Entrega de signatures per salvar el CSIC

235.000 signatures. Són les que han aconseguit presentar els investigadors del col·lectiu "Ciència sense futur" que fa unes setmanes van engegar una petició online demanant que els poders públics no deixin morir el CSIC. Un centenar de treballadors del CSIC han fet lliurament al Ministeri d'Economia d'aquestes signatures, recollides a través de la plataforma Change.org. Moltes persones han recolzat la missiva publicada el 10 de juliol, en què es demana que s'actuï per salvar al CSIC i denuncien que aquesta institució i la ciència pública espanyola agonitzen i podrien desaparèixer. José Manuel Fernández, investigador de ciències agràries del CSIC, ha recordat que cada any sense inversió en recerca es perden 5 o 10 anys de treball. Amb samarretes amb el lema "Sense ciència no hi ha futur", els científics han desplegat pancartes que denunciaven la situació crítica d'aquesta institució que com resaven els cartells, ha desenvolupat tasques tan importants com una vacuna contra el VIH que aconsegueix una resposta immune del 90%" o un compost que permet a les plantes adaptar-se a la sequera.

Creen sensors pel control de l´alimentació o el tabac

Inverstigadors de Taiwan han desenvolupat un sensor que pot detectar si un individu meja o fuma més del compte. El dispositiu encara és un prototip, però el seu desenvolupament té una precisió del 94 % i pot diferenciar entre menjar, parlar, tossir, fumar, beure i respirar. El sensor se situa a la boca i es connecta a la part posterior de la llengua, incorporant un velocímetre amb el què es controla el ritme dels moviments de la boca quan es menja o es fuma, de manera que una persona podria saber si s'ha excedit. Els científics de la Universitat Nacional de Taiwan, treballen amb el sensor, que té la grandària d'una cavitat d'una dent, i li estan incorporant algorismes capaços de diferenciar funcions tan dispars com menjar, parlar, tossir, fumar, beure i respirar. En el futur volen incorporar al sensor un sistema Bluetooth i un sistema de recàrrega inductiva. 

Noves troballes a Atapuerca

Atapuerca segueix fent grans descobertes. Ara ha estat l'eina de pedra més antiga -fins ara- d'Europa occidental. Es tracta d'una lasca de sílex amb vora tallant trobada al jaciment conegut com l'Avenc de l'Elefant, dos metres per sota d'on es va trobar una de les peces humanes més antigues d´Europa (una mandíbula). Aquesta diferència d'altura fa concloure als especialistes que aquesta mena de ganivet primitiu és encara més antic, aproximant-se als 1,5 milions d'anys. Aquesta troballa confirma la continuïtat del poblament humà a Europa des que aquest es va originar, fa 1,5 milions d'anys, fins a l'aparició de l´Homo antecessor fa uns 850.000 segons Eudald Carbonell. Per aquest investigador i científic, "encara que es tracta d'una indústria lítica molt arcaica, aquesta ja reflecteix el desenvolupament d'activitats complexes".

i posar en qüestió la teoria fins ara desenvolupada segons la què el primer poblament d'Europa va ser a partir de la successió de petites onades d'homínids sense continuïtat en el temps i condemnades a l'extinció per no adaptar-se.

Una persona amb síndrome de Down, nova regidora a Valladolid

Valladolid comptarà des de dilluns amb el primer edil amb síndrome de Down de l´estat. És Ángela Batxiller, de 29 anys. La nova regidora treballa com a auxiliar administratiu al consistori, a la regidoria de Benestar Social . Batxiller substituirà a Jesús García Galván, que va deixar el lloc fa gairebé un mes. La inclusió d'Ángela Batxiller a la llista electoral municipal va ser ben rebuda per les associacions de persones amb discapacitat, que ho veuen com un pas més en el camí de la normalització.
Certament el substituït, Jesús García Galván, va renunciar fa un mes en ser citat com acusat per delictes de suborn i prevaricació urbanística. No és doncs un canvi realitzat sense certa polèmica. Però malgrat tot significa un nou pas pel reconeixement social de les persones amb discapacitat, i això és meritori. Sembla a més que Ángela Batxiller és un exemple d'esforç personal i superació, i es marca com a meta ajudar a les persones amb discapacitat intel·lectual, trencant les barreres que molts ciutadans tenen amb aquest col·lectiu.

Neix un bolígraf que detecta errades d´ortografia

Els avanços tecnològics arriben a tot arreu. Ara es tracta de Lernstift, un bolígraf que emet vibracions quan l´escriptor comet una falta d'ortografia o escriu d'una manera il·legible. El bolígraf detecta errors ortogràfics i gramaticals en anglès i alemany, i funciona a partir dels moviments de la mà. Els seus creadors, Falk Wolsky i Daniel Kaesmacher, esperen poder incloure altres idiomes, com el castellà. El sistema operatiu de Linux ha estat el triat per Lernstift. És un bolígraf corrector que amb un disseny ergonòmic compta amb puntes intercanviables i funciona en qualsevol suport. La digitalització de l'escrit pot ser una propera novetat, mitjançant l'emmagatzematge en un smartphone. Una altra de les propostes és la incorporació en un sistema professor-alumne perquè el docent, a partir d'una *tablet, pugui avaluar els avanços en la cal·ligrafia i gramàtica dels seus estudiants. Encara no està llençat al mercat i han obert una línia de finançament per la seva producció en sèrie. 

Yuka, un mamut retrobat

Yuka és una femella de mamut que va viure fa 39.000 anys. Es tracta d´un dels especímens millor conservats fins al moment. Va ser trobada al gèlid gel de Sibèria. L'animal, asseguren els experts, tenia 10 anys quan va morir. Malgrat els milers d'anys d'antiguitat, presenta un perfecte estat de conservació, mantenint gran part del pèl que li protegia del fred dels seus tres metres de llargada. Els científics han fet diversos intents per clonar mamuts, utilitzant cèl·lules de restes de 1990, sense èxit. Potser ara, seran capaçoa. De moment s´ha anat de gira al Japó per ser exposat.

Carregar el telèfon mòbil amb orina

Un dels problemes més freqüents dels telèfons mòbils, la descàrrega, sembla s´està estudiant d´una forma molt humana. Moltes companyies han llançat al mercat accessoris que allarguen la vida d'aquest component. Però ara investigadors de la Universitat de l'Oest d'Anglaterra han desenvolupat una forma original de carregar la bateria del mòbil: amb orina. El que han fet els investigadors és bolcar la micció en una pila de combustible amb bacteris. Gràcies al nitrogen de la urea, aquests microorganismes han estat capaços d'alimentar-se i generar energia segons fonts de la investigació. Així, van poder recol·lectar prou energia per carregar la bateria d'un Samsung. Una pila de combustible és un recipient que s'utilitza per generar electricitat. La clau és que al recipient hi havia bacteris. El doctor Ieropoulos, expert en l'aprofitament d'energia a partir de fonts poc comunes ha explicat que fins ara, ningú havia aprofitat el poder de l'orina per fer això.