Avançant en la investigació contra el càncer

El somni de destruir el càncer amb cèl·lules del sistema immune programades per atacar als tumors porta camí de ser una realitat propera. L´esperança es diu “cèl·lula mare T de memòria” (TSCM), i és un tipus nou de glòbul blanc del sistema immune que reuneix les dues propietats ideals: com a cel·lules mare, tenen la capacitat d´autorenovar-se de manera indefinida, i per un altre tenen memòria immunològica, i conserven la seva capacitat per actuar contra un agent infecciós o un tumor. Científics de Milà han demostrat que poden subsistir almenys 12 anys en el cos de 14 pacients.El petit assaig clínic no havia estat planejat per a aquesta fi, sinó per provar la seguretat d'una tècnica de teràpia gènica contra un tipus d'immunodeficiència hereditària (SCID, o malaltia dels nens bombolla). Els resultats es presenten a Science Translational Medicine, de la revista Science.

La destrucció de les posidònies

La pèrdua de les prades submarines de posidònia ja ha estat anunciada fa temps i planteja problemes, ja que aquestes zones ja no poden capturar i emmagatzemar el CO2 atmosfèric, i poden convertir-se en una fonts d'aquest gas en alliberar el diòxid de carboni emmagatzemat en la prada durant dècades. Aquesta és la conclusió d'un estudi en què ha participat el CSIC, la UAB i l'Institut dels Oceans de la Universitat d'Austràlia Occidental. L'equip va avaluar si la revegetació d'aquestes prades és eficaç per restaurar la capacitat per actuar com a embornals de carboni en relació al temps necessari per aconseguir-ho. Per Nuria Marbá, coautora de l'estudi, “els nostres resultats indiquen que la pèrdua d'aquest ecosistema també ha d'haver representat una important pèrdua en la capacitat de segrestar i emmagatzemar carboni en els sediments de les prades submarines”. Pere Masqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca que “les àrees potencials disponibles a tot el món per dur a terme projectes de revegetació d'angiospermes marines és enorme i poden ajudar a reconstruir els embornals de carboni, així com a preservar els dipòsits més antics”.

Investigant amb l´acer per fer un nou material

Cinc elements (ferro, carboni, manganès, alumini i níquel) són els elements d'un nou material que segons científics de Corea del Sud és tan resistent com l'acer, però més lleuger i mal·leable. L´estudi ha estat presentat a la revista Nature. Durant molts anys, l'acer (aliatge de ferro amb carboni) ha estat clau en el sector de la construcció i en la fabricació de vehicles, però el seu ús ha descendit a mesura que la indústria demanda materials més lleugers; per exemple en un cotxe la quantitat d'acer ha disminuït al 60,1% el 2011. Calen sistemes d'enginyeria que siguin eficients des d'un punt de vista energètic i ha disparat la demanda de materials estructurals lleugers i es vol un metall que sigui resistent, però també dúctil i lleuger. L´empresa Posco, que és un dels majors productors d'acer del món i ha finançat la recerca per desenvolupar aquest material, assajarà en una planta pilot la seva producció i ja ha manifestat que l´'acer que obtinguin d'aquest assaig no serà comercialitzat, servint per detectar possibles dificultats que poden aparèixer en fer-se a gran escala.

Investigant l´origen de l´aigua al nostre planeta

Els estels, objectes celestes de gel amb pols i roques, podrien haver portat l'aigua a la Terra

fa milers de milions d'anys. Però la signatura química de l'H2O captada per la nau espacial Rosetta que acompanya al cometa 67P/Churyamov-Gerasimenko, mostra gran diferència amb la del nostre planeta. Els científics, que porten temps investigant la composició de l'aigua en estels i asteroides per determinar quin va poder ser el dipòsit original, s'inclinen perquè siguin els asteroides la font original. 

La clau dels resultats està en la mesura directa de l'hidrogen i el seu isòtop deuteri realitzada in situ, en l'encara lleu embolcall gasós del cometa 67P/Churyamov-Gerasimenko, per l'instrument Rosina, un espectròmetre de masses que porta la nau Rosetta. Aquest cometa forma part de la família dels de Júpiter, així denominats perquè les seves trajectòries estan influïdes per la gravetat d´aquest planeta. La nau Rosetta, va arribar l'agost passat i dóna voltes al voltant fotografiant-ho, prenent dades de la composició, estructura, evolució, etc. El mes passat, la Rosetta va enviar al sòl del 67P/Churyamov-Gerasimenko el mòdul de descens Philae que, durant unes hores i abans de quedar-se sense bateries, va registrar informació des de la superfície del cometa. En algunes molècules d'aigua, el deuteri substitueix a un o els dos àtoms d'hidrogen corrents. El deuteri és un isòtop de l'hidrogen, de manera que en el seu nucli, a més d'un protó, hi ha un neutró. Com la proporció o abundància de deuteri i hidrogen corrent en l'aigua varia, els científics, analitzant aquesta signatura química en diferents objectes del Sistema Solar, poden rastrejar en diferents tipus d'objectes celestes l'origen de la major part de l'aigua oceànica terrestre. Les dades preses pel Rosina mostren que la proporció deuteri/hidrogen en l'embolcall gasós del 67P/Churyamov-Gerasimenko és tres vegades més alta que en l'aigua de la Terra i molt superior a la d'altres estels similars. Si els estels són boles de gel brut, els asteroides són roques del Sistema Solar

