Les plantes fan deures de mates

Un grup de científics d´Anglaterra han trobat un exemple d´un sofisticat càlcul aritmètic a biologia. Les plantes fan matemàtiques durant la nit per poder calcular la quantitat de midó que consumeixen, a través de la divisió en un procés de productes químics de les fulles de les plantes. Són les conclusions de l'informe de l'equip del Centre John Innes. Els científics han estudiat la planta Arabidopsis, que es considera com una planta modelo per a experiments i han conclòs que el procés és similar al de les aus, que fan càlculs semblats per preservar els nivells de greix durant la migració. Al llarg de la nit, quan la planta no pot utilitzar l'energia de la llum solar per convertir el diòxid de carboni en sucres i midó, ha de regular les seves reserves de midó per assegurar que duren fins a l'alba. Els experiments realitzats per científics del Centre John Innes  demostren que per ajustar el seu consum de midó de manera precisa, la planta ha d'estar realitzant un càlcul matemàtic o divisió aritmètica.

Investigació de cèl.lules del cor

Investigadors del Cedars-Sinaí Heart Institute han empreat un virus que han dissenyat per tenir un paper clau al desenvolupament embrionari i que ha estat capaç de generar impulsos elèctrics de forma espontània. Es reprogramen les cèl.lules normals del cor per transformar-les en rèpliques exactes de les cèl.lules del marcapasos especialitzades mitjançant la injecció d´un gen que té el nom de Tbx18. És un bon pas per corregir els batecs cardíacs irregulars de l´aparell que s´implanta. En transformar-se no es van poder distingir les cèl.lules pures de les cèl.lules replicades. Els científics directament van reprogramar cèl.lules del múscul cardíac a les replicades. Amb aquesta investigació s´aconsegueix avançar en la creació d´un marcapasos biològic.

Microorganismes marins poden sobreviure en situacions extremes

Investigadors del CSIC han descobert com la utilizació de la urea permet a alguns microorganismes marins reproduir-se en les extremes condicions de l´hivern àrtic. L´estudi, que publica la revista Proceedings de la National Academy of Sciences confirma que uns organismes unicel.lulars, les arquees, fan servir l´amoni i el carboni de la urea, per créixer al llarg dels mesos més freds i foscos de l´Àrtic, en què les temperatures poden arribar a una mitja de 39 graus sota zero. Fins i tot poden triplicar la seva població en aquesta època, sota una capa de gel de dos metres de gruix.