L´escultor Etsuro Sotoo posa la seva emprenta a la Sagrada Família de Gaudí

La primera de les quatre portes de l'escultor japonès Etsuro Sotoo que formaran la façana del Naixement de la Sagrada Família ha estat col·locada. L'artista ha participat en la restauració i execució dels grups escultòrics del portal del Roser i de la façana del Naixement, que van ser destruïts durant la Guerra Civil. El grup narratiu de l'accés exposa esdeveniments dels primers anys de vida de Jesucrist, al voltant d'un conjunt escultòric i ornamental que recrea el naixement de Jesús enmig de la naturalesa. La porta, situada en el pòrtic central de la Caritat, és de bronze i té unes dimensions de més de 7 metres d'altura per 3 metres d'ample. Inspirades en la naturalesa, el color dominant és el verd, que s'ha aconseguit a partir del procés de corrosió del metall. El seu disseny representa un conjunt d'heura, fulles, flors de carabassa i flors de lliri. També hi ha diferents insectes com a escarabats, vespes, mosques, llagostes, papallones, centpeus, grills, abelles, marietes, erugues, aranyes, formigues i libèl·luleses. Des de l'any 2005 la façana i la cripta del temple formen part del patrimoni mundial de la Unesco. Es preveu que la seva instal·lació completa finalitzi en 2015.

Atapuerca excava cercant els dos milions d´anys

L´equip d´Atapuerca treballa per confirmar la presència d'homínids fa dos milions d'anys, la qual cosa igualaria l´antiquetat de les restes de la gola d´Olduvai (Tanzània), que està considerada el Bressol de la humanitat, ha avançat un dels codirectors dels jaciments. Carbonell va recordar que a Atapuerca s´han trobat restes de l'homínid més antic d'Europa, d'entorn a 1,2 milions d'anys, i vestigis de presència de fa més d'1,5 milions, encara que de moment no han aparegut fòssils d'ossos d'homínids d'aquesta antiguitat. En els propers anys s'ampliaran els sondejos a la serra d'Atapuerca, i es realitzaran treballs en nous jaciments com l'anomenada Cova dels Fantasmes, on esperen poder trobar restes que rondin els dos milions d'anys d'antiguitat. José María Bermúdez de Castro, un altre dels codirectors ha definit Atapuerca com una gran enciclopèdia en la qual es van ordenant les pàgines per capítols. Totes aquestes troballes s'aniran sumant al treball realitzat en 36 anys d'excavacions que permetran a l'equip de recerca completar un nou patró evolutiu que esperen presentar a la comunitat científica en els últims mesos d'aquest any, ha assegurat Juan Luis Arsuaga, un altre dels codirectors d'Atapuerca.

Kindle Unlimited, portal de lectura digital amb més de 600.000 obres

L´empresa Amazon està duent a terme una escalada important per situar-se com un referent de les compres per la xarxa. Ara a més trepitja un terreny que no és nou pel gegant empresarial amb una última iniciativa molt impactant,, la conquesta del mercat dels llibres electrònics. El servei s´anomena Kindle Unlimited i ja surt amb una aurèola per situar-se al capdavant de les empreses del sector. Amazon posarà a disposició dels clients ni més ni menys que accés il·limitat a més de 600.000 títols per un preu d´uns 10 dòlars, i en qualsevol dispositiu. És a dir, que simultàniament, podrem descarregar fins a deu llibres a través de les seves aplicacions per iPhone, iPad i Android. De moment seguirà el model marcat per la indústria i no n´hi hauran gaires novetats, seran títols populars, el més llegits. Sis-cent mil obres és molta lletra. Un aplaudiment pel portal.

