg descens fins a la superfície del 67/P Churyumov-Gerasimenko. El contacte amb el cometa es va produir a les 16:38, gairebé exactament set hores després que Philae fos alliberat. La notícia que la missió havia estat un èxit va arribar a la Terra 28 minuts més tard.

La NASA ens apropa el futur més imminent

La Nasa té per davant un programa que inclou des de més missions orbitals fins a l'enviament d'una missió tripulada a Mart el 2030. L'Estació Espacial Internacional és la peça central de les missions tripulades en òrbita baixa de la Terra, va recordar l´actual director de l'agència Charles Bolden.

Alhora, la Nasa dissenya i construeix les capacitats per manar als humans en l'exploració del sistema solar amb la meta d'enviar tripulants a un asteroide capturat i resituat la propera dècada, i que els humans arribin a Mart el 2030. L'EEI, amb un cost de 100.000 milions de dòlars, orbita a una velocitat d'uns 27.000 quilòmetres per hora.Al juliol de 2015 la càpsula New Horizons, llançada el 2006, passarà més enllà de Plutó a 4.830 milions de quilòmetres de la Terra. Estats Units ja ha col·locat en Mart robots exploradors i al març de 2016 des de la base Vandenberg, un coet Atles V impulsarà la missió no tripulada InSight, una càpsula de 350 quilograms. Cap a finalitats de 2016 la càpsula Juno, llançada a l'agost de 2011 i que es desplaça a 108.000 quilòmetres per hora, s'aproximarà a Júpiter amb la missió d'estudiar la seva estructura. En 2017 la NASA llançarà des del Centre Kennedy, el telescopi espacial TESS dissenyat per a la cerca de planetes fora del Sistema Solar, i en 2018 la sonda solar Plus explorarà l'atmosfera exterior del Sol. En 2020 un altre robot explorador investigarà a Mart i la missió tripulada al 2030 amb l'esperança de portar a Mart als primers visitants humans.

Un equip mesura el dia d´un exoplaneta

Un equip holandès ha aconseguit per primera vegada mesurar la durada d'un dia a l'exoplaneta Beta Pictoris, total vuit hores, utilitzant el famós Very Large Telescope. Els exoplanetes són planetes identificats fora del Sistema Solar. La NASA va estimar al febrer que ja hi ha 1.700 identificats. Fa poc es va confirmar la troballa del primer exoplaneta de la grandària de la Terra on existiria aigua en estat líquid. Fent servir el Very Large Telescope del Turó del Paranal a Xile han mesurat la durada d'un dia en un d'aquests exoplanetes. A més, té una massa 3.000 vegades major que la Terra i gira a una velocitat de 100.000 quilòmetres per hora. 

Empreses de l´estat col.laboren a la construcció del telescopi més gran del món

Empreses espanyoles han construït l'armadura del telescopi solar més gran del món i aspiren a fabricar un altre tres vegades més gran que se situarà al desert d´Atacama a Xile. La localitat de Basauri ha estat la seu de lliurament de l'armadura amb destinació a l'illa Maui, a Hawaii. L'enginyera Idom va encapçalar la construcció de l'armadura d'aquest telescopi solar amb un diàmetre de 26 metres, una alçada de 24 i un pes de 600 tones. Finalitzada ja la seva construcció a Espanya, l'armadura d'aquest telescopi serà ara desmuntat i traslladat amb vaixell a Estats Units, en 60 contenidors. A l'octubre començarà el muntatge. El giny, que se situarà a Atacama, està projectat per ser el més i millor telescopi' que des de la Terra rastrejarà l'Univers a la recerca de vida en altres mons.

