La intel.ligència dels elefants

Els elefants salvatges poden distingir el parlar de les persones i saber si una veu és d'un home, una dona o un nen, segons una investigació de la Universitat de Sussex. Els científics, van dur a terme un estudi al Parc Nacional d´Amboseli a Kenya i van observar que els elefants són capaços de reconèixer als éssers humans per la seva veu. L'estudi es va fer amb famílies d´elefrants quan es produïa la veu de dos grups ètnics de la zona, els Masaai i els Kamba. Els Kamba són agricultors i no sofreixen cap amenaça per als elefants, el Masai és un poble ramader que de vegades es baralla per la terra amb els elefants per accedir als recursos naturals. La recerca va revelar que aquests mamífers són capaços de distingir a les persones de diferents ètnies segons el llenguatge, a més de poder diferenciar sexe, edat i intenció de qui parla.

Les potes dels animals són una ampliació de les aletes del darrere

El descobriment de la pelvis i una aleta pèlvica parcial del Tiktaalik roseae, una espècie de transició entre peixos i els primers animals amb potes d'uns 375 milions d'anys d'edat, assenyala el camí de l'evolució de les potes posteriors que semblen desenvolupar-se des d´un augment de les aletes posteriors. Aquesta troballa desafia la teoria existent que els grans apèndixs posteriors mòbils es van desenvolupar només després de la transició dels vertebrats a la terra. Les teories anteriors proposen que es va produir un canvi des de la locomoció amb tracció davantera en els peixos a una doble tracció en els tetràpodes, però la troballa suggereix que en realitat va succeir en els peixos, no en els animals amb extremitats. Descobert en 2004 per Shubin i Edward Daeschler i Farish A. Jenkins, el Tiktaalik roseae, representa l'espècie de transició més coneguda entre els peixos i els tetràpodes terrestres. 

Els científics van quedar impressionats per la pelvis, que era comparable a la d'alguns primers tetràpodes i posseïa una junta de ròtula esfèrica del maluc prominent, que connectada a un fèmur mòbil podria estendre's per sota del cos.

Estudiant el tauró per seguir l´evolució dels sers vius

Una fita en l´evolució dels sers vius, és la invenció evolutiva dels gnatostomads, literalment els que tenen mandíbules a la boca), grup de vertebrats al que pertanyem, que inclou mamífers, aus, rèptils i la majoria dels peixos. Fins llavors solament hi havia agnads o vertebrats sense mandíbules. 

Des de l´origen, comptem amb una mandíbula mòbil molt útil sinó també amb aletes apariades a banda i banda del cos —després serien pels humans els nostres braços i cames— i un gran sistema immune basat en les immunoglobulines, els receptors de les cèl·lules T i un complex de histocompatibilitat que ha costat molt comprendre. Com l'evolució es basa en canvis en l'ADN, hauríem de seqüenciar el genoma del primer ser gnatostomad; però això és impossible avui en dia. La següent millor estratègia, que és la que han vingut aplicant els evolucionistes moleculars, seqüenciar el genoma de les espècies vives que provenen en línia directa dels primers representants de la família. Els primers, són els taurons: peixos que, malgrat explicar ja amb mandíbules, aletes apariades i sistema immune, encara no havien inventat l'os pròpiament dit, i posseïen un esquelet de cartílag. El primer genoma ha estat del tauró-elefant i ha estat presentat a la revista Nature amb l´objectiu de saber més de l'evolució dels ossos i el sistema immune. Com queda dit, els vertebrats amb mandíbules, o *gnatóstomos, són de dos tipus: els que tenen un esquelet de cartílag, com els taurons, i els que ho tenen d'os, com nosaltres. El genoma del tauró aclareix el que els faltava als primitius cartilaginosos: els gens de les fosfoproteínes que s'uneixen al calci. Els científics, coordinats pel premi Nobel Sydney Brenner del Laboratori de Genòmica Comparativa de Singapur ha demostrat que, si li lleves aquests gens a un vertebrat ossi com el peix zebra, el pobre animal perd l'os. Els taurons també manquen de gens essencials per al sistema immune. El genoma del tauró és el que mostra una evolució més lenta de tots els vertebrats, i —precisament per això— servirà com un model genètic ideal dels nostres ancestres del passat remot.

