Trobades restes d´una nova civilització al desert d´Atacama

Una cultura desconeguda ha estat descoberta al nord del desert d´Atacama, a Xile. Data d'entre els segles IV i VII d.C. i es una comunitat agrícola abans de l'expansió de la civilització Tiwanaku, segons arqueòlegs de la Universitat de Wroclaw. La troballa és un tant enigmàtica, amb més de 150 tombes que "s'havien cavat a la sorra sense cap tipus d'estructures de pedra, segons  Józef Szykulski, líder del projecte de recerca. Les condicions desèrtiques han conservat el contingut de les tombes, tombes de persones desconegudes, que van habitar la zona abans de l'expansió de la civilització Tiwanaku. Elements oposats a les tombes individuals indiquen que les persones ja tenien una clara divisió social. A les tombes els arqueòlegs han trobat objectes incloent forts tocats de llana de que podrien tenir la funció dels cascos. Alguns dels cossos estaven embolicats en estores, uns altres en cotó, i altres en xarxes, la qual cosa significa que una de les formes de l'activitat de la cultura era la pesca.

Troben a Papúa, artefactes de 6000 anys d´antiguetat

Arqueòlegs australians han trobat una sèrie d'artefactes de 6.000 anys d'antiguitat que poden donar pistes sobre l'origen i la història d'una de les civilitzacions més antigues del Pacífic. Els artefactes fabricats a força de vidre volcànic negre o obsidiana, tenen forma fàl·lica i probablement eren utilitzats durant cerimònies i rituals. Són molt grans d´uns 20 centímetres de llarg, plans i tenen molt tall. Se sap que no és una eina funcional sinó alguna cosa gran i vistosa que busca atreure l'atenció i clarament la seva forma és una forma de donar un missatge a la gent. Els artefactes daten de temps anteriors a la cultura Lapita, que es creu va ser el primer assentament humà del Pacífic Sud, per la qual cosa poden donar pistes sobre els orígens i la història d'aquesta civilització. L'arqueologia considera que els lapita, poble d'exploradors marins, provenia de Nova Guinea o d'alguna altra regió de Australàsia, i que després es va disseminar per les illes Salomón, Fiji, Tonga i a la resta de Polinèsia, entre l'1.600 i l'1.000 abans de Crist.

La fi dels maies

Un equip d´investigadors han dut a terme un estudi que ha estat publicat a la revista Science, que els canvis climàtics -en aquest cas una brutal sequera- van propiciar el declivi d´una  de les civilitzacions més extraordinàries, la cultura maia. La fi d´aquesta civilització ha estat de sempre un enorme misteri. El seu imperi, amb un cicle clau des de l´any 300 fins l´any 1000, es va estendre pel territori que avui ocupen Guatemala, Honduras, El Salvador i Belice. Segons l´estudi relacionat, un episodi de sequera que es va allargar uns 100 anys, va propiciar la fragmentació social i el col.lapse polític. La investigació ha pres com a punt de partida de l´estudi les estalagmite4s de 2000 anys d´antiguetat de la cova de Yok Balum a Belice. Mesurant els isòtops d´oxígen que es troba a les estalagmites i que viatgen amb la pluja, reflexen les precipitacions que van caure a la superfície terrestre. Amb lògica els períodes de pluja correspon als cicles expansius de la civilització, amb gran producció agrícola i demogràfica. El posterior període de sequera va ser l´inici de la fi dels maies, sobretot als anys 1020 i 1100. L´estudi l´han complementat amb observacions realitzades amb satèl.lits de la NASA i que va concloure que el polen dels arbres va anar desapareixent en el període de declivi i va ser substituït per polen de males herbes, i la desforestació va propiciar un increment de la temperatura a la regió d´uns sis graus, cosa que va afectar a al qualitat de les terres i canviant els patrons de pluja.

Veure a més http://www.slideshare.net/Rosa_Lara/los-mayas-breve-historia , o http://www.historialuniversal.com/2010/10/civilizacion-cultura-maya.html .