Molècules anticàncer

Investigadors americans, han descobert una molècula que obliga a les cèl.lules cancerígenes a comportar-se com les cèl.lules sanes, incloent la seva pròpia mort. La troballa podria servir com a base per una nova teràpia contra el càncer segons l´autor principal de l´estudi, el genetista Adrian Krainer. L´estudi va descobrir que les cél.lules cancerígenes provoquen una mutació en el gen PK-M que comença a produir una proteïna que estimula el creixement. Presenta una molècula amb què ha pogut aturar la producció d´aquesta proteïna perjudicial en un tumor cerebral i ha aconseguit que les seves cèl.lules malígnes tornin a comportar-se segons els patrons de la cèl.lula sana.

La capa d´ozó es redueix

El forat de la capa d´ozó sobre l´Antàrtida s´ha reduït al seu tamany menor en 25 anys, segons l´agència metereològica del Japó. Malgrat aquesta notícia, l´agència s´ha encarregat de dir què això no significa que la capa s´estigui recuperant. Segons les dades dels científics japonesos, el tamany màxim del forat va succeïr el 22 de setembre, quan feix 20,8 milions de kilòmetres quadrats. Això suposa 1,5 vegades més que la superfície del continent antàrtic però el seu menor tamany des de 1987, quan es va fer el Protocol de Montreal per preservar la capa d´ozó. L´Agència Meteorològica japonesa creu que el forat no ha crescut aquest any perquè les temperatures a la regió han estat estables i altes tant al juliol com a l´agost, mesos emn que es forma el forat, per tornar-se a tancar entre novembre i desembre.

La sonda Dragon, regresa a la Terra

La sonda no tripulada Dragon, fabricada i desenvolupada per l´empresa Space X i la NASA, ha aconseguit tornar amb èxit després d´haver completat la seva primera missió privada de transport a l´Estació espacial internacional. Dragon ja va fer al maig una missió semblant de prova, i aquesta vegada va aconseguir posar-se a l´Oceà Pacífic amb la seva càrrega de mostres mèdiques i d´haver portat aliments i roba. L´empresa Space X es converteix en la primera empresa privada en fer una missió de transport espaial i obre la porta a nous usos i contractes amb empreses privades. 

El supercomputador Mare Nostrum es renova

El supercomputador Mare Nostrum 2 que al llarg dels últims sis anys havia prestat servei a la comunitat científica i a moltes empreses nacionals i internacionals, ha deixat pas al Mare Nostrum 3, que començarà a funcionar a partir del novembre i serà unes 12 vegades més potent que el seu antecessor i en què s´han invertit uns 22,7 milions d´euros. L´any 2006, quan es va posar en funcionament el Mare Nostrum 2, era el cinquè ordinador més potent del món, però ara havia caigut fins el lloc 465 del rànking mundial. L´estrategia del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), la institució que gestiona els ordinadors Mare Nostrum era renovar els computadors cada dos anys, però la crisi i les diferents polítiques sobre el sector han retardat els seus plans.  La nova màquina la construeix l´empresa IBM però els processadors seran d´Intel, concretament Sandy Bridge.

Troballa arqueològica a Begues

Un equip d´arqueòlegs ha trobat l´anomenat L´Encantat de Begues. Es tracta d´una figura o ídol prehistòric del neolític trobat  a la cova de Sant Sadurní  i té uns 6.500 anys d´antiguitat. És la figura més antiga de les trobades a Catalunya i la més antiga de la Península Ibèrica quant a peces de ceràmica. ´La Cova de Sant Sadurní és un espai que porta un recorregut ja de 35 excavacions i que ha portat a diverses troballes úniques. A l´última excavació, que va tenir la col.laboració del SERP de la Universitat de Barcelona, es van trobar gran quantitat de materials neólítics, ceràmiques variades i gran nombre d´eines i en lloc destacat l´estatueta. Aquesta, s´enquadra al neolític mitjà, en la cultura postcardial i es conserva el tronc i el braç dret i no es descarta que en properes excavacions es trobin la resta d´elements de l´estatueta.

