Avenços en la investigació contra la malaltia de l´Alzheimer

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han aconseguit revertir la pèrdua de memòria als estats inicials d'Alzheimer mitjançant una teràpia gènica aplicada en ratolins. La troballa, publicada a la revista The Journal of Neuroscience, es basa a la identificació d'una proteïna que, si es bloqueja, impedeix la consolidació de la memòria. La teràpia gènica consisteix a la injecció a l'hipocamp d'un gen que provoca la producció d'una proteïna bloquejada en els pacients amb la malaltia, la "Crtc1". La proteïna restituïda per la teràpia gènica permet desencadenar els senyals necessaris per activar els gens implicats a la consolidació de la memòria a llarg termini.

Identifiquen mecanisme clau en la pèrdua de memòria

Investigadors de la Clínica Cleveland han identificat una proteïna al cervell que juga un paper crític en la pèrdua de memòria d'alzheimer. És la proteïna neuroliguina-1 que se sabia que està involucrada a la formació de la memòria a llarg termini, però aquesta és la primera vegada que es relacionat amb les disfuncions produïdes per la proteïna beta-amiloide, característica de la malaltia d'Alzheimer. Les troballes estableixen un nexe entre la inflamació, l'eficàcia en la comunicació entre neurones i la memòria. I, la qual cosa és més important, que el bloqueig epigenètic d'aquesta proteïna és un dels principals mecanismes associats amb les deficiències de memòria induïdes per la proteïna beta-amiloide. A la malaltia d'Alzheimer, la proteïna beta amiloide s'acumula en el cervell i provoca la mobilització de les cèl·lules immunes pròpies del cervell. Aquestes cèl·lules juguen un doble paper en aquesta patologia D'una banda, contribueixen a eliminar la proteïna beta amiloide, però, per un altre, produeixen un efecte advers en produir inflamació, que al seu torn indueix modificacions epigenètiques en el gen de la neuroliguina-1.

Treballant contra l´Alzheimer

Es calcula que a Espanya hi ha 800.000 persones amb alzheimer. L'any 2050 es preveu que la malaltia arribi a 1,5 milions de pacients a Espanya i 113 milions a tot el món a causa de l'envelliment progressiu de la població. La ciència busca respostes a una malaltia creixent. I una resposta està sent investigada per un grup a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que han desenvolupat un fragment d'anticòs capaç d'actuar contra l'alzheimer en ratolins. Seria necessari l'ús de fragments per evitar la inflamació del cervell. Els ratolins malalts, amb una sola injecció de l'anticòs a l'abdomen i després de cinc dies, milloren la memòria i la capacitat d'aprenentatge, gràcies a l'eliminació d'agregats tòxics i a l'augment del nombre de neurones, segons es desprèn del treball que s'ha publicat. Els científics, de la Unitat de Biociències del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, han testat un fragment d'anticòs contra els agregats solubles d'un pèptid associat a la toxicitat i mort cel·lular pròpies de l'alzheimer.

Investigant l´Alzheimer

Enginyers informàtics de l'empresa espanyola Elecnor Deimos han desenvolupat un programa que processa les imatges preses pels satèl·lits des de l'espai i que també ajuda als metges a establir un mètode senzill per estudiar la malaltia d'Alzheimer. Segons han explicat, en treballar amb una imatge via satèl.lit, es necessita una forma d´extreure informació d'una part de la imatge, que queda en un pixel i que pot ser una zona tan gran com un camp o una carretera. Amb aquesta mateixa idea, els metges analitzen zones del cervell com l'hipocamp, l'atròfia del qual està relacionada amb l'Alzheimer. Aquesta nova eina està sent utilitzada per a la recerca de l'Alzheimer amb la dificultat de trobar una agulla en un paller, ja que has de trobar sentit a una tona de dades.