El professor Steven Benner, de l'Institut Westheimer per a Ciència i Tecnologia a Estats Units ha explicat que una forma de mineral oxidat de l'element químic molibdè, que pot haver estat crucial per a l'origen de la vida, només va poder haver estat disponible a Mart. Aquesta forma de molibdè no podria haver estat disponible a la Terra en el temps en què va començar la vida perquè fa 3.000 milions d'anys la Terra tenia molt poc oxigen, però Mart sí. És una altra evidència de que és probable que la vida arribès a la Terra en un meteorit marcià. La recerca del professor Benner se centra en dos de les paradoxes que fan que sigui difícil entendre com la vida va començar a la Terra: la primera, denominada "paradoxa tar", consisteix que tots els éssers vius estan fets de matèria orgànica, però si s'agrega energia com a calor o llum a molècules orgàniques i els deixa a sí mateixos, no creen vida, sinó que es converteixen en una mica més semblat a quitrà, oli o asfalt. Certs elements, com el bor i molibdè, sembla que són capaços de controlar la propensió dels materials orgànics per convertir-se en quitrà, raó per la qual es creu que aquests minerals van ser fonamentals a la vida primera, diu el professor Benner. La segona paradoxa és que la vida hauria tingut problemes per iniciar-se a la Terra primitiva, ja que és probable que hagi estat totalment coberta per l'aigua, cosa que impedeix la formació de concentracions de bor, que actualment només es troben en llocs molt secs com la Vall de la Mort , sinó que l'aigua corroeix l´ARN, que els científics creuen que va ser la primera molècula genètica a aparèixer.
L'anàlisi d'un meteorit marcià va mostrar recentment que hi havia bor en Mart, i ara es creu que la forma oxidada del molibdè també estava allí. Diu Benner que "l´evidència sembla assenyalar que en realitat tots som marcians, que la vida va començar en Mart i va arribar a la Terra en una roca".
2027 la previsió per enviar els primers éssers humans cap al planeta. Les causes s´han de trobar en manca de fons d'inversió, que ha frenat el treball d'una missió robòtica que volia enviar a Mart el 2018. Aquesta missió robòtica pretén llançar un mòdul d'aterratge i un orbitador a Mart per posar a prova les tecnologies necessàries per a l'assentament humà. De moment Mars One té ja adjudicada el mòdul d'aterratge i l´orbitador. "El retard de la nostra primera missió no tripulada per dos anys, també significa que totes les altres missions es mouran el mateix període de temps, i el nostre primer aterratge humà ara està previst per 2027", va declarar el CEO de Mars One, Bas Lansdorp.
