Retard en arribar a Mart

El projecte Mars One per a la colonització de Mart sembla que retardarà dos anys fins al

2027 la previsió per enviar els primers éssers humans cap al planeta. Les causes s´han de trobar en manca de fons d'inversió, que ha frenat el treball d'una missió robòtica que volia enviar a Mart el 2018. Aquesta missió robòtica pretén llançar un mòdul d'aterratge i un orbitador a Mart per posar a prova les tecnologies necessàries per a l'assentament humà. De moment Mars One té ja adjudicada el mòdul d'aterratge i l´orbitador. "El retard de la nostra primera missió no tripulada per dos anys, també significa que totes les altres missions es mouran el mateix període de temps, i el nostre primer aterratge humà ara està previst per 2027", va declarar el CEO de Mars One, Bas Lansdorp.

Seguim l´aventura del Curiosity

Les dades recollides pel Curiosity revelen que la muntanya Sharp, formada dins del cràter Gale, podria estar formada pels sediments dipositats en el jaç d'un llac fa milions d'anys, segons ha informat avui la NASA. Membres de l'equip de l'equip investigador van assenyalar que aquestes troballes suggereixen que Mart va tenir un clima més càlid que va permetre que hi hagués sistemes d'aigua i llacs durant un llarg període de temps. Aquest temps va ser el suficient perquè els sediments formessin la muntanya, va indicar Michael Meyer, director científic del programa. Meyer va dir que pels investigadors és un repte el desxifrar com es va formar la muntanya composta per capes de roques. Curiosity està investigant les capes de sediments més baixes de la muntanya, una secció de roques d'uns 150 metres en l'anomenada formació Murray, que podrien ser sediments superposats transportats per rius i una vegada evaporada l'aigua modelats pel vent. L'altra pregunta per resoldre és si aquest aigua va existir el temps suficient com perquè es donés la vida microbiana.

Un equip mesura el dia d´un exoplaneta

Un equip holandès ha aconseguit per primera vegada mesurar la durada d'un dia a l'exoplaneta Beta Pictoris, total vuit hores, utilitzant el famós Very Large Telescope. Els exoplanetes són planetes identificats fora del Sistema Solar. La NASA va estimar al febrer que ja hi ha 1.700 identificats. Fa poc es va confirmar la troballa del primer exoplaneta de la grandària de la Terra on existiria aigua en estat líquid. Fent servir el Very Large Telescope del Turó del Paranal a Xile han mesurat la durada d'un dia en un d'aquests exoplanetes. A més, té una massa 3.000 vegades major que la Terra i gira a una velocitat de 100.000 quilòmetres per hora. 

Empreses de l´estat col.laboren a la construcció del telescopi més gran del món

Empreses espanyoles han construït l'armadura del telescopi solar més gran del món i aspiren a fabricar un altre tres vegades més gran que se situarà al desert d´Atacama a Xile. La localitat de Basauri ha estat la seu de lliurament de l'armadura amb destinació a l'illa Maui, a Hawaii. L'enginyera Idom va encapçalar la construcció de l'armadura d'aquest telescopi solar amb un diàmetre de 26 metres, una alçada de 24 i un pes de 600 tones. Finalitzada ja la seva construcció a Espanya, l'armadura d'aquest telescopi serà ara desmuntat i traslladat amb vaixell a Estats Units, en 60 contenidors. A l'octubre començarà el muntatge. El giny, que se situarà a Atacama, està projectat per ser el més i millor telescopi' que des de la Terra rastrejarà l'Univers a la recerca de vida en altres mons.

La lluna Tità té 11 vegades més aigua que el nostre planeta

Un estudi sobre l'aigua al Sistema Solar ha assenyalat que l'aigua no és una característica única de la Terra i que llunes com Europa o Tità, satèl·lits de Júpiter i Saturn, tenen majors quantitats d'aigua líquida que el nostre planeta. Els investigadors han destacat que Europa té el doble i Tità fins a onze vegades la quantitat d'aigua que posseeix la Terra. El treball destaca que l'aigua és el compost més abundant en l'Univers ja que es compon dels elements més abundants, l'hidrogen i l´oxigen. El que sí és una característica especial de la Terra és l'aigua en estat líquid. En el Sistema Solar és més comú veure-la en forma de vapor o gel. Els científics han explicat que després de la formació del Sistema Solar la major part de l'aigua va acabar en els cossos planetaris més llunyans en forma de gel, perà a la Terra en estar més prop del Sol té menys aigua i la majoria a la seva superfície.

