Investigant sobre la cèl.lula mare

La Universitat Internacional de Catalunya ha patentat el mètode d´extracció de la cèl.lula mare adulta dels queixals i que és capaç de regenerar ossos i neurones. Els científics de la Universitat de Catalunya han aconseguit aillar una cèl.lula mare extreta del queixal i que pot regenerar teixits ossis, hepàtics i neuronals. La investigació ha estat liderada pel doctor Maher Atari i dirigida per Lluís Giner i publicada a la revista Journal of Cell Science http://jcs.biologists.org/. El centre ha patental el mètode d´extracció que té un alt potencial terapèutic en l´àmbit clínic. L´equip ha fet servir el tercer queixal (del seny), ja que és l´últim que es desenvolupa als humans i està en fase més primerenca de desenvolupament i per tant pot oferir una quantitat òptima de teixit de pulpa dental per a l´aïllament de les cèl.lules mare adultes.

Innovacions a Google Maps

Google Maps s´actualitza amb una nova funcionalitat que mostra un mapa interior dels edificis, concretament de més de 10.000 edificis al món, entre ells aeroports, universitats, museus i centres comercials. De moment correspon a 9 països -Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Japó, Anglaterra, Nordamerica, Suècia i Suïssa, malgrat és segur s´extengui a més edificis i estats. L´aplicació es diu Indoor Maps, que fins i tot destaca planta a planta on es situen els ascensors o les sortides d´emergència. Per accedir als mapes només s´ha de fer zoom a l´edifici que estigui en pantalla, restant les rutes i guies marcades a l´interior dels edificis. De moment, només està a Android.

Avenços a la investigació cel.lular

Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra han descobert com les cèl.lules es protegeixen davant les agressions ambientals. S´han descobert que davant l´agressió externa adopten una estratègia en què resten en mode stand by i no continuen la seva tasca de creixement fins que ha passat l´acció dels agents externs. Una errada d´aquest mecanisme afavoreix l´acumulació de mutacions a l´ADN i fer que les cèl.lules sanes  es converteixin en cancerígenes i, al contrari, pot estimular el mecanisme que frena la multiplicació d´aquestes cèl.lules fa preveure que es pugui desenvolupar medicaments contra el càncer. L´equip d´investigadors s´ha especialitzat a estudiar com les cèl.lules detecten i responen a canvis de l´entorn. Ja se savia que en situacions d´agressió, els gtens produeixen proteïnes que defensen la cèl.lula. Segons els resultats aconseguits i presentats a la revista Nature, la resposta està en la fabricació d´una proteïna -anomenada Hog1-, que s´activa en situacions d´estrès cel.lular. En situacions de conflicte, aquesta proteïna interactua amb una altra, anomenada Mrc1 que regula la multiplicació cel.lular i aturar el procés de còpia d´ADN.

Investigacions sobre la grip

Un equip d´investigació dirigit per Jaime Martín Benito del Departament d´estructura de Macromol.lècules i Juan Orytín de Biologia Molecular del Centre Nacional de Biotecnologia ha aconseguit apropar-se a definir l´estructura del cor del virus de la grip. El cor del virus té vuit segments d´ARN que componen el seu codi genètic. Diverses proteïnes associades són les encarregades de la replicació del virus i fer nous que ajuden a escampar la grip. El treball de l´equip investigador, amb més de 10 anys de feina, ha estat revelar l´estructura tridimensional en doble hèlix i descrirure com és la interacció entre ARN, proteïnes i polimerasa a l´interior de la seva maquinària. El treball, de gran importància, ha estat publicat a Science Express.

Tendències a les xarxes socials

N´hi han xarxes socials que estan promovent contactes d´ordre personal, com per exemple Meetup. És una xarxa social dissenyada per facilitar la localització d´altres interessades en els mateixos temes i que visquin a prop.  Es tracta de veure´s, de comunicar-se, reunint grups de persones que es trobin i vulguin compartir les seves experiències sobre un tema. Té com a característica l´organització per interessos, el què serveix alhora per compartir informació i guanyar experiència. A Meetup no n´hi han restriccions per proposar una trobada ni tampoc per tipus de tema i l´objectiu és només conversar, incrementar la formació o fer negocis. Altres webs promouen altres contextos :trobar parella o amics, com Match o només trobar-se per fer amistat, negoci o guanyar calers com meetin.org. Són altres formes de conèixer gent, d´establir una relació personal o professional i té l´aventatge de saber primer que n´hi ha un interès.

Nova descoberta a l´univers

Un equip d´astrònoms ha descobert un nou planeta que ha sorprès pel seu tamany, ja que està considerat un planeta gegant. Té un diàmetre 10 vegades més gran que el planeta Júpiter. Està al voltant de l´estel Kappa Andromedae, a uns 170 anys llum de la Terra, i per aquest motiu se l´ha anomenat Kappa Andromedae b. L´observació s´ha fet de forma directa, observació que s´ha fet molt poques vegades. Està ubicat a una distància del seu estel semblant a la distància del planeta Neptú respecte al Sol. Al marge del seu tamany, l´altre característica destacada és el seu pes: té una massa 12,8 vegades més gran que Júpiter, el més pesat dels del Sistema solar. Aquest factor, ha fet que els astrònoms estiguin encara dubtant si realment el nou planeta és tal o més bé es tractaria d´un estel marró de massa inferior. Per explicar-ho breument, els models de referència planetària diu que el nou planeta està una mica per sota de la capacitat de generar energia per fusió, cosa que el situaria i faria considerar com un estel nan marró en lloc d´un planeta. Els planetes massius irradien escalfor de la seva pròpia formació (Júpiter, per exemple, ho fa en un volum de dues vegades l´energia que rep del sol). Si l´objecte és massiu,  és capaç de generar energia internament fusionant una forma pesada d´hidrògen anomenat deuteri.

Badalls fetals

Curioses han estat les imatges que hem vist aquests dies arrel de la investigació de les Universitats de Durham i de Lancaster que han portat a terme l´estudi dels fetus i descobrir que aquests també poden badallar. Els científics van fer servir exploracions en 4 dimensions de 15 fetus sans a les últimes setmanes de gestació. Després d´uns quants escànners han distingit el que era un badall d´una obertura de boca normal, basant-se en la durada de l´obertura bucal. Interpreten a partir de l´estudi que més de la meïtat de les obertures bucals són en realitat badalls, arribant a contabilitzar sis a l´hora. A més van descobrir que a partir dels 7 mesos de gestació, aquestes obertures, siguin badalls o normals, van minvant de forma clara.  L´estudi ha estat publicat a la revista "PloS ONE".