La pèrdua de les prades submarines de posidònia ja ha estat anunciada fa temps i planteja problemes, ja que aquestes zones ja no poden capturar i emmagatzemar el CO2 atmosfèric, i poden convertir-se en una fonts d'aquest gas en alliberar el diòxid de carboni emmagatzemat en la prada durant dècades. Aquesta és la conclusió d'un estudi en què ha participat el CSIC, la UAB i l'Institut dels Oceans de la Universitat d'Austràlia Occidental. L'equip va avaluar si la revegetació d'aquestes prades és eficaç per restaurar la capacitat per actuar com a embornals de carboni en relació al temps necessari per aconseguir-ho. Per Nuria Marbá, coautora de l'estudi, “els nostres resultats indiquen que la pèrdua d'aquest ecosistema també ha d'haver representat una important pèrdua en la capacitat de segrestar i emmagatzemar carboni en els sediments de les prades submarines”. Pere Masqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca que “les àrees potencials disponibles a tot el món per dur a terme projectes de revegetació d'angiospermes marines és enorme i poden ajudar a reconstruir els embornals de carboni, així com a preservar els dipòsits més antics”.