Debat sobre l´aparició d´una roca "misteriosa" davant l´Opportunity

L'aparició d'una roca davant el rover Opportunity, que explora Mart des de fa una dècada, en un lloc on no hi havia res dotze dies abans va generar dies enrere sorpresa i debat entre l'equip que porta la missió. L'anunci fet pel cap de les missions de la NASA d'exploració amb rovers a Mart, Steve Squyres, ha estat a més obsequiat amb imatges captades pel robot. L´Opportunity es trobava detingut a la zona a causa del mal temps. Al llarg de l´anunci, es van mostrar les fotografies enviades pel rover amb 12 dies de diferència, en la qual es pot veure pràcticament el mateix paisatge amb la diferència de la presència d'una roca. Fins al moment, s'han barrejat dues possibles explicacions: o bé la roca va ser llançada a aquest lloc després d'un impacte d'un meteorit o va arribar allà després de desprendre's pel pas del rover. La NASA ha reconegut que el rover està tenint problemes per moure's i que les seves rodes podrien haver causat alguns enderrocs en la roca en la qual s'ha assentat. 

Captades imatges d´un sistema solar mentre forma planetes

Uns astrònoms japonesos estan segurs d'haver descobert un sistema en què s'està formant planetes entorn d'un estel jove. Han observat un disc asimètric de gas i pols, al voltant de l'astre i en ell es distingeix una zona d'alta densitat de matèria i és molt probable que s'estiguin generant objectes. Està lluny de l'estel, a unes cinc vegades la distància que separa Neptú del Sol, però es tracta,de la primera evidència sòlida de formació planetària en un disc al voltant d'un estel central. La pols, recorden els astrònoms de les universitats nipones d'Osaka i d´Ibaraki, és el material de construcció dels planetes. Es coneixen ja més de mil planetes extrasolars, amb característiques molt variades de grandària, composició, distància etc, i fins i tot s'han descobert sistemes planetaris múltiples, com el Solar. En el disc de pols entorn de l'estel jove HD142527 es distingeix una regió de major densitat en la qual s´estan formant planetes. Un sistema planetari com el Solar s'origina per col·lapse gravitatori d'un gegantesc núvol de gas i pols en la qual es forma l'estel i acumulacions de matèria a la seva al voltant que formen protoplanetes. En el cas del Sol va ser fa uns 4.600 milions d'anys.

La sonda Rosetta es desperta

La sonda Rosetta de l'Agència Espacial Europea, giny astronòmic que porta més de 10 anys viatjant pel Sistema Solar, ha estat notíci per sortir de la seva hibernació i preparar el primer aterratge de la història en un cometa en vol. El moment clau, el 'despertar' de la sonda després de gairebé dos anys i mitj en hibernació". Pels astrònoms els estels són els primers maons amb els quals es va construir el Sistema Solar i, potser, els vehicles que van portar aigua a la Terra. "Es creu que es van originar a l'inici del Sistema Solar, fa uns 4.500 milions d'anys, i que es mantenen gairebé idèntics al seu naixement", agreguen els experts. Aquesta ambiciosa missió va engegar al 2004 a bord d'un coet Ariane 5 des del Centre Espacial Europeu de Kurú, amb rumb al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

L'aparell, viatja a 135.000 quilòmetres per hora, estarà en ser despertat a nou milions de quilòmetres del seu objectiu. Al maig, quan Rosetta estigui a sol dos milions de quilòmetres del seu amfitrió, escometrà la maniobra crítica, en la qual corregirà la seva velocitat i la seva trajectòria, i començarà a enviar fotografies delcometa. A l'agost, més de deu anys després de sortir de la Terra, arribarà a les proximitats del cometa. Una vegada seleccionat el punt idoni, la sonda alliberarà un vehicle de 100 quilograms de pes, Philae, que es posarà sobre el cometa.

Un triple sistema d´estels, laboratori de la gravetat

Un equip d'astrònoms ha descobert un sistema estel·lar triple que podria ser important per refermar o no la teoria de la gravetat. En un espai més petit que el que abasta l'òrbita de la Terra al voltant del sol, s'agrupen un púlsar i dues nanes blanques. Les òrbites tan properes d'aquest trio permeten estudiar els efectes de la gravetat. Scott Ransom, investigador de l'Observatori Nacional de Ràdio Astronomia americà indica que aquest sistema ofereix un laboratori còsmic natural per aprendre exactament com funcionen aquests sistemes i detectar problemes amb la relativitat general que els físics esperen veure en condicions extremes. Els púlsars emeten dolls de radiació com si fossin fars que escombren l'espai a mesura que l'estel gira sobre el seu eix. Es formen després que el col·lapse d'una supernova converteix un estel fos en una bola de neutrons altament magnetizada. Gràcies al Telescopi Green Bank, els astrònoms van descobrir un púlsar a 4.200 anys llum de la Terra que gira prop de 366 vegades per segon. Els cossos que giren a aquestes velocitats es coneixen com púlsars de mil·lisegons. 

