Les bombetes de tota la vida´, són retirades

La política de la Unió Europea posa ja fi a les bombetes incandescents de tota la vida  -les de Thomas Edison-. Des de l´1 de setembre no es podran comprar aquestes bombetes perquè segons els investigadors suposen un cost molt elevat a nivell energètic i de fort impacte mediambiental. Al llarg dels últims 100 anyus han estat una font de llum imprescible amb què es va aconseguir autonomia respecte a la llum solar allargant alhora les jornades de treball en una societat marcada per l´explotació de la força de treball. Els experts consideren que el cost es veu compensat per l´estalvi d´energia i la durada molt més llarga de les bombetes. La LED es confirma com el tipus de llum que ha de suplantar la bombeta tradicional.

Una aplicació permet crear un armari virtual a la xarxa

Al febrer del 2012 va néixer una aplicació per facilitar la tasca de les persones que estan molt pendents de la seva roba. Es tracta de DressApp, que està disponible per IOS i Android. Així es té controlat la roba i els accessoris segons Slash Mobility, empresa que ha desenvolupat l´aplicació. L´app és gratuïta i es pot descarregar a www.dressapp.es, iTunes i Google Pay. Permet introduir la roba en un armari a partir de fotografies, a més de posar productes què li agradaria comprar-se, les pot veure, gestionar, classificar i ordenar per diverses categories, temporades, etc, crear conjunts i guardar-los en el calendari de l´aplicació, compartir-ho amb contactes, xarxes socials i correu electrònic. Com el contingut es guarda al núvol, és possible accedir a ell mitjançant l´ordinador, el telèfon o la tablet.

Google patenta uns guans tipus Minority Report

Google www.google.es/ acaba d´inventar i registrar un altres innovació més. Es tracta d´uns guants interactius que s´assemblen als que feia servir Tom Crruise al fim Minority Report. Es tracta del disseny d´uns guants amb sensors de moviment i càmares per captar imatges i lliurar ordres a un altre dispositiu. Porten un processador potrent per comparar imatges, reconèixer objectes i enviar ordres. No té encara funcions avançades i comporta que de moment necessiti un altre dispositiu per interactuar amb altres aparells. Els sensors ubicts a la punta dels dits permeten enregistrar el moviment de les mans i traduïr-lo en ordres per al dispositiu. Els sensors capten també el moviment de desplaçament lateral, l´opció de zoom i de retrocès per moure´s a les diferents pantalles. Google així cerca innovar la forma en què els internautes es comuniquen amb l´electrònica. 

Robinson Crusoe també és desnonat

En els temps que ens acompanyen, ni tan sols es salvaria Robinson Crusoe, el protagonista de l´obra de Julio Verne. Un ciutadà australià de 60 anys, David Glasheen, va decidir el 1993 seguir les passes de Robinson Crusoe després de fer fallida a rael del crash de la borsa del 1987, en què va pedre uns 7,5 milions d´euros. Fart de la seva situació, David Glasheen se´n va anar a una illa de l´estat australià de Queensland, Restoration Island, en què ha estat fins avui. Ara després de 20 anys, la justírica ha fallat que David Glashenn és u intrús. Ha respectat el medi ambient, s´alimenta de fruits i crancs i no ha fet mal a ningú. Però, David molesta perquè Queensland vol portar a terme un projecte de construcció d´un complex turístic. Així és la vida en el nostre món!.

 

Mor Neil Amstrong

Ha mort Neil Amstrong, el primer home que va trepitjar la lluna. Avui doncs és dia de dol per tots aquells que estimem l´aeronàutica espacial, l´estudi de l´univers i l´esforç de la humanitat per cercar-se a ella mateixa fent honor a la nostra intel.ligència, que fem servir tan poques vegades. És brutal que estem en disposició d´inventar ginys que ens porten a l´espai, portar astronautes, estudiar i passejar pels planetes o satèl.lits de la nostra galàxia, portar sondes més enllà dels confins de l´univers conegut. Doncs un d´aquests protagonistes va ser Neil Amstrong, que en juliol de 1969 va fer història a la missió de l´Apolo 11 acompanyat de Buzz Aldrin i Michael Collins. Ha mort als 82 anys per qüestions cardiovasculars. Aquest home, que en trepitjar la LLuna va fer famosa la frase "un petit pas per a l´home, un gran pas per a la humanitat", era un home humil que sempre va creure que només estava fent la seva feina. No savia que en aquell moment, la seva trepitjada, el seu alè, era el de tot un planeta, bandera de tota aquella gent que treballa per explorar el desonegut i viatjar el més lluny possible a l´espai. 

El Curiosity segueix endavant

Les temperatures són a la zona del cràter Gale de Mart d´uns 71 graus sota zero de mínima i 11 graus sota zero de màxima. S´esperava més fred encara i la humitat es baixa, d´un 8%, i n´hi ha un vent del nordest. Allà on es troba ara el Curiosity és el final de l´hivern. Totes aquestes dades han estat preses amb l´estació meteorològica REMS, amb aportació de l´estat espanyol al laboratori. Aquesta estació està mesurant la pressió, la humitat, però n´hi ha un problema per mesurar el vent. Sense esperar les primeres passes ja s´havien provat diversos instruments, com el braç de 2,1 metres de longitud amb cinc articulacions, eina amb què es prendran mostres i analitzar-les. A sobre del braç, n´hi ha una càmera, una  perforadora i un espectròmetre. També han anat molt bé totes les proves de l´experiment del làser per fer anàlisi químic.

Big Data

La gran quantitat de dades digitals a la xarxa, s´ha convertit en un capital molt valuós i és molt important veure com el fan servir les companyies i les perspectives del sector digital. Cada vegada més les personesw es passen molt temps a l´esfera digital i això obre les portes i la fam de moltes d´aquestes empreses, deixant moltes petjades a les activitats de la xarxa, sia comentaris, fotos, videos, clicks sobre productes que ens interessen i pàgines que visitem amb molta freqüència. Tenint present la gran quantitat d´internautes i el temps que ens passem connectats, la “big data” és el cúmul de dades que es produeix després de la nostra acció diària a la xarxa.