La comunicació dels elefants

La biòloga Caitlin O'Connell-Rodwell ha investigat com els elefants a Namibia intercanvien vocalitzacions i  vibracions per comunicar-se entre ells. L´estudi confirma que els elefants fan servir vocalitzacions per a  coordinar accions en grup. Quan una família d´elefants se n´ha d´anar del toll en què estant bevent, la matriarca del grup emet una proposta o ordre per anar-se´n. La resta de membres principals del clan, parlen per torns entre ells, fent una transmissió de l´ordre als membres que tenen a prop. El fet més curiòs és que procuren no parlar tots plegats , sinò per torns: quan un acaba, l´altre membre comença la seva transmissió, respectant-se. Aquest comportament, mesurat i documentat en un altre estudi de l´nvestigador O’Connell-Rodwell, de la Universitat de Stanford,  mostra que els elefants de forma cognitiva fa servir converses ben orquestrades per iniciar accions en grup, que són una demostració de que és una espècie que pot mantenir societat organitzades mitjançant la comunicació.

Investigadors reconstrueixen òvuls humans per evitar malalties mitocondrials

Un equip de científics ha anunciuat a la revista Nature que ha pogut reconstruir òvuls humans per evitar la transmissió de malalties mitocondrials amb èxit. Els investigadors van fecundar els òvuls manipulats i van obtenir blastocits, estat previ a l´embrió, i d´aqulls van aconseguir desenvolupar línies de cèl.lules mare que van ser estudiades per determinar si tenien algun indici d´ADN mitocondrial defectuós. Els especialistes de biologia reproductiva de la Universitat d´Oregon  van remoure el nucli d´un òvul sense fertilitzar i el van posar dins l´òvul d´una donant, a la què també li van extreure el seu nucli. De la donant, només es van prendre el seu citoplasma i orgànuls, incloses les mitocondries. Aquest mètode va ser probat fa tres anys en micos amb èxit. Les malalties mitocondrials es presenten en 1 cas cada 4.000 nens i poden provocar patologies estranyes i de vegades mortals. La mitocondria té el seu propi ADN i substituir el nucli defectuós minimitza les probabilitats d´heretar una malaltia. Es pot esperar el naixement del primer nen sa amb aquest mètode dins de tres anys.

Descobert un gran canó a Mart

La sonda Mars Express de la ESA ha aconseguit fer una imatge molt diàfana d´un gran canó a Mart anomenat Valles Marineris. Aquesta gran zona de Mart és tan profunda que els que han vist les imatges creuen que deixa en ridícul El Gran Canó del Colorado a usa. Valles Marineris té una extensió de més de  4.000 km de llargda i 200 km. d´amplada i té una fondària d´uns 10 km, mesures que el converteixen en el canó més gran del nostre Sistema Solar. La imatge la va aconseguir la sonda Mars després d´orbitar al llarg de 20 vegades pel planeta vermell., on a més s´aprecien gran varietat de característiques geològiques fruit de la complexa història marciana.

Sorprenent sentit de les balenes blanques

Segons un grup de científics americans que van sentir extranys sons procedents del recinte on tenen les balenes a la Fundació Nacional de Mamífers Marins de San Diego, les balenes poden imitar les veus dels humans. L´any 1984 el científic Sam Ridgway va notar sons poc normals al costat de la ubicació de dofins i balenes, semblants a una conversa entre dues persones. Uns dies més tard, es van quedar de pedra quan un submarinista va sortir de l´aigua i va preguntar qui li havia donat l´ordre de sortir Una anàlisi acústica va permetre determinar que havia estt una balena blanca a la que anomenaven NOC. La balena va haver de modificar la seva mecànica vocal per fer sons semblants al parla. Preguntat per la causa de voler fer aquests sons ha afirmat que és la necessitat d´establir contacte amb els humans.

Canvis al regne de la comunicació

La revista Newsweek ha anunciat que a finals d´any posarà fi a la seva edició impresa després de 80 anys. La publicació a partir de començaments dels 2013, s´editarà només en format digital i es dirà Global Newsweek. Segons la seva directora actual els factors que han portat a aquesta decisió han estat l´increment dels formats digitals de reproducció (tablets, smartphones, etc.) i la debilitat a la inversió publicitària. a la premsa impresa tradicional, en un context a més de dificultats a la situació econòmica al negoci i sector de la comunicació.La revista, una de les publicacions amb més tirada i prestigi als eeuu agafa un camí ja marcat en el front dels mitjans de comunicació. Segons els estudis que porten des de fa molt temps publicant-se, el canvi en els sistemes de comunicació i hàbits dels consumidors, afegit als costos de producció i distribució de la lletra impresa, porta a un camí clar cap als formats digitals, més immediats, on prima la rapidesa abans que la profunditat de la notícia. Ja anirem les estratègies dels grans factòtums de la comunicació a partir d´aquest anunci.

