Un equip d'investigadors israelians ha descobert a la cova Qesem, un jaciment arqueològic prop de Rosh Ha'ayin, l'evidència més antiga de l'ús d'un fogó, una llar, d'uns 300.000 anys. El descobriment demostra que les societats prehistòriques ja tenien una estructura social avançada i capacitat intel·lectual. Les excavacions a la cova de Qesem van començar fa 14 anys. L'equip de la Universitat de Tel Aviv i l'Institut Weizmann van recollir mostres i van identificar un gran dipòsit de cendra de fusta al centre de la cova. Utilitzant mètodes d'espectroscòpia infraroja, van poder determinar que, barrejats amb les cendres, hi havia trossos d'ossos, i el sòl s'havia escalfat a temperatures molt altes. A més, l'equip va extreure un tros de sediment del fogó i ho va endurir al laboratori. Després ho va tallar en llesques molt primes, tant que podien ser col·locades sota un microscopi per observar la composició exacta dels materials en el dipòsit i revelar com es van formar. A la zona, els arqueòlegs van trobar gran quantitat d'eines de pedra per al tall de carn. També hi havia un gran nombre d'ossos d'animals cremats, com cuinats. Aquesta organització de diferents activitats domèstiques en diferents espais de la cova suposa una organització de l'espai i, per tant, un ordre de tipus social, típic dels humans moderns.
No hay comentarios:
Publicar un comentario