Preocupats per la Terra

 L´Agència Espacial Europera ha fet previsió del llançamet de 13 missions per controlar i analitzar el nostre planeta. Les noves missions complira tres fites: l´aportació de dades per comprovar els canvis al medi, el desenvolupament de noves tecnologies i per últim, oferir informacions variades al camp de la meteorologia, la predicció de riscos, etc. Per l´ESA, la partida més gran del seu pressupost està dedicada al programa d´observació de la Terra, per davant fins i tot del programa aeroespacial Ariane o el programa d´investigació científica. Ara la gran novetat serà la nova generació de satèl.lits del programa anomenat Copèrnico, iniciativa conjuta de l´ESA i la Unió Europea.

Finalitzat l´espectògraf per infraroig pel futur telescopi espacial

Científics europeus han finalitzat la construcció de l'espectrògraf per a l'infraroig proper, un dels dos instruments amb els què participa en el Telescopi Espacial Internacional James Webb, que es posarà en òrbita l'any 2018. El Telescopi Espacial James Webb -JWST-, és un projecte conjunt de l'ESA, la NASA i l'Agència Espacial Canadenca dissenyat per prendre el relleu del telescopi espacial Hubble. El JWST està equipat amb un mirall primari de 6.5 metres de diàmetre, que el converteix en el major telescopi astronòmic posat en òrbita. Aquest mirall concentrarà la llum sobre quatre instruments científics d'alta tecnologia, entre els quals es troba l'Espectrògraf per a l'Infraroig Proper. Aquest instrument està dissenyat per detectar la llum dels primers estels i galàxies que es van formar a la infància de l'Univers, uns 400 milions d'anys després del Big Bang, fa uns 13.800 milions d'anys. La seva funció serà separar els components de la radiació infraroja emesa per aquests objectes per obtenir el seu espectre, permetent als científics estudiar la seva composició química, propietats dinàmiques, edat i distància. També estudiarà les primeres fases del procés de formació dels estels en la nostra pròpia galàxia, o les propietats atmosfèriques dels planetes en òrbita a altres estels, avaluant el seu potencial per albergar vida.

23º aniversari del Hubble

Per conmemorar el 23º aniversari del Hubble, l´Agència Espacial Europea i la NASA han publicat una imatge de la nebulosa Cap de Cavall, estructura que habitualment està enfosquida per la pols còsmica. La nebulosa es va formar pel col.lapse interestelar de material i els núvols de gas que l´envolten ja no hi són però el pilar que sobresurt està format per un material fort; això fa pensar els astrònoms que resten uns 5 milions d´anys perquè la formación es desintegri de forma completa. A la imatge es veu una brillantor producte del reflex de la llum d´un estel.

Captada la primera llum de l´Univers

El telescopi espacial Planck ha capturat en una imatge la primera llum de l´Univers, llum de fa més de 13.000 milions d´anys quan es va produir el Big Bang. La imatge es capta en veure de forma especial les anomenades "hiperfreqüències" o radiació còsmica de fons (CMB en anglès) i que té el seu origen uns  380.000 anys després del Big Bang. Científics de la Universitat de Cambridge han catalogat aquesta imatge com una mins d´informació. Aquesta llum, que encara hi és a l´espai, present al llarg d´aquests milions d´anys, té una temperatura de 2,7 °C por sobre del 0 absolut de -273,15 °C, quan la mecànica quàntica estableix que les partícules deixen de moure´s. (a la fotografia, les restes de llum del Big Bang a l´univers).

Investigadors capten l´explosió d´una supernova

L´observatori espacial XMM-Newton de l´Agència Espacial Europea ha captat la imatge de les restes d´una explosió de supernova, el final d´un estel massiu. La imatge mostra un remanent de supernova, que és l´estructua nebuolosa restant quan un estel massiu -amb una massa de més de vuit vegades la del sol- , esgota la seva reserva d´energia i col.lapsa sobre sí mateixa, expulsant les seves últimes capes de gas en una explosió cegadora. En el cor de l´explosió pot quedar un estel de neutrons o un forat negre, amagat radera la capa de material que està feta amb les restes de l´explosió. La fotografia permet distingir dos punts brillants a prop del llindar dret del remanent, il.luminats per la interacció de les ones de xoc amb el mitjà que els envolta, restes que tenen "només" uns milers d´anys (l´expansió de l´ona de xoc triga centenars de milers d´anys en aturar-se).

Fotografia de l´interior de la nebulosa Àguila

L´Agència Espacial Europea (ESA) ha obtingut per primer cop imatges del núvol de pols i gas de l´interior de la Nebulosa de l´Àguila, localitzada a uns 6.500 anys llum de la Terra. Les imatges difoses per la ESA, fan possible cercar nous estels en una regió més gran i accedir a més informació de l´interior de la Nebulosa de l´Àguila. És una fotografia dels telescopis Herschel y XMM-Newton, que treballen a partir de les imatges que va capturar el Hubble l´any 1995, ja que a partir d´aquestes imatges els científics van intuir que dins de la nebulosa existeix una incubadora d´estels a la zona anomenada "glòbuls gasosos en evaporació".