Trobat minerals amb aigua provinents del mantell

Una petita mostra d'un mineral en un diamant confirma les prediccions de Julio Verne conforme a les profunditats de la Terra hi ha una enorme reserva d'aigua. En el seu llibre "Viatge al centre de la Terra" escrit al 1864, va imaginar un oceà a l'interior del planeta. Aquestes noves informacions diuen que encara que no en forma líquida, l'aigua podria estar atrapada en minerals de l'escorça terrestre, entre els mantells superior i l'inferior, a una profunditat d'entre 410 i 660 quilòmetres. Ningú fins ara havia pogut demostrar l'existència d'aquest mineral conegut com ringwoodita, format a alta pressió i que fins ara solament s'havia trobat en meteorits. Però ara investigadors de la Universitat d'Alberta han identificat una mostra de ringwoodita dins d'un diamant trobat a Brasil. El diamant, que es va trobar enterrat en el jaç d'un riu, hauria estat «empès» a la superfície de la Terra per una roca volcànica anomenada kimberlita, la més profunda de totes les roques volcàniques. L'autor principal d'aquesta recerca, Graham Pearson ha manifestat que "aquesta zona en particular a la Terra, la zona de transició, podria tenir tanta aigua com tots els oceans del món junts".

La lluna Tità té 11 vegades més aigua que el nostre planeta

Un estudi sobre l'aigua al Sistema Solar ha assenyalat que l'aigua no és una característica única de la Terra i que llunes com Europa o Tità, satèl·lits de Júpiter i Saturn, tenen majors quantitats d'aigua líquida que el nostre planeta. Els investigadors han destacat que Europa té el doble i Tità fins a onze vegades la quantitat d'aigua que posseeix la Terra. El treball destaca que l'aigua és el compost més abundant en l'Univers ja que es compon dels elements més abundants, l'hidrogen i l´oxigen. El que sí és una característica especial de la Terra és l'aigua en estat líquid. En el Sistema Solar és més comú veure-la en forma de vapor o gel. Els científics han explicat que després de la formació del Sistema Solar la major part de l'aigua va acabar en els cossos planetaris més llunyans en forma de gel, perà a la Terra en estar més prop del Sol té menys aigua i la majoria a la seva superfície.

Evidències de la relació entre Mart i la Terra

El professor Steven Benner, de l'Institut Westheimer per a Ciència i Tecnologia a Estats Units ha explicat que una forma de mineral oxidat de l'element químic molibdè, que pot haver estat crucial per a l'origen de la vida, només va poder haver estat disponible a Mart. Aquesta forma de molibdè no podria haver estat disponible a la Terra en el temps en què va començar la vida perquè fa 3.000 milions d'anys la Terra tenia molt poc oxigen, però Mart sí. És una altra evidència de que és probable que la vida arribès a la Terra en un meteorit marcià. La recerca del professor Benner se centra en dos de les paradoxes que fan que sigui difícil entendre com la vida va començar a la Terra: la primera, denominada "paradoxa tar", consisteix que tots els éssers vius estan fets de matèria orgànica, però si s'agrega energia com a calor o llum a molècules orgàniques i els deixa a sí mateixos, no creen vida, sinó que es converteixen en una mica més semblat a quitrà, oli o asfalt. Certs elements, com el bor i molibdè, sembla que són capaços de controlar la propensió dels materials orgànics per convertir-se en quitrà, raó per la qual es creu que aquests minerals van ser fonamentals a la vida primera, diu el professor Benner. La segona paradoxa és que la vida hauria tingut problemes per iniciar-se a la Terra primitiva, ja que és probable que hagi estat totalment coberta per l'aigua, cosa que impedeix la formació de concentracions de bor, que actualment només es troben en llocs molt secs com la Vall de la Mort , sinó que l'aigua corroeix l´ARN, que els científics creuen que va ser la primera molècula genètica a aparèixer. 

L'anàlisi d'un meteorit marcià va mostrar recentment que hi havia bor en Mart, i ara es creu que la forma oxidada del molibdè també estava allí. Diu Benner que "l´evidència sembla assenyalar que en realitat tots som marcians, que la vida va començar en Mart i va arribar a la Terra en una roca".

