Investigació sobre la longevitat

Els gens de 894 ancians de més de cent anys a Espanya i Japó han desvetllat que el secret d'una vida llarga, està darrere d'una variant en el cromosoma 9p21.3, que abans s'havia associat amb el risc de malalties cardiovasculars. Les persones que arriben a centenàries tenen una vida quinze anys més que un ciutadà occidental mitjana. Hi ha diverses variants de gens que són candidats a posseir les claus d'una senectud saludable. Per exemple, una variació en la seqüència de l'ADN en el cromosoma 9p21.3 es relaciona amb dolències cròniques associades a l'envelliment. L'al·lel C és la còpia d'aquest gen relacionada amb un major risc. Per esbrinar si aquest polimorfisme també s'associa amb la longevitat extrema, investigadors espanyols han analitzat tant per la geografia com per l'ètnia, les freqüències d'aquest polimorfisme entre centenaris i adults sans. La mostra estudiada comptava amb 152 espanyols d'entre 110 i 111 anys i 742 japonesos d'edats entre 100 i 115 anys. "Aquesta variant pot associar-se amb la longevitat extrema, sobretot a la població espanyola", explica Alejandro Lucía, autor principal i investigador de la Universitat Europea.

Popularitat a Instagram

El doctor Aditya Khosla ha desenvolupat un algorisme que li permet predir la popularitat que una foto tindrà a Instagram, fins i tot abans de compartir-la a la xarxa social. L'algorisme té en compte factors socials com a quants seguidors té l´usuari, el nombre d'etiquetes de la foto i la longitud del títol, la textura, el color, el degradat i els objectes presents a la foto per determinar el nombre aproximat de visites per dia. L'investigador del MIT —que fa un temps va participar en el desenvolupament d'un algorisme per saber com havia de ser la forma i posició del cap per fer-la més memorable— ha publicat a la seva pàgina web una eina que mesura la popularitat potencial d'una fotografia d'una escala d'1 a 10. "Si el resultat és 5, se suposa que és 2 elevat a 5, és a dir, 32 visites per dia; si és de 6, 2 elevat a 6, és a dir, 64. No obstant això, el mesurament no és enterament precisa i el més important és la puntuació relativa. Per exemple, si la foto A puntua més alt que B, és la que més visites se suposa que tindrà".

Un equip mesura el dia d´un exoplaneta

Un equip holandès ha aconseguit per primera vegada mesurar la durada d'un dia a l'exoplaneta Beta Pictoris, total vuit hores, utilitzant el famós Very Large Telescope. Els exoplanetes són planetes identificats fora del Sistema Solar. La NASA va estimar al febrer que ja hi ha 1.700 identificats. Fa poc es va confirmar la troballa del primer exoplaneta de la grandària de la Terra on existiria aigua en estat líquid. Fent servir el Very Large Telescope del Turó del Paranal a Xile han mesurat la durada d'un dia en un d'aquests exoplanetes. A més, té una massa 3.000 vegades major que la Terra i gira a una velocitat de 100.000 quilòmetres per hora. 

Google ens permet veure el pas del temps

El Google Street View mostrarà els canvis en alguns llocs gràcies a l'arxiu que té Google des del 2007, quan es va començar a fotografiar carrers i carreteres del món. Street View, permet a més a l'usuari donar un recorregut complet en el lloc que busca. L´empresa ha destacat que els vehicles de google van fer una repassada arreu del món i el resultat es pot veurea l´aplicació. 

Google Maps t'ofereix l'opció de retrocedir en el temps de la mateixa forma que si estigués en un film de ciència ficció i prement l'opció de viatjar al passat per veure els carrers tal com eren fa uns anys. Cal deixar clar, que l'aplicació nova incorporada al servei de Google solament abasta fins a 2007, però el fet de traslladar-ho ja és un món. 

Lingüística per la robòtica

L'investigador del Basque Center on Cognition, Blair Armstrong, ha publicat cinc recerques basades en una combinació de neurociència, psicologia i computació amb l'objectiu que els ordinadors entenguin la ironia del llenguatge humà. Aquesta nova aproximació, ciència computacional cognitiva, servirà perquè els ordinadors entenguin millor els equívocs, dobles sentits i ironies de la comunicació entre humans. 

Armstrong, becat amb el Marie Curie, proposa una nova aproximació: sumar la psicologia, la neurociencia i la ciència de computació amb l'objectiu que els avanços en aquesta combinació de disciplines permetin a les màquines comunicar-se amb els humans de la mateixa manera en el qual aquests ho fan. Entre altres aplicacions, aquestes recerques suposen un nou pas en la creació de la web semàntica en la qual els cercadors seran més capaços d'entendre els equívocs i ironies de la manera natural de comunicació entre humans.

Nous avenços per tractar la diabetis

Investigadors americans han aconseguit que una cèl·lula obtinguda de la pell d'una malalta es transformés mitjançant una tècnica de clonació i després de cultiu especialitzat en cèl·lules mare productores d'insulina, donant un pas més cap al tractament de la diabetis de tipus 1. Les cèl·lules obtingudes tenen el mateix ADN que la donant. Les persones amb diabetis de tipus 1, malaltia autoinmune que sol manifestar-se en la infància o la joventut i que es caracteritza per la mort de les cèl·lules beta productores d'insulina en el pàncrees, necessiten de forma constant un subministrament artificial de l'hormona per controlar el nivell de sucre en la sang. El nou treball és un avanç cap a la provisió de cèl·lules de reemplaçament genèticament compatibles per a trasplantaments, segons han manifestat fonts de la investigació. Abans els científics ja havien obtingut cèl·lules productores d'insulina que coincidien genèticament amb les dels pacients, per la qual cosa la nova recerca ha d'observar-se com una alternativa. La clonació ha tornat a la palestra de la mà de Shoukhrat Mitalipov, de la Universitat d'Oregon, que va millorar els nutrients per als òvuls i el moment adequat per iniciar la divisió.

L´impacte de l´home als oceans

Una investigació patrocinada per les Nacions Unides confirma que cada any 6,4 milions de tones d'escombraries acaben als oceans de tot el món. Aus, tortugues i mamífers moren en ingerir o embullar-se en objectes de plàstic, xarxes i altres residus. La degradació d'alguns d'ells genera plàstics petits que poden contaminar tota la cadena alimentosa. L'impacte més visual d'aquesta brutícia marina són les gegantesques illes de plàstic que suren en diversos oceans, com l´abocador marí al Pacífic al que se suposa una superfície d'entre tres i set vegades Espanya. Diversos equips d'investigadors han estat més d'una dècada prenent mostres a 32 punts de l'Atlàntic, l'Àrtic i el Mediterrani. I han trobat que les escombraries generades per l'home està a tot arreu: des de les platges fins als fons marins més profunds i més remots. Llocs tan recòndits que ni tan sols s'havien explorat fins llavors. “En molts casos, aquestes han estat nostres primeres visites. Ha estat sorprenent comprovar que les nostres escombraries ha arribat allí abans que nosaltres”, han citat diverses fonts.: bosses de plàstic, ampolles, xarxes de pesca, fusta, vidre i tot tipus de metalls van aparèixer en profunditats que van dels escassos 35 metres del Golf de León fins als 4.500 del canó submarí de Cascais.