Nobel de Química per Lefkowitz i Kobilka

El Premi Nobel de Química ha recaigut en Robert Lefkowitz i en Brian Kobilka per les seves investigacions sobre un tipus determinat de receptors de la membrana de les cèl.lules que regulen moltes funcions biològiques. Dels receptors acoplats a proteïnes G, depèn l´activitat d´hormones com l´adrenalina o la leptina així com neurotransmissors com la serotonina o la dopamina que regulen qüestions tan diverses com la gana de menjar o l´estat d´ànim, la tensió arterial o l´estrés. La meitat dels fàrmacs basen la seva eficàcia en l´acció d´aquests receptors, i les investigacions d´aquests científics ajudarà a desenvolupar nous fàrmacs més eficaços. Els receptors són estructures microscòpiques que permeten a les cèl.lules captar senyals del seu voltant i reaccionar -són com els òrgans dels sentits de les cèl.lules-.

Descobreixen l´exoplaneta més proper a la Terra

Un planeta amb la massa similar a la Terra ha estat descobert orbitant un estel al sistema Alfa Centauri B, el més proper al nostre planeta, segons ha informat l´Observatori Austral Europeu. També és el més lleuger descobert girant al voltant d´un estel semblant al sol.

Alfa Centauri és un dels estels més brillants dels cels australs i el sistema estelar més proper al sistema solar, doncs es troba a tan sols 4,3 anys llum de distància: és un sistema estelar triple que té dos estels semblants al sol orbitant a prop l´una de l´altre, anomenades Alfa Centauri A i Alfa Centauri B. L´equip de científics va poder localitzar el planeta en observar els petits moviments de l´estel Alfa Centauri B, produïts per la tirada gravitatòria del planeta que la orbita. Malgrat tot el nou planeta és massa calent per tenir vida, ja que està a molt poca distància del seu estel. Amb aquest són ja 800 els exoplanetes confirmats als que s´hauran de sumar uns altres 2300 detectats per la sonda espacial Kepler. 

Estudiant l´epigenoma de la cèl.lula de la leucemia

Els científics estan investigant i avançant en l´enteniment del llenguatge de les cèl.lules cancerígenes. Un grup d´investigadors espanyols entre els que està Carlos Otín de la Universitat d´Oviedo ha aconseguit desxifrar els epigenomes de la leucemia limfàtica crònica (LLC). El descobriment obre una nova perspeciva a la investigació ja que permet predir l´evolució de la malaltia i aplicar tractaments personalitzats a cada cas i més eficaços. L´estudi ha estat publicat per la prestigiosa revista Nature Genetics i ha estat presentat a Madrid. El treball del professor Martín-Subero forma part del projecte del Consorci espanyol del genoma de la LLC integrat a un consorci internacional que investiga els 50 tipus de tumors més freqüents.

Descobert un planeta de grafit i diamant

Científics de la Universitat de Yale han descobert un planeta rocòs composat de grafit i diament, d´un tamany dues vegades més gran que la Terra i una massa vuit vegades més gran. El planeta, anomenat 55 Cancri e, és un dels cinc planetes que orbiten al voltant d´un estel semblant al Sol a la constel.lació de  Càncer, a 40 anys llum de la Terra. El planeta orbita tan ràpid que el seu any és de 18 dies i és un planeta calent ja que la termpertura s´apropa als 2.148 graus centígrads. El plantea va ser vist per primer cop l´any passat i els científics van assumir que podria tenir una composició química semblant a l´aigua, però les noves investigacions han demostrat que la seva composició és carboni ,com grafit i diamant, ferro o carbur de silici.

La NASA grava el soroll de la Terra

Dues sondes de la NASA han aconseguit captar el soroll de la Terra de forma molt neta. Aquest soroll és fruit de les radiacions que envolten el nostre planeta, i estan formades per partícules carregades que resten atrapades al camp magnètic de la Terra. Seria el soroll que escoltaríem si en lloc d´oïdes, poguessim sentir mitjançant antenes. Té un soroll semblant als cants dels ocells i ha estat captat per molts radioaficionats. Els sorolls, captats per les sondes RBSP (Radiation Belt Storm Probes), provenen dels cinturons Van Allen, cinturons de radiació que envolten la Terra i en els què les partícules carregades són atrapades pel camp magnètic del planeta.