10.000 km del planeta en una imatge

La missió Landsat Data Continuity, satèl.lit de la NASA, té com a objectiu fer una imatge monitoritzada del nostre planeta desde l´atmosfera i acaba d´aconseguir la seva tasca des de l´alçada més gran fins ara, 705 quilòmetres i una imatge escanejada de 9.600 qm de llargada i 185 d´amplada, des de Rússia fins a Sud-àfrica. Les imatges es poden veure a la web de la missió Earth Observatory de la NASA, tot en una imatge ininterrompuda en què només un petit fragment del Mar Roig la trenca. Si tenim en compte que al voltant d'un 70 % del nostre planeta està cobert per aigua, aconseguir una fotografia tan àmplia en la qual més d'un 90% d'ella és terra és impressionant. El satèl·lit *Landsat de la Data Continuity Mission o missió de continuïtat de dades es dedica a escanejar la Terra des de l'espai per estudiar els recursos per a la sostenibilitat de la humanitat, com a aliment, aigua i boscos.

El nucli del nostre planeta no està sincronitzat amb la seva rotació

El nucli de la Terra va a diferents velocitats, accelerant i desaccelerant amb freqüència, i aquest moviment no està sincronitzat amb la de la massa restant del planeta, segons un estudi portat a terme per Hrvoje Tkalcic de la Universitat Nacional Australiana. Els investigadors van descobrir que en comparació del mantell, el nucli rotava a major velocitat a la dècada de 1970 i 1990, però va desaccelerar a la dels 80. "L'acceleració més dramàtica probablement va ocórrer en els últims anys. L´investigador va comentar que Edmund Halley va especular que les capes internes de la Terra giraven a diferent velocitat... el 1692. L´expert en física i matemàtiques va analitzar, a través d'un mètode nou, els registres dels terratrèmols dels últims 50 anys per a mesurar la velocitat de la rotació del nucli terrestre.

El desgel de l´Antàrtida

El continent de l´Antàrtida registra el més gran desgel dels últims 1.000 anys, segons han manifestat científics de la Universitat Australiana. L´estudi indica que aquest fenòmen va començar a la segons meïtat del segle XX. Per poder veure l´evolució, es va fer un foradament d´un nucli de gel de 364 metres, mesurant la temperatura de l´últim mileni. La cap del projecte, Nerilie Abram, ha explicat que fa uns 600 anys es van donar les temperatures més fredes i com a conclusió, que tèrmicament la zona ha experimentat un increment progressiu en diverses fases al llarg de segles, però la part més gran d´aquesta intensificació del desgel s´ha donat a l´últim segle XX.

Impactants imatges de la nit al nostre planeta

Una de les imatges més conegudes del nostre planeta des de l´espai es va fer el desembre del 1972 quan l´Apollo XVII viatjava cap a la Lluna. Llavors la imatge era d´una gran bellesa, una esfera amb la sorra del Sahara il.luminada, la blancor de l´Antàrtida i el blau dels oceans. Avui en dia, quaranta anys després d´aquella imatge, molts satèl.lits estan equipats per veure el planeta de dia. Però un nou sensor al satèl.lit Suomi, un projecte de la NASA i la NOAA (Administració nacional d´Oceà i Atmosfera) ha pogut facultar l´observació de l´atmosfera i la superfície de la Terra a la nit. Les imatges mostren la bellesa del planeta i la il.luminació de les zones de prèsencia humana amb un detall i qualitat sense precedents.

Descobreixen l´exoplaneta més proper a la Terra

Un planeta amb la massa similar a la Terra ha estat descobert orbitant un estel al sistema Alfa Centauri B, el més proper al nostre planeta, segons ha informat l´Observatori Austral Europeu. També és el més lleuger descobert girant al voltant d´un estel semblant al sol.

Alfa Centauri és un dels estels més brillants dels cels australs i el sistema estelar més proper al sistema solar, doncs es troba a tan sols 4,3 anys llum de distància: és un sistema estelar triple que té dos estels semblants al sol orbitant a prop l´una de l´altre, anomenades Alfa Centauri A i Alfa Centauri B. L´equip de científics va poder localitzar el planeta en observar els petits moviments de l´estel Alfa Centauri B, produïts per la tirada gravitatòria del planeta que la orbita. Malgrat tot el nou planeta és massa calent per tenir vida, ja que està a molt poca distància del seu estel. Amb aquest són ja 800 els exoplanetes confirmats als que s´hauran de sumar uns altres 2300 detectats per la sonda espacial Kepler. 