Debat sobre l´aparició d´una roca "misteriosa" davant l´Opportunity

L'aparició d'una roca davant el rover Opportunity, que explora Mart des de fa una dècada, en un lloc on no hi havia res dotze dies abans va generar dies enrere sorpresa i debat entre l'equip que porta la missió. L'anunci fet pel cap de les missions de la NASA d'exploració amb rovers a Mart, Steve Squyres, ha estat a més obsequiat amb imatges captades pel robot. L´Opportunity es trobava detingut a la zona a causa del mal temps. Al llarg de l´anunci, es van mostrar les fotografies enviades pel rover amb 12 dies de diferència, en la qual es pot veure pràcticament el mateix paisatge amb la diferència de la presència d'una roca. Fins al moment, s'han barrejat dues possibles explicacions: o bé la roca va ser llançada a aquest lloc després d'un impacte d'un meteorit o va arribar allà després de desprendre's pel pas del rover. La NASA ha reconegut que el rover està tenint problemes per moure's i que les seves rodes podrien haver causat alguns enderrocs en la roca en la qual s'ha assentat. 

Captades imatges d´un sistema solar mentre forma planetes

Uns astrònoms japonesos estan segurs d'haver descobert un sistema en què s'està formant planetes entorn d'un estel jove. Han observat un disc asimètric de gas i pols, al voltant de l'astre i en ell es distingeix una zona d'alta densitat de matèria i és molt probable que s'estiguin generant objectes. Està lluny de l'estel, a unes cinc vegades la distància que separa Neptú del Sol, però es tracta,de la primera evidència sòlida de formació planetària en un disc al voltant d'un estel central. La pols, recorden els astrònoms de les universitats nipones d'Osaka i d´Ibaraki, és el material de construcció dels planetes. Es coneixen ja més de mil planetes extrasolars, amb característiques molt variades de grandària, composició, distància etc, i fins i tot s'han descobert sistemes planetaris múltiples, com el Solar. En el disc de pols entorn de l'estel jove HD142527 es distingeix una regió de major densitat en la qual s´estan formant planetes. Un sistema planetari com el Solar s'origina per col·lapse gravitatori d'un gegantesc núvol de gas i pols en la qual es forma l'estel i acumulacions de matèria a la seva al voltant que formen protoplanetes. En el cas del Sol va ser fa uns 4.600 milions d'anys.

La sonda Rosetta es desperta

La sonda Rosetta de l'Agència Espacial Europea, giny astronòmic que porta més de 10 anys viatjant pel Sistema Solar, ha estat notíci per sortir de la seva hibernació i preparar el primer aterratge de la història en un cometa en vol. El moment clau, el 'despertar' de la sonda després de gairebé dos anys i mitj en hibernació". Pels astrònoms els estels són els primers maons amb els quals es va construir el Sistema Solar i, potser, els vehicles que van portar aigua a la Terra. "Es creu que es van originar a l'inici del Sistema Solar, fa uns 4.500 milions d'anys, i que es mantenen gairebé idèntics al seu naixement", agreguen els experts. Aquesta ambiciosa missió va engegar al 2004 a bord d'un coet Ariane 5 des del Centre Espacial Europeu de Kurú, amb rumb al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

L'aparell, viatja a 135.000 quilòmetres per hora, estarà en ser despertat a nou milions de quilòmetres del seu objectiu. Al maig, quan Rosetta estigui a sol dos milions de quilòmetres del seu amfitrió, escometrà la maniobra crítica, en la qual corregirà la seva velocitat i la seva trajectòria, i començarà a enviar fotografies delcometa. A l'agost, més de deu anys després de sortir de la Terra, arribarà a les proximitats del cometa. Una vegada seleccionat el punt idoni, la sonda alliberarà un vehicle de 100 quilograms de pes, Philae, que es posarà sobre el cometa.

