L´estrès produeix pèrdua de memòria

Investigadors espanyols han demostrat en un assaig que l'hormona de l'estrès, el cortisol, provoca pèrdua de la memòria. L'estudi va ser elaborat pel Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. La investigadora Eugenia Resmini va explicar que el treball es va basar en ressonàncies magnètiques a pacients amb síndrome de Cushing, una malaltia rara en què el propi cos genera un excés de cortisol. Els investigadors van descobrir que s'havia reduït la matèria grisa a la zona de l'hipocamp del cervell, la qual cosa provocava les pèrdues de memòria. Aquesta disfunció neuronal s'explica perquè disminueix el metabòlit N-acetilaspartà, la qual cosa indica que la matèria grisa està danyada, al mateix temps que augmenten les substàncies que en canvi fan créixerla matèria blanca del cervell. El fet que els pacients estiguessin ja guarits demostra que el dany causat per l'excés de l'hormona de l'estrès és irreversible.

Deixa de funcionar el telescopi Herschel

El telescopi espaial Herschel, el major telescopi d'infrarojos mai posat a l'espai, va deixar de funcionar el dilluns passat, però les dades que ha recopilat des de 2009 donaran lloc a descobriments en els propers anys. Estava estacionat al punt de Lagrange L2 -situat a 1,5 milions de quilòmetres del nostre planeta i des d'allà ha explorat durant tres anys l'Univers més fred i llunyà.  L'observatori ja no enviarà més imatges del Cosmos captades pel seu mirall principal, de 3,5 metres de diàmetre. Però la missió ha estat fructífera fent més de 35.000 observacions i acumulat més de 25.000 hores de dades. La nau aviat serà enviada a una òrbita estable al voltant del Sol on romandrà indefinidament. La majoria de les dades de Herschel és ja d'accés públic. Herschel ha ofert una nova forma de veure l'Univers ocult fins ara, desvetllant facetes desconegudes del procés de formació dels estels i de les galàxies, i seguint la pista de l'aigua, des dels núvols moleculars als estels nounats i els seus discos.

El Curiosity cerca vida

El Curiosity podria estar cercant vida a la muntanya Sharp de 5.500 metres d'altitud, i que podria haver-se format com a resultat de l'atmosfera de Mart. Primer es pensava que podria tenir evidències d´aigua, però investigadors de Califòrnia indiquen probablement va sorgir com a resultat de forts vents que van concentrar la pols i sorra procedents dels 96 quilòmetres d'ample del cràter en el qual es troba el monticle. Aquesta explicació contradiu la teoria que la Muntanya Sharp es va formar per capes de sediments del jaç d'un llac, i podria significar que el monticle conté menys evidència d'un passat clima semblant al de la Terra, tal com la majoria dels científics esperen actualment. L'evidència que el cràter Gale, una vegada va contenir un llac va determinar el lloc d'aterratge del Curiosity. L'explorador va aterrar prop de la muntanya aguda a l'agost passat amb el propòsit de descobrir evidències d'un entorn habitable, i Curiosity va trobar al desembre rastres d'argila, molècules d'aigua i compostos orgànics.

Microsoft a per les tablets

Moviments al mercat de les tablets. Fa uns dies que es va saber que Android superava a iOS al mercat tablet. L´iPad d'Apple segueix essent la preferida pel públic entre d´altres perquè tant Android com iOS manquen d'una aplicació Office. Microsoft Office pot suposar un valor afegit realment important per a qualsevol plataforma sobre la qual es desplegui i sembla que Microsoft s´està repensant què fer amb el seu office. Aprofitant el llançament de Windows 8, considera que aquest programa té els avantatges de la tablet i del PC, raó per la qual està pensant en oferir una tablet que incorpori Microsoft Office. Amb Windows 8, Microsoft tracta de guanyar quota a iPad.

Tiny, un robot del tamany d´una mosca

La destresa aèria de l'insecte arriba a la robòtica. De la mateixa grandària que una mosca, Tiny és un diminut robot amb ales que servirà als científics per estudiar el vol dels insectes. És el primer robot de la seva classe, i segons diuen els seus creadors van haver de recórrer a tècniques no tradicionals per dissenyar la propulsió, l'accionament i la fabricació. Per això, aquest petit robot és capaç de surar en l'aire i realitzar exercicis d´impressió. Per desenvolupar les diminutes ales de Tiny, els seus investigadors van fer ús de microestructures intel·ligents amb els quals una càrrega elèctrica es converteix en una tensió mecànica i van connectar el robot a una petita font d'energia elèctrica, de la qual el dispositiu consumia 19 mil·liwatts durant el vol.

Maig, mes del Cervell

Després de la celebració de l'Any de la Neurociencia a Espanya l´any 2012, la Comissió Europea ha declarat el mes de maig de 2013 com a Mes Europeu del Cervell. Sota el lema Open your mind. Conèixer el cervell, com funciona i com tractar les patologies que ho afecten, són alguns dels reptes científics actuals. A les últimes dècades, la recerca entorn del cervell ha fet avanços crucials que permeten incrementar l'esperança de vida de la població. El gener passat la Comissió Europea va engegar el projecte Cervell Humà, amb l´objectiu de fer un mapa i simular l'òrgan per obtenir una millor compressió del mateix. Al mes de maig les iniciatives de la Comissió Europea per donar a conèixer al públic el cervell arriben a Castella i Lleó. Investigadors de diversos centres i del Centre de Recerca sobre l'Evolució Humana de Burgos detallaran els treballs que duen a terme amb teixits neuronals i fins i tot amb peixos, entre altres projectes. També s'abordarà un tema que preocupa especialment a la societat, les malalties neurodegeneratives, que afecten a una de cada tres persones al llarg de la seva vida. L'11 de maig s'organitzaran xerrades i tallers sobre teràpies i tècniques per millorar la vida de persones que sofreixen patologies neurodegeneratives. Les activitats del Mes Europeu del Cervell s'iniciaran aquest divendres, 3 de maig, a Castella i Lleó i conclouran el dia 25.

IBM crea film stop motion movent àtoms

La manipulació d'àtoms té un valor enorme per al desenvolupament de tecnologies futures, però IBM ha comprovat que posseeix un costat artístic. Amb la creació d'un petit film stop motion anomenat “A Boy and His Atom”. IBM li ha donat forma a cadascun dels 242 quadres de la pel·lícula movent àtoms. Fa temps IBM Research va aconseguir emmagatzemar un bit d'informació en 12 àtoms. Hem de tenir en compte que ara per arar calen un milió d'àtoms per emmagatzemar a aquest mateix bit. Amb l'ajut del microscopi d'efecte túnel, els responsables del projecte van moure els àtoms per a cadascun dels quadres, que sumen en total 242. El treball va ser lent i complex. Cadas àtom (5.000 en total) va estar en la seva posició correcta abans de capturar el quadre. Com els àtoms que estan sent moguts no poden ser filmats, els científics utilitzen un so particular com a guia. El so ha estat batejat com a “curt atòmic”, i sembla com si alguna cosa tractés de grayar una superfície dura.