El vol de les aus migratòries

El misteri de la peculiar forma de vol de les aus migratòries sembla haver-se resolt. Una investigació duta a terme al Regne Unit, conclou que els ocells volen d'aquesta manera per reduir la despesa energètica. Investigadors de la Universitat de Washington a Seattle i del Royal Veterinary College al Regne Unit, van seguir 14 ibis mentre volaven en formació per prendre dades de la seva posició, velocitat, rumb i al llarg d´un període de 43 minuts. En ocasions, les aus canviaven la seva posició i alteraven el moment de moure les ales per obtenir millor avantatge aerodinàmic. Aquelles que volaven en formació de “V” movien les seves ales en fase, la qual cosa permet a l'ocell de darrere guanyar un impuls extra de l'ocell que va davant. Per contra, aquelles que volaven directament darrere de l'ocell de davant (no en formació de “V”) batien les seves ales fora de fase, per minimitzar els efectes del perjudicial corrent descendent de les ales del capdavanter. Aquests patrons permeten saber que les aus poden ser capaces de sentir els patrons de la turbulència de l'aire.

Descobertes 400 noves espècies a l´Amazonas

Científics responsables de l'organització WEF han comunicat la troballa d'altres 400 noves espècies d'animals i plantes en un recòndit racó de la selva de l'Amazonas que romania encara verge i que ha mantingut i preservat veritables meravelles de la naturalesa com un mico, diverses espècies de serps, salamandres, granotes, piranyes i una llarga llista de plantes exòtiques. Espècies, l'estudi de les quals servirà per conèixer una mica més de nosaltres mateixos i de la nostra evolució i que potser ens ajudin a trobar remeis per a algunes malalties o necessitats de tota la humanitat. Hi ha espècies de tot tipus entre les descobertes: un mico que emet una mena de soroll similar al dels gats fins a serps de colors, i una espècie de piranya vegetariana. Són varietats endèmiques de l'Amazones i que no es donen en cap altre lloc del món. Insisteixen igualment sobre la importància de preservar la selva sud-americana com a patrimoni de la humanitat i vetllar per la seva supervivència com a pulmó i motor de l'ecosistema de la terra.

La granota que sent amb la boca

Els científics han descobert que una petita espècie de granota que viu aïllada en les selves de les Seychelles pot sentir amb la seva boca. Les granotes Gardiner que és unes de les més petites del món, no posseeixen oïdes ni timpans de ressonància però són capaces de transmetre senyals de so al seu cervell, segons un estudi del Centre Nacional per a la Recerca Científica. Les granotes no tenen una oïda externa com els humans però posseeixen una oïda mitjana amb timpà que es troba sobre la superfície del cap. Les ones de so entrants fan vibrar el timpà i aquest condueix la vibració través de cadena d'ossetes de l'oïda interna, on cèl·lules sensitives envien senyals elèctrics al cervell.

Trobades restes del tauró fòssil més gran, el megalodón

Científics de l'Institut Español d'Oceanografia han descobert a les Illes Canàries fòssils del "megalodón" que pertanyen a exemplars de l'espècie Otodus (megaselachus), el tauró més gran que ha existit mai. Aquest animal va arribar a mesurar 20 metres i pesar 100 tones. També es van trobar restes fossilitzades d'altres taurons extints i ossos fossilitzats de balenes. El jaciment paleontològic submarí va ser descobert a 1.000 metres de profunditat al nord d'illa de la Graciosa. Segons el biòleg marí Pedro J. Pascual, es tracta d'un esdeveniment de gran rellevància científica. En aquesta època va viure, va caçar i es va reproduir en aquestes aigües el major depredador marí de tots els temps: el megalodon. Aquest tauró va viure des del Miocè fins tan sols 2 milions d'anys. Pel tipus de dents que posseïa sabem que s'alimentava de grans preses, com a balenes, dofins, foques o altres mamífers marin, i un gran migrador.