El Curiosity descobreix una roca a Mart similar a les de la Terra

El Curiosity no deixa d´aportar-nos dia a dia noves notícies impressionants en el seu viatge per la superfície de Mart. Ara la NASA ha comunicat que el vehicle ha descobert un tipus de roca a Mart que és fins ara desconeguda i que s´assembla molt a una roca volcànica del nostre planeta Terra.  Segons sembla té una composició química molt semblant a la d´un tipus de roca ignea trobada en diverses regions de la Terra, segons ha confirmat Edward Solper, de l´Institut de Tecnologia a Pasadena. De moment no s´han donat més detalls sobre la troballa, però no deixa d´alimentar la rumorologia com s´assemblen en moltes coses els dos planetes. És una gran aventura aquesta del Curiosity que ens donarà informació molt rica de les possibilitats de vida i de l´origen del nostre univers.

El Curiosity perd una peça a Mart

La NASA ha descobert, mentre el Curiosity feia tasques de recollir mostres al terra de Mart, una petita brillantor que els va cridar l´atencíó. Després d´unes quantes hores i imatges d´investigació, han descobert que és un objecte que ha caigut del vehicle, una peça de plàstic que no implica grans mals pel vehicle. Mentre el Curiosity, alìè a aquestes preocupacions continua agafant terra amb la seva pala que va fotografiant i alhora transferint a una càmera de processament del rover per a la seva anàlisi. 

El coral mor

La Gran Barrera d´Austràlia ha perdut la meïtat dels seus corals en només 27 anys. Científics australians aprenen a combatre els estels de mar coneguts com corona d´espines, que maten els corals, no només de la Gran Barrera, sinò de mig món. Un cep de corones d´espines pot destruir entre el 40 i el 90 per cent dels corals. Els científics han elaborat una substància a base de carbonats i proteïnes que provenen de teixits animals, que mata els invertebrats. Esperem que aquesta solució pugui retornar l´esplendor d´una part tant important de la biodiversitat, ja que ha estat mencionada com el ser animal viu més gran del món i declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l´any 1981 amb més de 34 milions d´Ha.

Premis Nodel de Física

El científic francès Serge Haroche i l´americà David Wineland, han guanyat el premi Nobel de Física per les seves investigacions en el camp de l´òptica quàntica. L´Acadèmia ha declarat que els guardonats han oberta una nova era en l´experimentació de la física quàntica en demostrar l´observació directa de partícules quàntiques individuals sense destruïr-les. Les seves investigacions han sentat les bases de la investigació fotònica que aprofita les propietats de les partícules de la llum (fotons) per crear noves tecnologies i aprofundir en la compresnsió de les lleis físiques. Haroche, de 68 anys és professor del Collège de France i  Wineland, de 68 anys és físic de l´Institut Nacional d´estàndars i Tecnología (NIST) a Boulder, Colorado.

La NASA descobreix un forat negre al centre de la Via Làctea

El satèl.lit Swift de la NASA, ha detectat un impuls creixent d´alta energia de raigs X, d´una font provinent del centre de la Vía Làctea. L´explosió, produïd per una nova que emet raigs X, anuncia la presència d´un forat negre massiu que forma part del sistema binari. Neil Gehrels, investigador de la missió, del Goddard Space Flight Center a Greenbelt, ha comentat que les noves que emeten brillants raigs X són tan poc habituals que s´observen només un cop en cada missió y aquesta és la primera vegada que el Swift ha detectat una. Una nova de raigs X és una font d´aquest tipus de radiació tan efímera que apareix de sobte, aconsegueix una punt al llarg d´uns dies, i després va decreixent i desapareix. L´explosió es produeix quan un cúmul de gas emmagatzemat de sobte es precipita cap a un dels objectes més compactes, un estel de neutrons o un forat negre. La font d´aquesta brillantor es va detectar el 16 de setembre i un cop més al dia següent. 