Possible troballa de planetes amb atmosfera i núvols

Dos equips de científics han descobert

que l'atmosfera de dos planetes, GJ 436b i GJ 1214b, podria estar cobertes de núvols, segons fonts de la NASA. Les observacions del telescopi Hubble ha pogut aportar informació que assenyala que la composició atmosfèrica dels dos cossos, situats a 36 i 40 anys llum de la Terra, pot tenir núvols. Fins ara havia estat analitzada en repetides ocasions sense obtenir resultat. El descobriment és una fita per avançar a la possible habitabilitat d'altres cossos celestes a la Via Làctica. Heather Knutson, lidera l'equip de l'Institut Tecnològic i estudia el planeta GJ 436b, assegurant que es tracta d'un planeta semblant a un Neptú calorós, per la seva semblança amb aquest planeta, encara que la seva proximitat al seu estel és major que la del planeta blau. L'Espectre del Hubble mostra que no hi ha rastres químics a l'atmosfera de GJ 436b. Això significa o bé que té una capa alta de núvols que enfosqueix la vista, o que està lliure de núvols i amb baixos nivells d'hidrogen, la qual cosa ho faria molt diferent a Neptú. En lloc d'hidrogen podria tenir quantitats grans de molècules d'aigua, diòxid de carboni i monòxid de carboni, que són més pesades i comprimirien l'atmosfera dificultant la detecció de rastres químics.

Planetes surant per l´Univers

Un equip d'astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement. El planeta, anomenat PSO J318.5-22, es va formar fa 12 milions d'anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter. Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d'estels joves. No obstant això, es mou per si mateix, sense un estel mare. Mai abans s'havia vist un objecte surant lliurement en l'espai que se sembli a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d'altres estels, però està a la deriva. Durant l'última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d'un miler oposats per mètodes indirectes. Segons ha explicat l'autor del treball,publicat en Astrophysical Journal Letters, amb les observacions a aquest nou objecte s'aconseguirà una visió sobre el funcionament intern dels planetes gasosos.

El Curiosity no troba metà

El Curiosity, està trobant a Mart menys gas metà del que els científics havien calculat i descarten les possibilitats de vida al planeta. Les dades obtingudes conclouen l'existència de petites petjades d'aquest gas. El metà és un gas que pot proporcionar indicis de possible activitat biològica.Curiosity ha estat durant aquest temps realitzant mesuraments del gas però de les mostres obtingudes no s'han detectat rastres.

Segons Michael Meyer, responsable del programa científic del Curiosity, els resultats obligaran a corregir el sentit de la tasca per determinar les possibilitats de vida en Mart: “És possible que actualment al planeta vermell s'hagi reduït l'existència de microbis que produeixen metà”, va dir Meyer.

Evidències de la relació entre Mart i la Terra

El professor Steven Benner, de l'Institut Westheimer per a Ciència i Tecnologia a Estats Units ha explicat que una forma de mineral oxidat de l'element químic molibdè, que pot haver estat crucial per a l'origen de la vida, només va poder haver estat disponible a Mart. Aquesta forma de molibdè no podria haver estat disponible a la Terra en el temps en què va començar la vida perquè fa 3.000 milions d'anys la Terra tenia molt poc oxigen, però Mart sí. És una altra evidència de que és probable que la vida arribès a la Terra en un meteorit marcià. La recerca del professor Benner se centra en dos de les paradoxes que fan que sigui difícil entendre com la vida va començar a la Terra: la primera, denominada "paradoxa tar", consisteix que tots els éssers vius estan fets de matèria orgànica, però si s'agrega energia com a calor o llum a molècules orgàniques i els deixa a sí mateixos, no creen vida, sinó que es converteixen en una mica més semblat a quitrà, oli o asfalt. Certs elements, com el bor i molibdè, sembla que són capaços de controlar la propensió dels materials orgànics per convertir-se en quitrà, raó per la qual es creu que aquests minerals van ser fonamentals a la vida primera, diu el professor Benner. La segona paradoxa és que la vida hauria tingut problemes per iniciar-se a la Terra primitiva, ja que és probable que hagi estat totalment coberta per l'aigua, cosa que impedeix la formació de concentracions de bor, que actualment només es troben en llocs molt secs com la Vall de la Mort , sinó que l'aigua corroeix l´ARN, que els científics creuen que va ser la primera molècula genètica a aparèixer. 