“L'origen de l'aigua i de complexos orgànics a la Terra i altres planetes del tipus terrestre s'ha vingut discutint des de fa molts temps sense haver-se aconseguit un consens”, expliquen Altwegg i altres científics a la revista Science. “Dades anteriors i el nostre nou descobriment suggereixen que hi ha un rang ampli de proporcions de deuteri/hidrogen en l'aigua de la família d'objectes de Júpiter i descarten la idea que aquests dipòsits siguin d'aigua com la de la Terra”.

Seguim l´aventura del Curiosity

Les dades recollides pel Curiosity revelen que la muntanya Sharp, formada dins del cràter Gale, podria estar formada pels sediments dipositats en el jaç d'un llac fa milions d'anys, segons ha informat avui la NASA. Membres de l'equip de l'equip investigador van assenyalar que aquestes troballes suggereixen que Mart va tenir un clima més càlid que va permetre que hi hagués sistemes d'aigua i llacs durant un llarg període de temps. Aquest temps va ser el suficient perquè els sediments formessin la muntanya, va indicar Michael Meyer, director científic del programa. Meyer va dir que pels investigadors és un repte el desxifrar com es va formar la muntanya composta per capes de roques. Curiosity està investigant les capes de sediments més baixes de la muntanya, una secció de roques d'uns 150 metres en l'anomenada formació Murray, que podrien ser sediments superposats transportats per rius i una vegada evaporada l'aigua modelats pel vent. L'altra pregunta per resoldre és si aquest aigua va existir el temps suficient com perquè es donés la vida microbiana.

Zano, un drone pel mòbil

Una empresa del Regne Unit s'ha llançat a la tasca de desenvolupar un dron petit, que voli solament, capturi imatges en alta resolució i les enviï directament al smartphone del seu usuari. Aquest dron, que ja existeix en el seu prototip, es diu Zano i està en fase de finançament en KickStarter. Zano és un drone ultra-portàtil dissenyat per a la fotografia aèria. Asseguren que és tan petit que cap en el palmell de la mà d'una persona, i és intel·ligent per la qual cosa pot volar solament, sense que el propietari hagi de maniobrar. Mesura 6.5cm x 6.5 cm i pesa 55 g. Té una càmera de vídeo de 5MP amb micròfon digital. Està equipat amb sensors d'infraroig, integra un sonar i un sensor de pressió d'aire per controlar l'altitud del dron i fa servir la xarxa Wi-Fi per enviar les imatges que grava directament al mòbil del propietari.

La missió Rosseta és un èxit

El mòdul d'aterratge Philae va aconseguir posar-se sobre la superfície del cometa 67P/ Churyumov-Gerasimenko, en el moment més important de la missió Rosetta, que es va llançar a l'espai fa més de 10 anys i que ha aconseguit per primer cop posar-se al damunt de la superfície d´un cometa al seu pas i dipositar en ell un mòdul científic per estudiar-ho. La sonda Rosetta acompanyarà al cometa durant un any i mig i el mòdul d'aterratge, si aconsegueix recarregar les seves bateries amb els panells solars dels quals està recobert, enviarà dades científiques els propers tres mesos. Després d´una sèrie de problemes tècnics, el mòdul d´aterratge Philae està subjectat a la superfície del cometa pels perns que van cargolar les seves potes a la superfície en tocar el sòl. La maniobra de l'aterratge va durar prop de set hores de caiguda lliure i a una velocitat d'un metre per segon. A les 09:35 del matí, el mòdul Philae va ser alliberat per la nau Rosetta per començar un llarg descens fins a la superfície del 67/P Churyumov-Gerasimenko. El contacte amb el cometa es va produir a les 16:38, gairebé exactament set hores després que Philae fos alliberat. La notícia que la missió havia estat un èxit va arribar a la Terra 28 minuts més tard.