Un iceberg com l´illa de Menorca avança per l´Antàrtic

Un iceberg d'uns 720 km quadrats més gran que l'illa de Menorca, es mou a la deriva per l'Oceà Antàrtic, posant en perill la navegació si segueix a la deriva. La mole gelada es va desprendre el juliol passat de la glacera de Pine Island, el més llarg de l'Antàrtida i el que sembla fondre's a més velocitat. Els científics esperaven aquest nou despreniment des del 2011, quan una expedició de la NASA va observar una espectacular esquerda a la seva superfície. Trencar-se per complet li va portar dos anys. En l'actualitat, el bloc sura a pocs quilòmetres de la glacera i se separa cada vegada més. Investigadors britànics de la Universitat de Sheffield i la de Southampton seguiran l'iceberg durant sis mesos per conèixer el seu estat i poder predir el seu camí a través de l'oceà per evitar que els vaixells que travessen les rutes marítimes de la zona es trobin en perill.

El diòxid de carboni aconsegueix valors prehistòrics a Hawai

Investigadors nord-americans van registrar històrics nivells de diòxid de carboni als registres de Hawai, que es creu només van existir l'última vegada fa 2,6 i 5,3 milions d'anys enrere, a l'era del Pliocè. Valors similars es van observar a l'Àrtic el 2012. L'observatori de l'Agència Nacional Océanográfica i Atmosfèrica  Mauna Lloa, va comunicar que la concentració mitjana diària de diòxid de carboni el 9 de maig va enregistrar 400 parts per milió de molècules. El fort creixement de les emissions globals de CO2 procedents de la crema de carbó, petroli i gas natural està impulsant l'acceleració. Durant els últims 800.000 anys, el CO2 va fluctuar entre uns 180 ppm durant les edats de gel i 280 ppm durant els períodes càlids interglaciars. La taxa actual d'augment és més de 100 vegades més ràpid que l'augment que es va produir al final de l'última edat de gel. L'equip va informar l'any passat que tots els llocs de l'Àrtic a la seva xarxa van arribar a 400 ppm per primer cop. Segons National Geographic, valors similars només es van observar a l'era del Piliocè. El CO2 és el principal gas d'efecte hivernacle que causa l'escalfament global. És emès a l'atmosfera principalment per la combustió dels combustibles fòssils, a part d'altres activitats humanes.