L'anàlisi d'un meteorit marcià va mostrar recentment que hi havia bor en Mart, i ara es creu que la forma oxidada del molibdè també estava allí. Diu Benner que "l´evidència sembla assenyalar que en realitat tots som marcians, que la vida va començar en Mart i va arribar a la Terra en una roca".

El planeta Kepler-78b, orbitant en hores

En unes 8 hores aproximadament un petit planeta extrasolar descobert a 700 anys llum de la Terra orbita al voltant del seu estel, un any complet. És un planeta semblant de grandària a la Terra, però està tan a prop del seu estel que la temperatura a la seva superfície ha de ser de 3.000 graus centígrads. El planeta és el Kepler 78b i està 40 cops més prop del seu estel que Mercuri del Sol. Aquest món ardent no ha de ser habitable, almenys per a la vida com la coneixem. Josh Winn, professor de Física de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i un dels autors de la troballa. L'estel ha de ser jove perquè gira molt de pressa i Kepler 78B està tan prop d'ella que els investigadors creuen que podran mesurar la seva influència gravitatòria amb el que podrien estimar la massa del planeta. En les observacions, busquen l'atenuació periòdica de la llum de l'astre deguda al pas d'un planeta que es creua per davant, en la línia de visió de la Terra. Planetes amb òrbites d'unes hores.

La Lluna, germana

Les mostres que van portar a la Terra els astronautes de les missions Apol·lo que van trepitjar la Lluna, segueixen mantenint ocupats als científics. L´anàlisi segueix revelant informació sobre la composició del nostre satèl·lit. Un nou estudi publicat a Science sosté que l´aigua de la Lluna va tenir el mateix origen que l'aigua de la Terra. Van analitzar mostres de vidre volcànic present en roques del satèl.lit i contenia petites traces d'una espècie de cristalls denominats inclusions foses, en les quals queden registrats els processos magmàtics que van tenir lloc en el passat. La proporció d'isòtops d'hidrogen que contenia aquest magma lunar és similar al que han trobat a la Terra. Durant molt temps els científics han sospitat que material com aquest, van ser les que per primera vegada van portar aigua al nostre Sistema Solar. Segons aquesta teoria, part de l'aigua que hi ha a la Terra es va originar quan aquestes condrites van impactar contra el nostre planeta. Els científics creuen que l'aigua del nostre planeta va tenir el seu origen al mateix temps que es va formar la Lluna. Els científics creuen que la Lluna es va formar després d'una gegantesca col·lisió entre una proto-Terra i un altre planeta. Encara que durant molt temps es va creure que aquest xoc va provocar que la Lluna es quedés sense hidrogen, recents anàlisis de vidres volcànics i altres mostres lunars han demostrat que l'interior del nostre satèl·lit no manca d'aigua, com es creia durant molts anys.

Turisme espacial

Anar a l'espai deixarà en els propers anys de ser ciència ficció per convertir-se en un pla vacacional de milionaris disposats a pagar. Després dels astronautes, seran els turistes els següents a gaudir de la ingravitació, els menús deshidratats i viure una experiència inoblidable. El preu del bitllet serà assequible per a uns pocs: la tarifa més barata ja a la venda se situa en 95.000 dòlars per cap per un vol suborbital. L'explotació comercial a través de la inversió privada ha passat a ser la gran alternativa per finançar l'exploració espacial que fins ara s'alimentava de costosos programes públics pagats per les grans economies mundials. 