Trobat un rosegador prehistòric

El fòssil d´un rosegador prehistòric de fa 160 milions d'anys, ha estat trobat a Xina, i està ajudant a explicar com el llinatge dels mamífers evolutivament més longeu del registre fòssil, van aconseguir el seu domini. Els multituberculats són un ordre extint de mamífers ancestrals dels què es coneixen més de 200 espècies fòssils, totes elles del Juràsic mitjà i l´Oligocè primerenc, la qual cosa representa un lapse de 100 milions d'anys. El fòssil descobert mesurava 17 centímetres i era l'avantpassat més antic d'aquest ordre de costums arborícoles representant una nova espècie batejada com Rugosodon eurasiaticus. L'esquelet està gairebé complet i aporta informació sobre les característiques que van ajudar, en el seu moment, a aquests animals a prosperar com cap altre protomamífer ho va fer. Les seves dents s'adaptaven per rosegar plantes com per menjar animals. Els investigadors creuen que el Rugodoson eurasiaticus va aplanar el camí perquè altres mamífers posteriors es fessin herbívors. Presenten una gran diversitat funcional: uns podien saltar, altres podien construir caus, altres podien grimpar als arbres i molts més vivien a terra.

La natura en la seva cara més brutal

Els científics han estat treballant sobre els embrions del tauró camús i han descobert que abans de néixer tenen un comportament caníbal, i el més gran o fort es menja a tots els seus germans menys a un, els únics que finalment arriben a néixer. Els científics coneixien aquesta agressivitat intrauterina, però no eren capaces d'explicar-ne el motiu. Ara es creu tenir la resposta ja que segons la Universitat Stony Brook de Nova York, es tracta d'una estratègia competitiva amb la què els mascles tracten d'assegurar la seva paternitat.
Els investigadors van analitzar embrions de tauró en diferents etapes de la gestació de quinze femelles mortes. Les femelles amb un embaràs avançat solament conservaven dos embrions i les femelles que es trobaven en una etapa primerenca de la gestació tenien en l'úter fins a 9 embrions, que eren generalment de dos pares. Una ventrada pot ser composta per 12 membres, però el més gran d'ells devorarà a tots menys un i amb aquesta estratègia solament els gens d'un pare segueixen sent dominants encara que les femelles s'apariïn amb múltiples parelles. Al final, el mascle perdedor s'ha dedicat, sense voler-ho i molt lluny de la seva intenció, a proporcionar aliments per al fill del mascle rival.

El genoma del peix que amb prou feines ha evolucionat en 300 milions d'anys

Durant 300 milions d'anys amb prou feines ha evolucionat. És el celacanto africà, una espècie de peix que es creia extingida des de l'època dels dinosaures fins que el 1938 es va trobar un exemplar viu a la costa africana. Així es va saber que aquest peix seguia habitant els mars del planeta. A les dècades posteriors s'han trobant més exemplars i s'ha descrit una segona espècie, el celacanto indonesi, El peix pot mesurar un metre i mig, habita a profunditats de fins a 700 metres, i són encara força desconeguts pels investigadors. Un equip internacional de científics ha seqüenciat el seu genoma, i el seu estudi preliminar ha confirmat que els seus gens han evolucionat més lentament que altres animals.

Els dofins es criden pel seu nom

Una investigació portada a terme sobre els dofins ha determinat que les seves estructures cerebrals són molt complexes i s´associen amb les dels sers humans i els primats amb habilitats socials i empaties. El tamany del seu cervell és el més gran del regne animal en relació al seu cos i s´ha descobert que es criden pel seu nom. Randall Wells, un dels investigadors ha afirmat que els xiulets que fan són en realitat noms abstractes amb què es reconeixen. L´estudi s´ha portat a terme per la Universitat de St. Andrews d´Escòcia en col.laboració amb el Sarasota Dolphin Research Program, el Woods Hole Oceanoghraphic Intitute de Massachussets, la Chicago Zoological Society i segons els resultats cada dofí fa el seu propi so que descriu la seva identitat individual. L´estudi s´ha fet amb les grabacions de 250 dofins entre els anys 1984 i 2009.