El Curiosity ha estat fotografiat per la NASA a Mart

El Curiosity ha estat fotografiat per l'Experiment Científic d'Imatges d'Alta Resolució des de l'òrbita marciana. La imatge, presa el passat 11 de desembre, mostre al vehicle al cràter Gale i les petjades a la superfície del planeta. El rastre de Curiosity permet observar el moviment de ziga-zaga al voltant dels obstacles que es va trobant. Actualment, el rover es troba en un viatge que acabarà amb la seva arribada a la muntanya Sharp, on continuarà amb els seus estudis sobre el planeta. HiRISE també ha estat la càmera que va captar les imatges de la nau Mars Science mentre descendia en un paracaigudes per deixar a Curiosity en Mart fa 17 mesos.

Un triple sistema d´estels, laboratori de la gravetat

Un equip d'astrònoms ha descobert un sistema estel·lar triple que podria ser important per refermar o no la teoria de la gravetat. En un espai més petit que el que abasta l'òrbita de la Terra al voltant del sol, s'agrupen un púlsar i dues nanes blanques. Les òrbites tan properes d'aquest trio permeten estudiar els efectes de la gravetat. Scott Ransom, investigador de l'Observatori Nacional de Ràdio Astronomia americà indica que aquest sistema ofereix un laboratori còsmic natural per aprendre exactament com funcionen aquests sistemes i detectar problemes amb la relativitat general que els físics esperen veure en condicions extremes. Els púlsars emeten dolls de radiació com si fossin fars que escombren l'espai a mesura que l'estel gira sobre el seu eix. Es formen després que el col·lapse d'una supernova converteix un estel fos en una bola de neutrons altament magnetizada. Gràcies al Telescopi Green Bank, els astrònoms van descobrir un púlsar a 4.200 anys llum de la Terra que gira prop de 366 vegades per segon. Els cossos que giren a aquestes velocitats es coneixen com púlsars de mil·lisegons. 

Possible troballa de planetes amb atmosfera i núvols

Dos equips de científics han descobert

que l'atmosfera de dos planetes, GJ 436b i GJ 1214b, podria estar cobertes de núvols, segons fonts de la NASA. Les observacions del telescopi Hubble ha pogut aportar informació que assenyala que la composició atmosfèrica dels dos cossos, situats a 36 i 40 anys llum de la Terra, pot tenir núvols. Fins ara havia estat analitzada en repetides ocasions sense obtenir resultat. El descobriment és una fita per avançar a la possible habitabilitat d'altres cossos celestes a la Via Làctica. Heather Knutson, lidera l'equip de l'Institut Tecnològic i estudia el planeta GJ 436b, assegurant que es tracta d'un planeta semblant a un Neptú calorós, per la seva semblança amb aquest planeta, encara que la seva proximitat al seu estel és major que la del planeta blau. L'Espectre del Hubble mostra que no hi ha rastres químics a l'atmosfera de GJ 436b. Això significa o bé que té una capa alta de núvols que enfosqueix la vista, o que està lliure de núvols i amb baixos nivells d'hidrogen, la qual cosa ho faria molt diferent a Neptú. En lloc d'hidrogen podria tenir quantitats grans de molècules d'aigua, diòxid de carboni i monòxid de carboni, que són més pesades i comprimirien l'atmosfera dificultant la detecció de rastres químics.

El telescopi ALMA sondeja els misteris dels dolls de forats negres

Dos equips internacionals d'astrònoms han fet servir les capacitats del telescopi ÀLMA per estudiar els dolls que emeten els enormes forats negres del centre de les galàxies i observar com afecten al seu entorn. Gràcies a aquest treball han aconseguit la millor imatge obtinguda fins al moment del gas molecular que envolta a un forat negre proper i han captat un centelleig de la base d'un potent doll proper a un forat negre distant. En el centre de gairebé totes les galàxies de l'Univers n´hi han forats negres supermassius --amb masses de més milers de milions de vegades la del Sol--, fins i tot a la Via Làctea. En un passat remot, aquests estranys objectes eren molt actius, engolint enormes quantitats de material del seu voltant, amb una lluentor cegadora i treient fraccions d'aquesta matèria mitjançant dolls extremadament potents. A l'Univers actual, la major part dels forats negres són molt menys actius que a la seva joventut, però la interacció entre els dolls i el seu entorn encara segueix modelant les galàxies.

