Oxitocina, clau en la fidelitat masculina

L'oxitocina, una substància coneguda com l´hormona de l'amor, té un paper clau en la fidelitat masculina i la monogàmia segons un estudi d´investigadors de la Universitat de Bonn. Els científics van descobrir que els homes amb elevades quantitats d'oxitocina en el cervell veuen a les seves parelles més atractives que aquells amb nivells més baixos. Per aconseguir aquests resultats van subministrar oxitocina mitjançant un esprai nasal a un grup de quaranta homes heterosexuals que vivien amb la seva parella i van descobrir que aquesta hormona s'ocupa d'activar el centre de gratificació en el cervell masculí, enfortint d'aquesta manera els comportaments monògams en els homes. "Aquest mecanisme biològic actua de manera molt semblant a una droga, explica el director de l'estudi, René Hurlemann. Hurlemann recorda que l'home constitueix una excepció, ja que la monogàmia no és un patró de conducta molt estès entre els animals salvatges.

Troben a Papúa, artefactes de 6000 anys d´antiguetat

Arqueòlegs australians han trobat una sèrie d'artefactes de 6.000 anys d'antiguitat que poden donar pistes sobre l'origen i la història d'una de les civilitzacions més antigues del Pacífic. Els artefactes fabricats a força de vidre volcànic negre o obsidiana, tenen forma fàl·lica i probablement eren utilitzats durant cerimònies i rituals. Són molt grans d´uns 20 centímetres de llarg, plans i tenen molt tall. Se sap que no és una eina funcional sinó alguna cosa gran i vistosa que busca atreure l'atenció i clarament la seva forma és una forma de donar un missatge a la gent. Els artefactes daten de temps anteriors a la cultura Lapita, que es creu va ser el primer assentament humà del Pacífic Sud, per la qual cosa poden donar pistes sobre els orígens i la història d'aquesta civilització. L'arqueologia considera que els lapita, poble d'exploradors marins, provenia de Nova Guinea o d'alguna altra regió de Australàsia, i que després es va disseminar per les illes Salomón, Fiji, Tonga i a la resta de Polinèsia, entre l'1.600 i l'1.000 abans de Crist.

Invents per salvar la vida dels ciclistes

Malgrat les diverses campanyes realitzades, molts ciclistes urbans no utilitzen el casc perquè els resulta incòmode o per una qüestió estètica. Però el casc pot salvar la vida. Dues estudiants sueques de disseny han trobat una solució al p: acaben de treure al mercat un casc invisible per a bicicletes que solament apareix quan es necessita, en cas d'accident. La intenció d'aquestes joves era construir un casc còmode, segur, un casc que la gent volgués posar-se sense témer tenir aspecte de «formiga atòmica». Les inventores van recórrer a especialistes en traumes cerebrals per conèixer les lesions més comunes i dissenyar la forma més convenient per al seu enginy. Així va néixer Hövding, una barreja de bufanda o collet i coixí de seguretat, i es porta com una bufanda al voltant del coll. La bufanda conté una borsa d'aire que s'inflarà i protegirà el cap com un casc inflable en cas de detectar un canvi abrupte en la velocitat, en l'altura i en l'angle gràcies a una sèrie de sensors. 

Científics desenvolupen dispositius per ajudar als malalts de Parikinson

Amb el nom de robots vestibles, un grup d´investigadors de bioingeniería del CSIC, ha desenvolupat uns dispositius robotitzats que ajuden a reduir el tremolor en patologies com el Párkinson, l´ictus, l'apoplexia o la paràlisi cerebral. Eduardo Rocon, investigador del Centre d'Automàtica i Robòtica del CSIC-UPM, ha estat guardonat amb el premi Juan López de Peñalver 2013 de la Real Acadèmia d'Enginyeria. Els robots s'usen en rehabilitació per ajudar a persones amb discapacitat, i concretament a les persones que sofreixen tremolors, el 6% de les persones amb més de 60 anys. Moviments senzills de la vida diària, com beure un got d'aigua, poden convertir-se en alguna cosa molt complicat a causa dels tremolors. Fa deu anys, va desenvolupar en la seva tesi un exosquelet que permetia separar els tremolors dels moviments voluntaris amb l'objectiu de controlar el tremolor i permetre dur a terme certs moviments. Posteriorment, amb el seu grup d'investigadors han creat neuroprótesis i sensors que es poden integrar en tèxtils. Aquests són capaços d'eliminar els tremolors incontrolats que provoca el Párkinson o altres malalties neurològiques.

Piercings per millorar la vida dels discapacitats

Un equip de científics americans han desenvolupat un pírcing per a la llengua que ha permès a una persona controlar un computador i una cadira de rodes amb l'ajuda de sensors que detecten el moviment de la llengua. Els científics creuen que aquesta tècnica pot transformar la manera en què les persones interactuen amb la resta del món després d´una paràlisi. Sembla ser que n´hi ha una secció del cervell dedicada a controlar la llengua pel seu rol en la parla i és espectacularment flexible. A més, tampoc es veu usualment afectada per danys a la medul·la espinal a causa de la seva connexió directa amb el cervell. El pírcing produeix un camp magnètic que canvia a mesura que es mou la llengua, el que és detectat amb l'ajuda de sensors en les galtes que detecten el més mínim moviment. Els científics van programar sis posicions en la boca per manejar una cadira de rodes o un computador.

Els medicaments perden eficiència en els humans

Mercedes Nieto, membre de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries ha manifestat que un greu problema de salut es detecta a escala mundial amb conseqüències greus per als pacients, perquè ens quedem sense opcions de tractament o amb la necessitat d'utilitzar diversos antibiòtics simultàniament, amb el que el problema segueix augmentant”. El problema augmenta perquè l'ús excessiu dels antibiòtics ha pogut ser una de les causes principals que els bacteris hagin desenvolupat resistències, i aquest increment de resistències no s'acompanya del desenvolupament de nous antibiòtics per combatre-les. 

La Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries, compta amb un grup científic específic, el Grup de Treball de Malalties Infeccioses i Sèpsies amb experiència científica en aquest camp. Els seus dos últims projectes, Bacteriema Zero i Pneumònia Zero, van aconseguir reduir molt significativament els casos d'infeccions relacionades amb l'ús dels catèters venosos en un 47% i de les derivades de la ventilació mecànica en un 43%. El seu proper projecte, Resistència Zero, té per objectiu reduir els casos d'inoperància antibiótica davant les infeccions.

Descobreixen un gen que actua contra l´envelliment de les neurones

Investigadors del Cicle Cel·lular i Oncologia de la Universitat de Santiago i de la Unitat de la Universitat de València han descobert que un gen que actua com a fre sobre la proliferació excessiva té també la funció de reprimir el mecanisme que fa que envelleixin les cèl·lules mare neuronals. "La majoria de les cèl·lules neuronals van morint i no es renoven, però hi ha dues colònies concretes d'aquestes cèl·lules que sí poden fer-ho", concreta Anxo Vidal, director del grup que participa en aquest estudi, que coordina Isabel Fariñas. Els investigadors van descobrir en ratolins transgènics que l'absència de dichogen, denominat p21, causa l'esgotament i la desaparició de les cèl·lules mare neuronals. La troballa d'aquest mecanisme biològic, obre la porta per frenar la deterioració de les cèl·lules mare durant el seu envelliment. Pot tenir aplicació en un futur en qualsevol teràpia que necessiti el reemplaçament de cèl·lules neuronals.