Descoberta una bavosa marina amb un penis singular

S´ha descobert una bavosa marina hermafrodita singular amb un penis del què es desprèn després de copular. Amb posterioritat li creix un nou penis. Els científics japonesos que han estat al càrrec d´aquesta investigació de la Chromodoris reticulata diuen que no n´hi ha altre animal amb aquesta característica: tornar a recuperar el penis en menys de 24 hores, reemplançant l´anterior. La bavosa marina pot fer servir aquesta tècnica tres cops seguits. 

Els homes, factor clau a l´existència dels gossos

Els canvis a la dieta dels llops quan van començar a menjar aliments rics en midó amb el desenvolupament de l´agricultura van ser clau a la seva domesticació i transformació de llops a gossos. L´estudi ha estat publicat a la revista Nature. Un equip d´investigadors de la universitat d´Uppsala a Suècia apunta que els gens dels llops es van adaptar a aquesta dieta que va deixar de ser únicament de carn per compartir-la amb midó. Les restes que deixaven els primers homes que desenvoluparen l´agricultura els van atraure i així l´alimentació va ser l´inici del procés de domesticació.

L´arxiu més gran de sons animals

El més gran i antic arxiu científic d´audio i videos d´animals del món, Macaulay Library, ha finalitzat la digitalització de la seva col.lecció de 150.000 de sons d´animals i els ha pujat a Internet de forma gratuïta, per apropar-la a científics, professors i públic. La tasca d´arxiu i digitalització els ha porta més de 12 anys i la col.lecció s´ha completat amb 10 terabytes de dades i 7.500 hores de grabació. Les espècies representades són majoritàriament ocells, però també n´hi han balenes, elefants i primats. Macaulay Library http://macaulaylibrary.org/ , ha comptat amb la col.laboració del Cornell Lab of Ornithology, principal impulsor del projecte de digitalització.

La comunicació dels elefants

La biòloga Caitlin O'Connell-Rodwell ha investigat com els elefants a Namibia intercanvien vocalitzacions i  vibracions per comunicar-se entre ells. L´estudi confirma que els elefants fan servir vocalitzacions per a  coordinar accions en grup. Quan una família d´elefants se n´ha d´anar del toll en què estant bevent, la matriarca del grup emet una proposta o ordre per anar-se´n. La resta de membres principals del clan, parlen per torns entre ells, fent una transmissió de l´ordre als membres que tenen a prop. El fet més curiòs és que procuren no parlar tots plegats , sinò per torns: quan un acaba, l´altre membre comença la seva transmissió, respectant-se. Aquest comportament, mesurat i documentat en un altre estudi de l´nvestigador O’Connell-Rodwell, de la Universitat de Stanford,  mostra que els elefants de forma cognitiva fa servir converses ben orquestrades per iniciar accions en grup, que són una demostració de que és una espècie que pot mantenir societat organitzades mitjançant la comunicació.

El saola és encara un misteri

El saola, un mamífer semblant a l´antílop i que habita a les selves fronteres de Laos i  Vietnam, encara és un misteri per a la comunitat científica després de 20 anys de la seva descoberta. És un animal extremadament reservat i de fet els científics encara no l´han pogut estudiar en estat salvatge malgrat que estan en una zona molt reduïda (els animals que han estat capturats no han pogut sobreviure). La seva existència és del 1992, quan un grup d´exploradors de WWF y del Ministeri de Boscos vietnamita van trobar el crani i banyes d´un individu que no van reconéixer a la casa d´un caçador local a Vu Quang al Vietnam.

Taurons híbrids

Els primers taurons híbrids descoberts al món en aigües d´Austràlia, han sorprès ja que es confirma com una espècie millor adaptada pel canvi climàtic, capaç de reproduïr-se i nedar en mars freds. Se l´ha vist en un  hàbitat natural d´espècies com el tauró blanc o el tauró tigre. És una troballa de gran importància ja que mai abans s´havia trobat un tauró híbrid resultat de l´aparellament entre un tauró de puntes negres australià i un tauró de puntes negres comú.