Planetes surant per l´Univers

Un equip d'astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement. El planeta, anomenat PSO J318.5-22, es va formar fa 12 milions d'anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter. Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d'estels joves. No obstant això, es mou per si mateix, sense un estel mare. Mai abans s'havia vist un objecte surant lliurement en l'espai que se sembli a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d'altres estels, però està a la deriva. Durant l'última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d'un miler oposats per mètodes indirectes. Segons ha explicat l'autor del treball,publicat en Astrophysical Journal Letters, amb les observacions a aquest nou objecte s'aconseguirà una visió sobre el funcionament intern dels planetes gasosos.

Preocupats per la Terra

 L´Agència Espacial Europera ha fet previsió del llançamet de 13 missions per controlar i analitzar el nostre planeta. Les noves missions complira tres fites: l´aportació de dades per comprovar els canvis al medi, el desenvolupament de noves tecnologies i per últim, oferir informacions variades al camp de la meteorologia, la predicció de riscos, etc. Per l´ESA, la partida més gran del seu pressupost està dedicada al programa d´observació de la Terra, per davant fins i tot del programa aeroespacial Ariane o el programa d´investigació científica. Ara la gran novetat serà la nova generació de satèl.lits del programa anomenat Copèrnico, iniciativa conjuta de l´ESA i la Unió Europea.

Finalitzat l´espectògraf per infraroig pel futur telescopi espacial

Científics europeus han finalitzat la construcció de l'espectrògraf per a l'infraroig proper, un dels dos instruments amb els què participa en el Telescopi Espacial Internacional James Webb, que es posarà en òrbita l'any 2018. El Telescopi Espacial James Webb -JWST-, és un projecte conjunt de l'ESA, la NASA i l'Agència Espacial Canadenca dissenyat per prendre el relleu del telescopi espacial Hubble. El JWST està equipat amb un mirall primari de 6.5 metres de diàmetre, que el converteix en el major telescopi astronòmic posat en òrbita. Aquest mirall concentrarà la llum sobre quatre instruments científics d'alta tecnologia, entre els quals es troba l'Espectrògraf per a l'Infraroig Proper. Aquest instrument està dissenyat per detectar la llum dels primers estels i galàxies que es van formar a la infància de l'Univers, uns 400 milions d'anys després del Big Bang, fa uns 13.800 milions d'anys. La seva funció serà separar els components de la radiació infraroja emesa per aquests objectes per obtenir el seu espectre, permetent als científics estudiar la seva composició química, propietats dinàmiques, edat i distància. També estudiarà les primeres fases del procés de formació dels estels en la nostra pròpia galàxia, o les propietats atmosfèriques dels planetes en òrbita a altres estels, avaluant el seu potencial per albergar vida.

El planeta Kepler-78b, orbitant en hores

En unes 8 hores aproximadament un petit planeta extrasolar descobert a 700 anys llum de la Terra orbita al voltant del seu estel, un any complet. És un planeta semblant de grandària a la Terra, però està tan a prop del seu estel que la temperatura a la seva superfície ha de ser de 3.000 graus centígrads. El planeta és el Kepler 78b i està 40 cops més prop del seu estel que Mercuri del Sol. Aquest món ardent no ha de ser habitable, almenys per a la vida com la coneixem. Josh Winn, professor de Física de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i un dels autors de la troballa. L'estel ha de ser jove perquè gira molt de pressa i Kepler 78B està tan prop d'ella que els investigadors creuen que podran mesurar la seva influència gravitatòria amb el que podrien estimar la massa del planeta. En les observacions, busquen l'atenuació periòdica de la llum de l'astre deguda al pas d'un planeta que es creua per davant, en la línia de visió de la Terra. Planetes amb òrbites d'unes hores.

