La barbàrie humana

Volant sobre l'Est d'Àsia, els astronautes de l'Estació Espacial Internacional van prendre aquesta imatge nocturna de la Península Coreana, on es pot veure la diferència entre la Corea del Sud, il.luminada com la resta del món, i un forat negre, fosc, que correspon a Corea del Nord, aquest món que parla de llibertat, nou home, cultura, esquerra, etc. A diferència de les imatges de llum diürna les llums nocturnes il·lustren dramàticament la importància econòmica de les ciutats. Corea del Nord, tot un país, tot un poble, apareix gairebé completament fosc en comparació a Corea del Sud i la Xina. La terra fosca apareix com si fos un pegat d'aigua unint el Mar Groc fins al Mar de Japó. La seva capital, Pyongyang, es presenta com una petita illa, malgrat una població de 3.260.000 habitants. Les costes són sovint molt evidents en les imatges de nit, com es mostra per la costa oriental de Corea del Sud. Però la costa de Corea del Nord és difícil de detectar.

Descobreixen a Qesem, un fogó de 300.000 anys

Un equip d'investigadors israelians ha descobert a la cova Qesem, un jaciment arqueològic prop de Rosh Ha'ayin, l'evidència més antiga de l'ús d'un fogó, una llar, d'uns 300.000 anys. El descobriment demostra que les societats prehistòriques ja tenien una estructura social avançada i capacitat intel·lectual. Les excavacions a la cova de Qesem van començar fa 14 anys. L'equip de la Universitat de Tel Aviv i l'Institut Weizmann van recollir mostres i van identificar un gran dipòsit de cendra de fusta al centre de la cova. Utilitzant mètodes d'espectroscòpia infraroja, van poder determinar que, barrejats amb les cendres, hi havia trossos d'ossos, i el sòl s'havia escalfat a temperatures molt altes. A més, l'equip va extreure un tros de sediment del fogó i ho va endurir al laboratori. Després ho va tallar en llesques molt primes, tant que podien ser col·locades sota un microscopi per observar la composició exacta dels materials en el dipòsit i revelar com es van formar. A la zona, els arqueòlegs van trobar gran quantitat d'eines de pedra per al tall de carn. També hi havia un gran nombre d'ossos d'animals cremats, com cuinats. Aquesta organització de diferents activitats domèstiques en diferents espais de la cova suposa una organització de l'espai i, per tant, un ordre de tipus social, típic dels humans moderns.

Investigant la nostra evolució

Els científics estan investigant l´homínid Australopithecus sediba, d´uns 2 milions d´anys. És un representanta amb trets humans i també de primat. Aquesta barreja, per altra part força comú i normal doncs la línia que separa l´evolució del homo dels primats és prou prima, porta als científics a no tenir clar si serà un aspirant a canviar la nostra història evolutiva de moment. Els Australopithecus sediba, podien caminar de forma bípeda però encara no com el sapiens, per la forma del seu taló. La dentición, columna i mandíbula són semblants als humans, però espatlles i braços llargs denoten els trets més primats. El seu cervell era encara petit. Des de la seva descoberta a Sudàfrica, els paleontòlegs investiguen en sis equips diferents que estudien els fòssils trobats. La descoberta va portar a les restes de dos especímens d´uns 1.27 metres d´alçada i uns 30 kg amb un cervell que tindria uns 420-450 cc., lluny del volum que van adquirir els representants primerencs coneguts de l´homo, d´uns 700-750 cc. Malgrat tot, els seus ossos ens porten a una barreja a la seva anatomia amb un conjunt complex funcionalment que són diferents al que coneixíem tant pels australopitecus com els homo primitius.

Humans i ximpanzés

Els nens humans i els ximpanzés tenen tendència a seguir el mateix comportament de la justícia i en situacions d´haver de de repartir un premi o no tenir res, opten per la mateixa opció, compartir i repartir de forma igualitària el premi. Aquesta conclusió rau a partir d´un estudi publicat a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences). Els autors deriven a rael de la investigació que el sentit de la justícia no és únic de l´espècie humana. Un dels autors és el primatòleg Frans de Waal i va ser liderat per Darby Proctor de la Universitat d´Emory, a Atlanta. Els resultats sobre les persones té tendència a concloure que es tendeix a compartir un premis de forma igualitària i es pensa doncs que els criteris de justícia primen sobre els de benefici quan es pren una decisió.

Troballes a la cova de Blombos

Al llarg de molt temps s´ha cregut que Àfrica només va ser el bressol del nostre origen, però que el nostre desenvolupament intel.lectual i tecnològic es va portar a terme a Europa. Però cada vegada més n´hi han i es troben evidències que la modernitat, l´avançament en la conducta i la tecnologia va originar-se a l´Àfrica fa més de 70.000 anys. Es va fent-se forat entre les diverses opinions científiques que el Homo sapiens tal com el coneixem es va originar al sud del continent africà. El professor i arqueòleg de la Universitat de Witwatersrand, Christopher Henshilwood, ha presentat la seva investigació sobre dos cultures que van estar actives a Sudafrica  una fa 70.000 i l´altre sobre els 60.000. Aquests períodes van ser importants al desenvolupament de la conducta del Homo sapiens a l´Àfrica meridional, i van ser períodes amb moltes innovacions amb el primer art abstracte, l´inici de la fabricació de joies, les primeres eines d´o i el primer ús de les puntes de pedra i fletxa.

L´edat de l´home

Des de fa temps es creu que l´home modern va aparèixer al continent africà als volts de fa 200.000 anys. Ara, uns arqueòlegs de la Universitat de Tel Aviv han descobert proves prou fermes que l´home sapiens ja caminava pel que avui en dia és Israel fa uns 400.000 anys, troballa que representa els indicis amb més antiguetat en referència a l´existència del ser humà anatòmicament modern al món.

La trobada s´ha materialitzat a la Cova de Qesem on es van trobar i analitzar morfològicament vuit dents i on es constata que el tamany i forma de les dents són similars als comuns a les dents del ser humà modern.  
Aquest període (200 a 400 mil anys) és un període crucial a la història de la humanitat des del punt de vista cultural i biològic. Els humans de Qesem practicaven la caça de forma cooperativa i portaven les millors parts del cos a la cova on tallaven la carn amb eines de fulla de pedra afilada i la cuinaven al foc.