The Pirate Bay a l´atac

The Pirate Bay, el portal per buscar i descarregar continguts a través d'Internet, acaba d'estrenar un nou producte que podria convertir-se en un referent i que ajudarà a solucionar el problema de censura que pateix a moltíssims països. Es tracta del PirateBrowser, un navegador propi que permet a qualsevol usuari sortejar tot tipus de bloquejos i per ajudar tots aquells usuaris que no podien accedir a The Pirate Bay i a altres llocs bloquejats. És una versió que funciona per Windows i en les properes setmanes sembla que sortirà una edició compatible amb Mac i Linux. The Pirate Bay ha experimentat una censura sense precedents: Regne Unit, Països Baixos i Itàlia entre d´altres han ordenat als proveïdors d'Internet que bloquegin l'accés de subscriptor a qualsevol lloc. Sembla que en el seu desè aniversari, The Pirate Bay, serà capaç d'evitar qualsevol bloqueig ISP.

Avenços importants a la investigació contra la malària

Avenços importants cap a una vacuna eficient contra la malària, malaltia que infecta a més de 200 milions de persones i mata a un milió de persones l´any a tot el món. El més nombrós en nombre de casos de malària és el produït pel paràsit Plasmodium falciparum transmès als humans per la picada de mosquits infectats. La nova vacuna s´administra per via intravenosa, a diferència de les vacunes més comunes que s'injecten per via intramuscular o s'infonen pel nas i obre la possibilitat d´una prevenció extensa de la malaltia. La vacuna, coneguda com PfSPZ, l´han desenvolupat científics de Sanaria. Fins ara l'única protecció duradora contra la malària ha estat permetre que els mosquits portadors del paràsit Pf, que es desenvolupa a la glàndula salival del mosquit Anófeles, piquin als humans estimulant la seva immunitat. Fa quatre dècades que els científics han sabut de l'eficàcia d'aquest procés, però no podien avançar perquè no podien manufacturar paràsits suficientment afeblits com per usar-los en una vacuna injectable.

Investigacions sobre l´estrès i les dietes alimentícies

Un estudi de científics del Centre de Recerca del Càncer de Salamanca aporta les connexions existents entre l'estrès, el sistema nerviós, l'obesitat i les dietes. Els resultats del treball donen una visió clara sobre les patologies relacionades amb l'obesitat. Els investigadors han constatat que el sistema nerviós i l'estrès tenen funcions diferents en el desenvolupament de malalties com l´estrès en funció de la dieta dels individus. Persones amb una dieta sana, l'estrès i la hiperestimulació nerviosa afavoreixen el desenvolupament de fetge gras o la diabetis tipus 2, mentre en individus amb dieta grassa, el seu paper és protector, evitant que sorgeixin aquestes malalties i, fins i tot, l'obesitat. Els resultats també han permès descartar que la pressió arterial alta contribueixi al desenvolupament de la diabetis de tipus 2 com es creia. A més, la recerca prediu que teràpies dirigides contra la branca del sistema nerviós que determina la reacció de l'organisme a l'estrès podrien ser d'interès per tractar pacients amb síndrome metabòlica que no siguin obesos, però tindrien efectes negatius en cas de ser administrades a pacients obesos.

Dents construïdes amb orina

Investigadors xinesos han treballat cèl·lules mare de l'orina humana i les han fet créixer en ratolins com a teixit ossi que pper poder reemplaçar dents danyades. Les càries afecten al 100% dels adults i perdentatge molt alt dels nens. La investigació va ser de l´Institut Guangzhou de Biomedicina i Salut i van fer servir les cèl·lules de l'orina humana i les van implantar en ronyons dels ratolins del laboratori. Després de tres setmanes, les cèl·lules mare van créixer en estructures similars a les dents, amb polpa dental, dentina i esmalt. El procés podria portar a una forma nova en el tractament i la reparació de càries dentals. L´objectiu de la medicina regenerativa, és regenerar teixits o òrgans funcionals per a reemplaçar els danyats. 

Investigant l´evolució humana

Un equip de científics en què ha col·laborat la Universitat del País Basc ha conclòs que es pot estudiar la història de l´evolució humana només a la illa de Sardenya. En la seva recerca els investigadors han demostrat que després d´haver seqüenciat el cromosoma Y d'1.200 sards i a través de prop de 12.000 mutacions han pogut obtenir quan es va originar l'espècie humana i com es va desenvolupar. L'estudi es basa en que el genoma humà presenta variacions entre les persones ja que l'ADN sofreix canvis bioquímics aleatoris, però heretables, coneguts com a mutacions que, si es produeixen, es van acumulant generació rera generació.

Francesco Cucca, director de l'Institut de Recerca Genètica i Biomèdica ha apuntat que la població de Sardenya sola conté la major part de la variació genètica que existeix en les poblacions d'Europa. "Això la converteix en un valuós recurs tant per comprendre els nostres orígens com per estudiar els factors implicats en el risc genètic a diverses malalties". Altre investigador, Paolo Francalacci, ha explicat que el cromosoma Y és adequat per a una reconstrucció basada en l´ADN doncs es troba només en els homes i en una única còpia.

Científics creen una orella humana al laboratori

Científics d´un equip del Massachusetts General Hospital a Boston han aconseguit crear al laboratori un altre òrgan humà, en aquest cas, una orella. Així, en el futur es podran fer servir òrgans per transplantaments que no siguin fruit de donacions sinò que hagin pogut conrear-se en un laboratori. Aquest equip assegura haver fet un gran pas per fabricar una orella humana completa a partir de les cèl·lules d'una persona.

L'orella té la flexibilitat d'una real i esperen que la tècnica serveixi en el futur per ajudar a les persones amb anomalies a l'oïda externa. L'enginyeria de teixits és un camp que cobra importància a la medicina i la possibilitat de fabricar òrgans en el laboratori ja no és un somni. És un pas més en la preparació d'un teixit modificat per avançar en futurs assajos clínics humans. Els investigadors van prendre teixits vius de vaques, ovelles i els van conrear en un marc de filferro flexible amb la forma d'una oïda humana en 3D -les cèl·lules es van conrear en una bastida de titani que es modela en les dimensions d'una oïda humana veritable-, van implantar el teixit en una rata el sistema immune de la qual s'havia suprimit per permetre que l'orella es desenvolupés. 

Fent un mapa de la Vía Láctea

Un grup d'astrònoms que integren l´Sloan Digital Sky Survey III (SDSS-III), en què participa l'Institut d'Astrofísica de Canàries acaba de publicar les característiques desconegudes de 60.000 estels de la Via Làctica, fet que permetrà explorar la part oculta de la galàxia i ajudarà a entendre com es va formar. S'ha dut a terme gràcies a les dades a través d´observacions de l´espectògraf d'alta resolució APOGEE, que observa la galàxia en infraroig, capaç de penetrar el vel de pols que enfosqueix el centre de la Via Làctica.

La Via Làctica apareix com una banda lluminosa que creua el cel coberta per cortines fosques:  és el disc i el bulb o nucli galàctic i les cortines són la pols que impedeix als astrònoms veure totes les parts de la Galàxia.

Com més a prop es troba un estel del centre, una major part de la llum és apagada per la pols. Per això, els estudis sobre els estels de la Via Làctica han estat limitats per la capacitat de mesurar els estels d'aquesta zona polsosa. Es tracta d´una completa col·lecció d'espectres d'estels en infraroig i és una fita memorable, ja que el total de 60.000 estels analitzats suposen deu vegades més que el nombre d'espectres d'alta resolució en infraroig obtinguts fins ara per tots els telescopis del món.