Averia al telescopi Kepler

La NASA ha informat que deté els intents per solventar les fallades al telescopi espacial Kepler i per tant no pot continuar la seva missió sobre l'existència de planetes similars a la Terra fora del Sistema Solar. La NASA es troba considerant què recerques pot dur a terme. El maig passat l´agència va informar de la detecció d'una errada en el sistema de direcció de l'aparell, perdent el control de dos dels seus rotors que ajuden a estabilitzar el telescopi. La sonda orbita el Sol a 64.000 milions de quilòmetres de la Terra i ha dut a terme descobriments importants en trobar exoplanetes, incloses diverses super-Terres en zona habitable. Després de saber que el Kepler ha recollit informació de la seva missió primordial, altres descobriments estan més a prop.

Un any del Curiosity

La NASA va llençar fa uns dies un vídeo de dos minuts amb 548 imatges, com a resum del viatge que el vehicle d'exploració Curiosity està portant a Mart fa un any. Mitjançant una càmera instal·lada a la part davantera de l'enginy, s'han captat alguns dels moments més importants al planeta com el moment en què comença a moure's per la superfície o la recol·lecció d'una mostra de roca. El Curiosity va aterrar a Mart l'1 d'agost del 2012 per provar l´existència de vida a Mart en algun moment de la seva història. Va aterrar després d´un viatge de nou mesos i uns 60 milions de quilòmetres. Fa unes setmanes, el vehicle va completar el seu primer quilòmetre sobre la superfície de Mart camí de la muntanya Sharp.

Fent un mapa de la Vía Láctea

Un grup d'astrònoms que integren l´Sloan Digital Sky Survey III (SDSS-III), en què participa l'Institut d'Astrofísica de Canàries acaba de publicar les característiques desconegudes de 60.000 estels de la Via Làctica, fet que permetrà explorar la part oculta de la galàxia i ajudarà a entendre com es va formar. S'ha dut a terme gràcies a les dades a través d´observacions de l´espectògraf d'alta resolució APOGEE, que observa la galàxia en infraroig, capaç de penetrar el vel de pols que enfosqueix el centre de la Via Làctica.

La Via Làctica apareix com una banda lluminosa que creua el cel coberta per cortines fosques:  és el disc i el bulb o nucli galàctic i les cortines són la pols que impedeix als astrònoms veure totes les parts de la Galàxia.

Com més a prop es troba un estel del centre, una major part de la llum és apagada per la pols. Per això, els estudis sobre els estels de la Via Làctica han estat limitats per la capacitat de mesurar els estels d'aquesta zona polsosa. Es tracta d´una completa col·lecció d'espectres d'estels en infraroig i és una fita memorable, ja que el total de 60.000 estels analitzats suposen deu vegades més que el nombre d'espectres d'alta resolució en infraroig obtinguts fins ara per tots els telescopis del món.

Observant la fi d´un estel

El telescopi Chandra de la NASA hapogut veure la fi d'un estel similar al sol. El seu nom és NGC 2392 o Eskimo Nebula i es troba a uns 4.200 anys llum de la Terra i és del tipus que els astrònoms criden nebulosa planetària, un terme que no té a veure amb els planetes però que s'ha fet servirper semblança d'aquests objectes amb els discos planetaris. Les nebuloses planetàries es formen quan un estel consumeix tot l'hidrogen en el seu nucli, un esdeveniment pel qual el Sol passarà en uns cinc milions d'anys. Quan això succeeix, l'estel comença a refredar-se i expandir-se. Les capes externes de l'estel són arrossegades per vents de fins a 50.000 quilòmetres per hora, deixant enrere un nucli calent, que té una temperatura superficial d'uns 50.000 graus centígrads. La radiació de l'estel calent i la interacció amb vent ràpid amb el vent lent crea l'enreixat complex d'una nebulosa planetària. Finalment, l'estel es col·lapsarà per formar una estel nan blanc. Les observacions de NGC 2392, publicades en The Astrophysical Journal són part d'un estudi de tres nebuloses planetàries amb gas calent en el seu centre.