Els diamants mostren el cicle del carboni

Un nova troballa dels científics de la InstituciónCarnegie (Estats Units), ofereix la primera evidència directa de que l´escorça oceànica es va enfonsar sota el mantell inferior del planeta per la qual cosa aquest material, incloent el carboni, va realitzar un cicle de centenars de kilòmetres entre la superfície de la Terra i el fons marí. La investigació s´ha publicat aquesta setmana a 'Science'.

Jornada de portes obertes al Parc Biomèdic de Barcelona

El proper 1 d´Octubre es celebrarà com cada any la Jornada de Portes obertes del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Aquest centre d´investigació, vol potenciar i fomentar, amb aquestes jornades la divulgació de la ciència a nivell de la societat en general. L´objectiu d´aquestes activitats és donar a conèixer els treballs que els investigadors fan dia a dia als laboratoris, còm treballen i es desenvolupen.

Avenços amb els tumors

El doctor Joerg Schlehofer, investigador del DKFZ que és un centre alemany per a la investigació del càncer, va fer una xerrada sobre l´èxit del parvovirus H1 com a cura de gliomes en ratolins. Aquest tipus de càncer cerebral és força dolent i molt resisten a tots els tractaments convencionals. Les dades de la investigació són concloents: vuit de cada dotze ratolinsamb càncer es van curar completament després del tractament. No només això sinó que els ratolins no van tenir efectes secundaris i els virus que van fer servir per tractar-los va matar les cèl.lules del tumor sense fer cap mal a la resta de teixits que envoltaven les cèl.lules malígnes.  Com a gran lliçó veiem còm els virus tenen propietat d´infectar i matar les cèl.lules  cancerígenes sense afectar als teixtis sans. A veure si tenim sort i les práctiques amb els humans tenen els mateixos èxits que amb els animals.

Olimpia devastada pels tsunamis

Olimpia, seu dels famosos Jocs olímpics i del Temple de Zeus, va ser amb una alta probabilitat devastada per diversos tsunamis que van arribar terra endins segons les investigacions que està portant a terme el professor Andreas Vott de l´Institut de Geografia Gutemberg d´Alemanya, i en què han treballat altres universitats alemanyes. Fins ara es creia que la seva destrucció va arribar per inundacions causades per un riu o per un terratrèmol. Cal recordar que les restes d´Olimpia van ser descobertes fa uns 250 anys i es trobaven soterrades en una capa masiva de sorra i sediments de fins a 8 metres de profunditat.

La troballa d´un rinoceront gegant dóna pistes sobre l´Edat de Gel

Un equip de geòlegs i paleontòlegs va descobrir un cani complert i la mandíbula inferior d´una espècie de rinoceront (Coelodonta thibetana) a les estribacions de la cordillera de l´Himalaya. L´equip dirigit per Wang Xiaoming del Museu

d´Història Natural de Los Ángeles (NHM) i Li Qiang, de l´Institut de Paleontología Vertebrada i Paleoantropología de la Academia xinesa de Ciències. L´extinció dels gegants de l´Edat de gel, com el mamut i els rinoceronts llanuts, els ossos  gegants i els gats "dientes de sable", ha estat molt estudiada. La clau la podria tenir aquet fòssil que amb 3,6 millons d´anys (Pliocè mig), és més antic i primitiu que els seus descendents de l´Edat del gel. L´estudi conclou que la planúria tibetana pot haver estat el bressol dels rinoceronts llanuts i d´altres criatures peludes resistents al fred que van acabar migrant al nord d´amèrica i Euràsia al llarg de l´última Edat del Gel.

Oxígen a la Terra

La pirita està poranta dades valuoses a un grup d´investigadors i podrien acabar servint per desembrollar alguns aspectes d´un moment crucial a l´evolució de la Terra fa uns 2.400 millions d´anys. S´espera conèixer una mica millor que va succeir a la Terra abans del període conegut com el de la "Gran oxigenació" fa 2.400 millions d´anys i que es va caracteritzar per un increment de l´oxigen a l´atmosfera. L´oxigen alliberat per les formes més antigues de vida bacteriana va propiciar que brollessin noves formes de vida vegetal i animal, la transformació dels oceans i l´atmosfera. La investigació de la Universistat d´Edimburg estudia la composició de les formes de ferro a la pirita i poden portar a conèixer la quantitat d´oxigen present.

La Terra i la Lluna vistes des del satèl.lit Juno

La sonda Juno s´encamina des del 5 d´agost cap a Júpiter i ha tingut temps de dirigir la seva càmara en la direcció de la Terra en una imatge presa el 26 d´agost.Aquesta fotografia permet veure la Terra i la Lluna. La fotografía es va pendre quan la nau es trobava a 9,7 millions de km de la Terra. La Juno necessitarà cinc anys per completar el seu viatge fins a Júpiter (2.800 millons de km).