De Caires crea un escull artifical per animals marins

L´artista anglès Jason de Caires, ha creat dins el Museu Escultòric subaqüàtic de Cancún, un escull urbà artificial sota el mar perquè sigui la llar de peixos i crustacis amb construccions, parets i sostres adaptats per a cada espècie. La idea ha estat fer un escull artificial, amb l´ajut de biòlegs del Par Marí Nacional perquè pugessin adaptar-se moltes espècies. Per l´exterior semblen cases normals, realitzades amb un ciment especial, però per dins cada casa està adaptada per les diverses espècies marines amb habitacles particulars que compleixin allò que cada espècie cerca: coves per peixos que volen llocs espaiats i foscos, parets planes per les llagostes que preferixen camianar en terrens plans, etc.

Una de cada 4 persones a l´estat, tindrà problemes mentals

L´estat es troba entre els països que menys fa inversió en salut mental, i això ho pagarem. En no invertir quedarà limitat l´accès a les teràpies més eficaces, tant farmalògiques com d´intervenció. L´estudi conclou que una de cada quatre persones a l´estat patirà una malaltia mental al llarg de la vida. Els investigadors del  Centre d´Investigació Biomèdica en Xarxa de salut mental (CIBERSAM), amb motiu de la celebració del Dia Mundial de Salut Mental han fet aquesta advertència. El doctor Celso Arango, director científic de Cibersam y cap del servei de l´Hospital Universitari Gregorio Marañón de Madrid, ha explicat que mentre en alguns països la inversió és del 13 o 14%, a l´estat espanyol no arriba al 5%.

Creat un ganivet per tallar líquids

Un equip d´investigadors de la Universitat d´Arizona ha creat un ganivet amb la facultat de tallar de forma clara una gota d´aigua- Per fer-ho, els científics han fabricat un ganivet amb polietilè i zinc i l´han tractat amb nitrat d´argent i una solució superhidròfoba i ressistent a l´aigua anomenada HDFT. El treball ha estat publicat a diverses publicacions cientifiques i per demostrar-ho han posat una gota d´aigua sobre una superficie de tefló i es va subjectar amb anelles de filferro. Quan van tallar la gota amb el ganivet cada part va quedar ajuntada amb la seva anella i es va dividir de forma diàfana, encara que si els investigadors aixequen el ganivet, la gota tornaria a ajuntar-se.

Possible troballa del cos de la Mona Lisa

Un equip internacional d´arqueòlegs ha trobat restes de dos esquelets femenins a Florència, un dels quals es sospita pugui ser el de la Mona Lisa. Segons diuen els experts, la tomba on s´ha fet la troballa al convent de  Santa Úrsula de la ciutat, és on segons la història es va enterrar a la famosa jove, model de Leonardo. Els científics han apuntat que els escrits indiquen que la Mona Lisa va ser enterrada al convent després de la seva mort al 1542. Fins avui les restes trobades al convent, fins a set, no pertanyien a dones.

Microorganismes marins poden sobreviure en situacions extremes

Investigadors del CSIC han descobert com la utilizació de la urea permet a alguns microorganismes marins reproduir-se en les extremes condicions de l´hivern àrtic. L´estudi, que publica la revista Proceedings de la National Academy of Sciences confirma que uns organismes unicel.lulars, les arquees, fan servir l´amoni i el carboni de la urea, per créixer al llarg dels mesos més freds i foscos de l´Àrtic, en què les temperatures poden arribar a una mitja de 39 graus sota zero. Fins i tot poden triplicar la seva població en aquesta època, sota una capa de gel de dos metres de gruix.

Canvis en el còmic actual

Avui en dia els canvis són de vertigen. Però també són lògics donats els canvis en les modes i hàbits de la societat. Aquest també és el cas del món del còmic i de la literatura. Els llibres de còmic i de vinyetes, ja no són com els d´abans. El còmic sempre ha estat d´avantguarda ja que des dels seus inicis va combinar text i imatge. Seguint aquesta idea, La Doce (Norma Editorial), pot considerar-se la primera novel.la gràfica que incorpora una lectura mitjançant la realitat augmentada. És l´última creació del belga François Schuiten (1956), premiat per la seva trajectòria al festival de còmic d´Angulema al 2002. Doce és el nom que rep la  locomotora de tren número 12.004. El llibre combina el blanc i negre de la novel.la gràfica i la realitat augmentada i fa que lluiti el còmic clàssic i els avenços tecnològics. El protagonista de la seva història és un maquinista a punt de jubilar-se, Léon Van Bel, que no vol desfer-se de la seva vella locomotora quan tots els companys es passen de tecnologia amb el nou telefèric.