La NASA grava el soroll de la Terra

Dues sondes de la NASA han aconseguit captar el soroll de la Terra de forma molt neta. Aquest soroll és fruit de les radiacions que envolten el nostre planeta, i estan formades per partícules carregades que resten atrapades al camp magnètic de la Terra. Seria el soroll que escoltaríem si en lloc d´oïdes, poguessim sentir mitjançant antenes. Té un soroll semblant als cants dels ocells i ha estat captat per molts radioaficionats. Els sorolls, captats per les sondes RBSP (Radiation Belt Storm Probes), provenen dels cinturons Van Allen, cinturons de radiació que envolten la Terra i en els què les partícules carregades són atrapades pel camp magnètic del planeta.

Asteroids ii meteorits són les fonts de l´aigua a la Terra

Les noves troballes d´un equip internacional d´investigadors contradiuen les teories que defensen que els cometes van originar l´aigua a la Terra i suggereixen que la font de l´aigua prové dels meteorits i dels asteroids. Al llarg de molts anys els científics han cregut que els cometes eren la font dels elements volàtils de la Terra (com l´hidrogen, el nitrogen o el carboni) que són elements necessaris per determinar l´origen de l´aigua i la vida al planeta. Però una nova investigació publicada a Science, que ha estudiat l´aigua congelada que s´ha distribuit al llarg del Sistema Solar, afirma que l´aigua no va formar part dels materials que van orignar el planeta Terra.

Noves fotografies de la Terra

Una nova fotografia del nostre planeta presa per la sèrie Blue Marble i distribuïda per la NASA gràcies a un instrument VIIRS des del satél.lit Suomi NPP d´observació del planeta, ens fa veure una espectacular imatge del planeta. La imatge està feta a partir de diverses preses de la superfície de la Terra el 4 de gener del 2012. El satèl.lit central nuclear Suomi NPP és el primer d´una nova generació que observarà diversos aspectes de l´evolució de la Terra.

Passejada per la Terra

Amb fotografies preses des de l´Estació Espacial Internacional (EEI), el realitzador Michael Köning ha fet un dels videos més espectaculars sobre les passejades espacials de la base espacial internacional, a la què justament aquest dilluns han sortir tres astronautes de la nau espacial Soyuz. Les imatges són més impactants que els anteriors videos que s´havien filmat ja que s´han pres amb una càmera d´alta sensibilitat i deixen veure l´espectacle de les ciutats de nit o les aurores boreals.

http://videos.lavanguardia.com/20111114/54238130687/paseo-espectacular-por-la-tierra.html

Cercant un món

Les Superterres són planetes prou petits per tenir una composició com la Terra. El planeta HD 85512 b, posseix 3,6 masses terrestres i orbita al voltant de Gliese 370 (HD 85512), un estel una mica més petit que el Sol a 35 anys llum de distància. Es situa al límit de la franja d´habilitat de l´astre i això vol dir que pot ser habitable i que pot existir aigua líquida. Els astrònoms creuen que a poc a poc es descobriran altres planetes semblants a la Terra que tinguin òrbites al voltant d´un estel com el sol. Un nou i potent cercador de planetes, l´ESPRESSO, serà instal.lat al Very Large Telescope (VLT) del ESO a Cerro Paranal, Xile el 2016.

Oxígen a la Terra

La pirita està poranta dades valuoses a un grup d´investigadors i podrien acabar servint per desembrollar alguns aspectes d´un moment crucial a l´evolució de la Terra fa uns 2.400 millions d´anys. S´espera conèixer una mica millor que va succeir a la Terra abans del període conegut com el de la "Gran oxigenació" fa 2.400 millions d´anys i que es va caracteritzar per un increment de l´oxigen a l´atmosfera. L´oxigen alliberat per les formes més antigues de vida bacteriana va propiciar que brollessin noves formes de vida vegetal i animal, la transformació dels oceans i l´atmosfera. La investigació de la Universistat d´Edimburg estudia la composició de les formes de ferro a la pirita i poden portar a conèixer la quantitat d´oxigen present.

La Terra i la Lluna vistes des del satèl.lit Juno

La sonda Juno s´encamina des del 5 d´agost cap a Júpiter i ha tingut temps de dirigir la seva càmara en la direcció de la Terra en una imatge presa el 26 d´agost.Aquesta fotografia permet veure la Terra i la Lluna. La fotografía es va pendre quan la nau es trobava a 9,7 millions de km de la Terra. La Juno necessitarà cinc anys per completar el seu viatge fins a Júpiter (2.800 millons de km).