Hipòtesi sobre la formació del rostre humà

Dos científics de la Universitat d'Utah, han proposat la idea que la lluita pot haver modelat la mà humana i que potser el rostre masculí va evolucionar per reduir l'efecte dels cops de puny. En un article que publica Biological Reviews, David Carrier i el físic Michael Morgan, sostenen que entre els homínids australopitecos el rostre va evolucionar per minimitzar les lesions en les lluites per les femelles, els recursos i altres disputes.

La hipòtesi contrasta amb la creença compartida fins ara per la majoria dels científics segons la qual l'evolució de rostres robusts entre els ancestres dels humans va ser resultat de la necessitat de mastegar aliments durs com la fruita seca. "Els australopitecos es van caracteritzar per un conjunt de trets que poden haver millorat la capacitat per a la baralla, incloses les proporcions de la mà que permeten la formació del puny, la qual cosa converteix el sistema muscular i esquelètic de la mà en un garrot eficaç per a la lluita", va assenyalar Carrier. En un article que van publicar en 2012 a Journal of Experimental Biology, Carrier i Morgan van observar que els parents més propers dels humans, els ximpanzés i els bonobos, no formen un puny amb les seves mans, i que quan flexionen els dits formen una mica més semblat a un cercle.

Les armes dels primers humans

Nous descobriments a la costa de Sudàfrica permeten als investigadors concloure que fa 71.000 anys els nostres avantpassats ja eren capaços de construir i afilar projectils per caçar animals o matar els seus enemics. Aquesta troballa comporta l´existència d´un patró de comportament complex en homínids anterior al que es pensava fins ara. Les armes descobertes són llargues i fines fulles de pedra amb les que es tallaven esquerdes en pedra i ossos que servien de suport per a projectils que podien convertir-se en armes mortíferes i ser llançats a una distància considerable amb un arc primitiu, element que va suposar un avanç significatiu sobre la caça amb llances. Tot això demostra que els primers humans moderns van evolucionar en aquesta localitat costanera i mostra a Àfrica com a bressol de la nostra espècie. Els investigadors assenyalen que la complexitat tecnològica d´aquests homínids va ser la clau de la seva dominació sobre les altres espècies, aconseguint una capacitat de comportament cooperatiu molt gran.

L´origen de la marxa bípeda

Vuit fóssils d´un peu dret descobert a Etiopia de 3,4 milions d´anys d´antiguetat demostren que els Australopithecus afarensis, la mateixa de Lucy, no eren els únics homínids que van viure a la regió en aqulla època. Els ossos del peu de Burtele, que es presenten aquest dimecres a la revista Nature, corresponen a un homínid que es movia sobre els arbres, però que era capaç alhora de caminar alçat quan estava a terra.

El descobriment és important segons Yohannes Haile-Selassie, paleontòleg de la Universitat Case Western Reserve de Cleveland (EE.UU.) i autor de la investigació, ja que aporta informació sobre l´anatomía del peu al començament i orígens dels homínids i perquè demostra que l´espècie de Lucy no estava sola i convivía amb altres espècies d´homínids.