Trobades restes d´una nova civilització al desert d´Atacama

Una cultura desconeguda ha estat descoberta al nord del desert d´Atacama, a Xile. Data d'entre els segles IV i VII d.C. i es una comunitat agrícola abans de l'expansió de la civilització Tiwanaku, segons arqueòlegs de la Universitat de Wroclaw. La troballa és un tant enigmàtica, amb més de 150 tombes que "s'havien cavat a la sorra sense cap tipus d'estructures de pedra, segons  Józef Szykulski, líder del projecte de recerca. Les condicions desèrtiques han conservat el contingut de les tombes, tombes de persones desconegudes, que van habitar la zona abans de l'expansió de la civilització Tiwanaku. Elements oposats a les tombes individuals indiquen que les persones ja tenien una clara divisió social. A les tombes els arqueòlegs han trobat objectes incloent forts tocats de llana de que podrien tenir la funció dels cascos. Alguns dels cossos estaven embolicats en estores, uns altres en cotó, i altres en xarxes, la qual cosa significa que una de les formes de l'activitat de la cultura era la pesca.

Investiguen el llenguatge dels ximpancés

Un equip de primatòlegs anglesos està desxifrant un repertori de 66 gestos que els ximpanzés utilitzen per comunicar-se. El llenguatge gestual especialment de mans i braços, s'empra per a missatges quotidians com "dóna'm" o "presa". L'estudi l´han realitzat Catherine Hobaiter i Richard Byrne, investigadors de la Universitat de St Andrews, amb un grup de 80 ximpanzés de la selva de Budongo, a Uganda.Els resultats augmenten l'antiga creença que els nostres parents vius més propers tenen un propòsit de comunicació És sabut des de fa temps que els simis usen gestos per comunicar-se, S'ha comprovat que no cessen de gesticular fins que aconsegueixen el seu propòsit o que, en cas contrari, van provant gestos alternatius fins que ho aconsegueixen."Des de fa més de 30 anys sabem que els ximpanzés es comuniquen coses concretes, però, per estrany que sembli, ningú ha tractat de respondre a la pregunta òbvia: què estan tractant de dir?", comenta el professor.

Entre els significats descoberts van trobar que quan un ximpanzé copeja a un altre significa "deixa de fer això", mentre que rosegar les fulles a petites bocades és una incitació a una trobada sexual. També s'ha observat que les mares ensenyen una pota posterior per dir a les seves cries que es pugin a la seva esquena per portar-les a coll. Com succeeix amb els humans, estendre una mà s'empra per demanar alguna cosa.

Projecte Venomics

El Projecte Venomics és una iniciativa amb financiació de la UE, que vol generar fàrmacs que facilitin la cura de malalties, explorar i explotar els verins dels animals com un recurs per desenvolupar medicaments innovadors. Venomics se centra en el verí d'animals, en el qual espera trobar la clau per optimitzar la salut humana en un futur proper. S´ha de tenir en compte que hi ha més de 170.000 animals verinosos i que el verí animal incorpora una col·lecció de més de 40 milions de compostos, dels quals només aproximadament uns 5.000 són actualment coneguts i han estat estudiats. L'equip de científics ha viatjat a diferents zones del món (especialment a la Guayana francesa) per recollir les mostres, moltes d'elles mai abans analitzades ni caracteritzades. 

Hipòtesi sobre la formació del rostre humà

Dos científics de la Universitat d'Utah, han proposat la idea que la lluita pot haver modelat la mà humana i que potser el rostre masculí va evolucionar per reduir l'efecte dels cops de puny. En un article que publica Biological Reviews, David Carrier i el físic Michael Morgan, sostenen que entre els homínids australopitecos el rostre va evolucionar per minimitzar les lesions en les lluites per les femelles, els recursos i altres disputes.

La hipòtesi contrasta amb la creença compartida fins ara per la majoria dels científics segons la qual l'evolució de rostres robusts entre els ancestres dels humans va ser resultat de la necessitat de mastegar aliments durs com la fruita seca. "Els australopitecos es van caracteritzar per un conjunt de trets que poden haver millorat la capacitat per a la baralla, incloses les proporcions de la mà que permeten la formació del puny, la qual cosa converteix el sistema muscular i esquelètic de la mà en un garrot eficaç per a la lluita", va assenyalar Carrier. En un article que van publicar en 2012 a Journal of Experimental Biology, Carrier i Morgan van observar que els parents més propers dels humans, els ximpanzés i els bonobos, no formen un puny amb les seves mans, i que quan flexionen els dits formen una mica més semblat a un cercle.