Trobada una nova espècie de dinosaure

Un equip de científics ha descobert una nova espècie de dinosaure, el Spinosaurus aegyptiacus, un depredador més gran que el Tyrannosaurus rex, L'anàlisi d'ossos fòssils d'aquesta espècie va revelar que va tenir una sèrie d´adaptacions úniques que li van permetre estar a l'entorn aquàtic i al terrestre. Amb més de 15 metres de llarg, el Spinosaurus aegyptiacus va ser el primer dinosaure de la seva espècie capaç de viure i caçar a l'aigua. Aquesta espécie podia retreure les seves fosses nasals a una posició damunt del cap per facilitar la respiració quan estava parcialment submergit i tenia unes potes planes, possiblement palmípedes, amb les què es creu que es propulsava a l'aigua. Comptava amb unes obertures neurovasculars a l'extrem del musell, similars als quals tenen els cocodrils, amb receptors de pressió per detectar el moviment a l'aigua, i l'estructura de la seva cua li permetia doblegar-la per fer una ona, “El que ens va sorprendre més de la seva grandària van ser les seves inusuals proporcions. Hem vist aquestes proporcions d'extremitats en balenes primitives, no en dinosaures depredadors”, va indicar un dels investigadors.

Possible troballa d´un nou dinosaure bípede a La Rioja

L'investigador Ignacio Díaz ha identificat a La Rioja la petjada d'un dinosaure bípede, carnívor i de gran grandària que fins ara, no sembla estar descrit i que podria convertir-se en una nova espècie encara no documentada. La troballa s´ha produït als jaciments de La Rioja de la cueca de Cameros. El seu estudi va concloure que a la zona que avui és la serra de La Rioja Baixa, a l'entorn de Munilla, Igea i Cervera del Rio Alhama, va habitar fa 120 milions d'anys, un dinosaure bípede, carnívor i de gran grandària, ja que les seves icnites mesuren uns 40 centímetres, per la qual cosa, segons els seus càlculs, mesuraria uns 1,70 metres fins al maluc. Una altra característica distintiva és que, en les seves petjades, el dit 2 posseïa una gran ungla, cosa que no coincideix amb altres dinosaures ja identificats al món. Ignacio Díaz ha relatat que durant diversos anys va analitzar 9.198 icnites en els 142 jaciments que hi ha a La Rioja, que és una de les regions del món que compta amb un volum major de petjades de dinosaure fossilitzades. Díaz ha indicat que encara no vol donar-li un nom oficial al dinosaure, ja que ha d'esperar al fet que les publicacions científiques recolzin aquest descobriment, alguna cosa que espera succeeixi al llarg de 2014.

Un nou especimen de dinosaure trobat a un museu

El biòleg Sterling Nesbitt de la Universitat de Washington és el científic principal d´un estudi d´uns ossos trobats al Museu d´Història Natural de Londres i al Museu Sudafricà de Ciutat del Cap. Els fòssils pertanyen a un reptil que va viure al Triàsic mig uns 15 milions d´anys abans que l´eoraptor i l´hererasauri, els dinosaures més primitius de finals del Triàsic, fa 225 milions d´anys. Aquest nou dinosaure era tan gran com un gos labrador, caminava recte amb un metre d´alçada i una cúa de més de metre i mig i amb un pes aproximat d´uns 20 a 60 kilograms. Tenia gran quantitat de cèl.lules òssies i vasos sanguinis, la qual cosa indica un creixement ràpid.  

Dinosaures a Sòria

Un poble de Sòria d´uns 50 habitants, Fuentes de Magaña, ha presentat una rèplica d´un dinosaure, considerada la més gran del món i que representa un apatosaure. L´alcalde de Fuentes de Magaña, Dionisio Martínez, va fer aquesta actuació per col.laborar en el turisme paleontòlogic, ja que la comarca a què pertany el poble, Tierras Alatas, és una zona on es conserva una de les millors col.leccions d´icnites -petjades de dinosaure- de l´estat espanyol. La maqueta de l´apatosaure, dinosaure que va viure als finals del Juràsic, s´ubica al jaciment d´icnites de Miraflores, on n´hi han petjades de fins a 120 cm. de llargada. La maqueta, amb una cúa de 19 metres, ha tingut un cost econòmic de 59.000 euros.

Troballa de fòssil d´ou sobre l´evolució de les aus

La troballa d´un ou fòssil a la Serra del Montsec a Lleida, ha portat als investigadors a reforçar la tesi de què els dinosaures i les aus tenen un avantpassat comú. Els científics de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) centren la teoria d´aquest parentiu llunyà en el fet que l´ou té forma ovoidal, semblant als ous de les gallines, segons la revista Paleontology.

El nou tipus d´ou ha estat batejat amb el nom científic Sankofa pyrenaica i forma part d´un jaciment d´ous de dinosaures que procedeixen de sauròpodes del Cretaci Superior, fa entre 70 i 83 milions d´anys. En aquells temps el pasiatge del Montsec era una zona de litoral plena de platges i deltas que guanyaven terreny al mar, terreny enfangat que va permetre la fossilització dels ous, d´un tamany de 7 cm, corresponents a dinosaures del cretaci, diferents a dinosaures no aviaris que sí posaven ous simètrics i allargats.

Fòssil dinosare trobat a Alemanya

Un equip científic internacional ha anunciat la troballa a Alemaya del dinosaure millor conservat d´Europa, el fòssil d´una cria de 72 cm. d´una espècie bípeda carnívora que va viure fa 135 millons d´anys. La troballa ha general molta expectació ja que les cries de dinosaure són molt difícils de trobar i en aquest cas s´ha trobat fins i tot pell i pèls segons Oliver Rauhut cap de l´equip a l´excavació a la ciutat de Kelheim. El dinosaure pertany a una espècie del subordre dels teròpeds, igual que el reconegut i temible tiranosaure.

Plomes de dinosaure

L´àmbar ha preservat al llarg de 80 millions d´anys protoplomes de dinosaure i plomes més modernes corresponents a ocells. Uns investigadors de Canadà han examinat l´estructura de les plomes i la seva distribució de pigmentsamb més precisió que amb els fòssils. Les troballes representen quatre estats diferentes de l´evolució de les plomes, mostrant que el plomatge d´aquestes criatures era transparent o de colors difusos molt semblant als dels ocells moderns amb molta diversitat quan a la seva estructura.