Pagament a l´espai

Com es pot ja lliurar missatges des de l´espai, les empreses comercials ja estan lluitant pel sector dels calers electrònics. Com ja sembla que n´hi haurà negoci, segur que pot ser necessària una eina per realitzar transaccions financeres. Virgin ja està preparant els seus primers vols comercials i una empresa russa vol obrir un hotel espacial. Els viatges a l´espai generaran la necessitat d'oferir totes les comoditats possibles incloent, com pagar. L´astronauta Buzz Aldrin comenta que s´haurà de pagar una factura o enviar ajuda econòmica a un familiar que estigui a la Terra, i això suposarà tenir accés als diners. Per això PayPal ha decidit llançar PayPal Galactic orientada a que els pagaments a l'espai siguin una realitat. El projecte compta amb el suport de la comunitat científica. PayPal Galactic és una iniciativa per augmentar la consciència quan hi hagi milers de persones a l'espai.

El primer robot astronauta

Toyota ha donat a la lluma Kirobo, el petit astronauta mecànic que viatjarà a l'espai a l'agost d'enguany.  Kirobo és un dels dos robots de comunicació verbal desenvolupats al Projecte Kibo Robot, projecte conjunt del Centre de Recerca per a Ciència Avançada i Tecnologia de la Universitat de Tòquio, Robatori Garage i Toyota Motor Corporation. La infraestructura de Kirobo ha estat creada pel centre de recerca nipó i Robatori Garage i Toyota ha proporcionat el programa de reconeixement de veu. L'Agència d'Exploració Aeroespacial de Japó també s'ha implicat en el projecte. El 4 d'agost, Kirobo partirà cap a l'Estació Espacial Internacional i esperarà l'arribada de l'astronauta Koichi Wakata. Serà el primer comandant japonès que assumeixi el comandament de l'estació el 2014. Kirobo farà companyia a Wakata com a part d'un experiment. El robot i l'astronauta nipó formaran part del primer experiment conversacional entre humans i robots en l'espai.

Creen ossos artificials a partir de cèl.lules mare

La ciència pot fer ossos artificials. Investigadors espanyols han aconseguit crear ossos artificials a partir de cèl·lules mare i carbó activat. És un nou biomaterial que permet generar ossos artificials a partir de cèl·lules mare procedents de cordó umbilical que són prèviament diferenciades sobre un suport de tela de carbó activat, essent aquesta la novetat de la investigació. La recerca on s'ha obtingut l'os artificial s'ha desenvolupat al al Centre de Recerca Biomèdica de la Universitat de Granada, les facultats de Ciències de Granada i Jaén i l'Institut de Parasitologia i Biomedicina López Neyra (CSIC). La troballa pot servir per a la fabricació de medicaments destinats a la reparació de lesions òssies, tumorals o traumàtiques. De forma provisional la recerca ha estat desenvolupada exclusivament en laboratori. Ara tocarà implantar aquest biomaterial en models d'experimentació animal per comprovar si és capaç de regenerar l'os.

La natura en la seva cara més brutal

Els científics han estat treballant sobre els embrions del tauró camús i han descobert que abans de néixer tenen un comportament caníbal, i el més gran o fort es menja a tots els seus germans menys a un, els únics que finalment arriben a néixer. Els científics coneixien aquesta agressivitat intrauterina, però no eren capaces d'explicar-ne el motiu. Ara es creu tenir la resposta ja que segons la Universitat Stony Brook de Nova York, es tracta d'una estratègia competitiva amb la què els mascles tracten d'assegurar la seva paternitat.
Els investigadors van analitzar embrions de tauró en diferents etapes de la gestació de quinze femelles mortes. Les femelles amb un embaràs avançat solament conservaven dos embrions i les femelles que es trobaven en una etapa primerenca de la gestació tenien en l'úter fins a 9 embrions, que eren generalment de dos pares. Una ventrada pot ser composta per 12 membres, però el més gran d'ells devorarà a tots menys un i amb aquesta estratègia solament els gens d'un pare segueixen sent dominants encara que les femelles s'apariïn amb múltiples parelles. Al final, el mascle perdedor s'ha dedicat, sense voler-ho i molt lluny de la seva intenció, a proporcionar aliments per al fill del mascle rival.

En marxa el projecte O3b

El projecte O3b (Other 3 billion) portarà Internet de baix cost a 3.000 milions d'habitants. Des de la Guyana francesa es llançarà el primer dels quatre satèl·lits que configuren un sistema situat a l'òrbita equatorial que donarà cobertura de banda ampla a la meitat de la població mundial. Aquesta xarxa global vol mitigar la bretxa digital entre els països del Nord, i els de el Sud. Dos terços del món no té accés a la major font d'informació i de dades del món. A Europa, el 77% de la població està connectat, a Àfrica, no arriba al 16%. O3b tracta de trencar aquest desequilibri. Amb vuit satèl·lits, durant el mes de novembre el servei es posarà definitivament en marxa, expliquen els responsables del projecte, liderat per la Societat Europea de Satèl·lits. O3b posarà en òrbita almenys altres quatre satèl·lits fins a aconseguir una constel·lació formada per 12 el proper any, que es podrà ampliar.

Les plantes fan deures de mates

Un grup de científics d´Anglaterra han trobat un exemple d´un sofisticat càlcul aritmètic a biologia. Les plantes fan matemàtiques durant la nit per poder calcular la quantitat de midó que consumeixen, a través de la divisió en un procés de productes químics de les fulles de les plantes. Són les conclusions de l'informe de l'equip del Centre John Innes. Els científics han estudiat la planta Arabidopsis, que es considera com una planta modelo per a experiments i han conclòs que el procés és similar al de les aus, que fan càlculs semblats per preservar els nivells de greix durant la migració. Al llarg de la nit, quan la planta no pot utilitzar l'energia de la llum solar per convertir el diòxid de carboni en sucres i midó, ha de regular les seves reserves de midó per assegurar que duren fins a l'alba. Els experiments realitzats per científics del Centre John Innes  demostren que per ajustar el seu consum de midó de manera precisa, la planta ha d'estar realitzant un càlcul matemàtic o divisió aritmètica.

Mapa en 3D del cervell humà

Científics han elaborat el mapa del cervell més detallat de la història i en 3D. Els seus creadors han treballat durant 10 anys per aconseguir un enorme nivell de detall a partir de 7.400 làmines del cervell d'una dona de 65 anys. El mapa té 50 vegades més resolució que altres models anteriors que imitaven un escàner tradicional del cervell. Aquest mapa mostra les neurones individuals i les connexions que existeixen entre elles. El mapa forma part del Projecte Europeu del Cervell Humà, que dedica 1.000 milions d'euros a tractar de desenvolupar un model computeritzat del cervell. Els seus creadors planegen posar-ho a la disposició del públic de forma gratuïta a través d'un portal d'Internet, CBRAIN, amb la finalitat de facilitar el treball d'investigadors de tot el món.