Deixa de funcionar el telescopi Herschel

El telescopi espaial Herschel, el major telescopi d'infrarojos mai posat a l'espai, va deixar de funcionar el dilluns passat, però les dades que ha recopilat des de 2009 donaran lloc a descobriments en els propers anys. Estava estacionat al punt de Lagrange L2 -situat a 1,5 milions de quilòmetres del nostre planeta i des d'allà ha explorat durant tres anys l'Univers més fred i llunyà.  L'observatori ja no enviarà més imatges del Cosmos captades pel seu mirall principal, de 3,5 metres de diàmetre. Però la missió ha estat fructífera fent més de 35.000 observacions i acumulat més de 25.000 hores de dades. La nau aviat serà enviada a una òrbita estable al voltant del Sol on romandrà indefinidament. La majoria de les dades de Herschel és ja d'accés públic. Herschel ha ofert una nova forma de veure l'Univers ocult fins ara, desvetllant facetes desconegudes del procés de formació dels estels i de les galàxies, i seguint la pista de l'aigua, des dels núvols moleculars als estels nounats i els seus discos.

El Curiosity cerca vida

El Curiosity podria estar cercant vida a la muntanya Sharp de 5.500 metres d'altitud, i que podria haver-se format com a resultat de l'atmosfera de Mart. Primer es pensava que podria tenir evidències d´aigua, però investigadors de Califòrnia indiquen probablement va sorgir com a resultat de forts vents que van concentrar la pols i sorra procedents dels 96 quilòmetres d'ample del cràter en el qual es troba el monticle. Aquesta explicació contradiu la teoria que la Muntanya Sharp es va formar per capes de sediments del jaç d'un llac, i podria significar que el monticle conté menys evidència d'un passat clima semblant al de la Terra, tal com la majoria dels científics esperen actualment. L'evidència que el cràter Gale, una vegada va contenir un llac va determinar el lloc d'aterratge del Curiosity. L'explorador va aterrar prop de la muntanya aguda a l'agost passat amb el propòsit de descobrir evidències d'un entorn habitable, i Curiosity va trobar al desembre rastres d'argila, molècules d'aigua i compostos orgànics.

Univers accelerat

Si la comprensió de l'univers ens ajuda a comprendre la nostra pròpia naturalesa, la incomprensió de l'energia i la matèria fosca, que representa més del 95% de la matèria d'aquest, és la incomprensió de nosaltres mateixos. Brian Schmidt, premi Nobel de Física eL 2011, està a Madrid per demostrar que com més sabem de la "destinació final" de l'univers, més a prop estem de comprendre la nostra pròpia destinació humana. Schmidt va apostar per una idea descartada per Einstein, l'existència d'una constant a l´univers, una energia que empeny de forma inversa l'atracció de la gravetat. Es creu que aquesta energia, que repel·leix la llum i és impossible de detectar, és l'energia fosca, que va confirmar la teoria de la 'constant de Hubble conforme l'univers està en constant expansió. El que Schmidt va descobrir en 1998 és que aquesta expansió no s'està frenant, sinó que s'accelera cada vegada més. Schmidt ha donat una conferència a la Fundació BBVA amb el títol "L´univers accelerat": "Al voltant d'un 30% de l´energia universal tira, atreu, com els àtoms que coneixem, mentre que el 70% restant sembla que empeny, repel·leix aquesta altra energia. És un joc constant d'atracció i repulsió en l'univers”.

La ciència investiga sobre la matèria fosca

El Centre Europeu de Física de partículas (CERN) va anunciar que ha fet un pas important a la investigació de la matèria fosca mercès a uns experiments duts a terme amb l´Espectròmetre magnètic que ha mesurat a l´espai l´excés de positrons (anti-electrons). Aquest aparell està localitzat a l´Estació espacial internacional i porta analitzats una cifra aproximada de 25.000 milions de rajos còsmics primaris. D´aquí uns mesos podran manifestar si els positrosn són un senyal de la matèria fosca o tenen un altre origen. La matèria fosca, que representa un quart de la massa d´energia de l´univers malgrat que no ha estat possible fins ara visualitzar-la, és un dels temes d´investigació més importants de la física.